Vicente Montávez: "La solució als conflictes no passa mai per saltar-se les regles i el dret internacional"

Entrevista a Vicente Montávez, portaveu socialista de la comissió de la Unió Europea al Congrés

30 de març de 2026 a les 10:47h

Parlem amb el portaveu socialista de la comissió de la Unió Europea al Congrés, Vicente Montávez, sobre la guerra de l'Iran i el futur de la Unió Europea. 

 

Quina és la posició del Govern d'Espanya en la crisi de l'Iran? 
La posició del Govern d'Espanya en la guerra de l'Iran és la mateixa que ha tingut en la guerra d'Ucraïna, que ha tingut a Veneçuela, que ha tingut a Gaza o que ha tingut a Grenlàndia. És coherència. Coherència amb el dret internacional i amb el respecte a les regles que ens hem donat entre tots per resoldre els conflictes. No és una dicotomia entre donar suport als Estats Units o donar suport als aiatol·làs. Òbviament, el govern d'Espanya sap que els aiatol·làs han fet patir el poble iranià, especialment les dones. És més, hem donat suport a totes les resolucions del Parlament Europeu en matèria de drets humans, d'embargaments, de condemna de la repressió a l'Iran; però la resolució a aquest tipus de conflictes mai ve de saltar-se el dret internacional. Fins i tot els monstres més profunds tenen dret a les regles. 

 

Quin seria aleshores l'escenari pel qual s'hauria de transitar segons el Govern d'Espanya?
Primer desescalada, cal rebaixar la tensió, han d'acabar els bombardejos, les víctimes civils, i cal asseure's a una taula de negociació (que, per cert, és el que estaven fent els Estats Unides fins pocs dies abans del primer bombardeig). 

 

Per tant, ¿mantenir el règim actual?
És una decisió que ha de prendre el poble iranià, és una decisió dels iranians…

 

Vostè considera que la posició del Govern és un risc atès que el president Trump ha anunciat represàlies comercials contra Espanya? Per exemple, la província de Tarragona exporta vins i productes agrícoles als Estats Units…
Ho ha dit vostè, pot concretar-se en alguna cosa. Primer s'ha de concretar en alguna cosa. Segon, no és contra Espanya, és contra la Unió Europea. Les represàlies comercials no van contra Espanya, van contra la Unió Europea. I en un moment d'inestabilitat absoluta en què les borses estan caient, en què la inflació es pot disparar, no crec que sigui molt intel·ligent posar aranzels a determinats productes perquè a qui més aniran a colpejar és als mateixos ciutadans americans. 

 

Vostè acaba de referir-se a la Unió Europea, no creu que la Unió Europea és la gran desconeguda? Què és la Unió Europea i quina importància té en les nostres vides?
Miri, entre un 40% i un 70% de les lleis que ens afecten venen de la Unió Europea. La Unió Europea ens ha permès, sens dubte, tots aquests anys de prosperitat. És l'anhel en què qualsevol habitant del món voldria viure, és un espai de prosperitat compartida inigualable al món. Per això ens veiem amenaçats en aquest nou ordre global en què alguns no volen un món amb regles. Perquè Europa és la imatge del que és aquest món amb regles democràtiques, amb prosperitat, amb igualtat i amb drets socials. 

 

Què fem malament, aleshores, perquè els ciutadans no siguin conscients d'aquesta importància que té Europa en les nostres vides i per què no es desenvolupen els Estats Units d'Europa…
El ciutadà espanyol és tremendament europeista. El nostre país és profundament europeista i el que es veu en els últims eurobaròmetres és que la població jove i el sentiment europeista és cada vegada més gran. No obstant això, hi ha una paradoxa: cada vegada hi ha més gent europeista, però augmenten els vots dels partits que sí que van en contra del projecte europeu. Hem de fer salts a un nivell més gran, la COVID ens va ensenyar el camí. Cal fer un nou gran pas, la cohesió social. Si la moneda és europea i si el mercat és europeu, els drets també han de ser europeus: és a dir, habitatge, sanitat, educació… 

 

I exèrcit europeu?
Sí, però no entès com un exèrcit de milers de soldats sota una bandera d'estrelles sinó d'un mandat únic, no 27 models de defensa, no 27 models de fragates, no 27 models de diferents estructures; i comandaments únics amb intercanvi d'informació. 

 

Una última qüestió, el tema de la immigració. Vostè ha fet referència a l'auge de les forces dissolvents. El discurs de l'extrema dreta presenta la immigració com una amenaça a la identitat i al benestar.
La divisa de la Unió Europea és unitat en la diversitat. Si alguna cosa és Europa, és diversa. No és el mateix el Mediterrani, que els eslaus, que el Nord, etc. No hi ha cap problema a perdre aquesta diversitat cultural. Miri, hi ha dues economies —segons el mateix Banc Central Europeu— que gràcies a la immigració estan obtenint bons resultats econòmics. La primera és l'espanyola i la segona l'alemanya (que no ha entrat en recessió gràcies a la immigració). La resta té mals resultats perquè no creix la seva població laboral. Itàlia és el gran exemple. Nosaltres tenim un preu de l'energia millor, hem fet la reforma laboral i tenim l'aportació de la immigració. Aquests tres elements fan que l'economia espanyola vagi millor que l'economia italiana. Són dades, no opinions.

 

Per tant, són prejudicis
Absolutament. Sempre intenten vincular immigració a inseguretat, i les dades reals diuen tot el contrari. Per què? Perquè juguen amb les percepcions, però les dades diuen tot el contrari: com més població d'immigració tenim, la inseguretat és més baixa.