Tensió política i social a Espanya després de la suspensió de l'última etapa de la Vuelta a Madrid per protestes propalestines

La cancel·lació de l’última etapa de la Vuelta Ciclista a Espanya ha desencadenat una tempesta política i social a Espanya, amb acusacions entre el govern i l’oposició, protestes multitudinàries, i una nova escalada en el debat sobre Israel i Palestina

15 de setembre de 2025 a les 08:16h
Imatge: X

El que havia de ser una jornada festiva per tancar la 80a edició de la Vuelta Ciclista a Espanya es va convertir ahir en un escenari de tensió i enfrontaments. Milers de manifestants propalestins van ocupar diversos punts del recorregut per expressar el seu rebuig a la presència de l’equip Israel–Premier Tech a la competició. Els talls a les principals vies madrilenyes i els llançaments d’objectes van provocar càrregues policials i, finalment, la suspensió definitiva de la cursa a 56 quilòmetres de la meta.

Segons la Delegació del Govern, les protestes van mobilitzar prop de 100.000 persones i van acabar amb dos detinguts i 22 agents ferits. El dispositiu policial, amb més de 1.500 efectius, no va poder evitar que els manifestants trenquessin el perímetre de seguretat i obliguessin a interrompre la cursa. La cerimònia de podi també va quedar cancel·lada i el guanyador, el danès Jonas Vingegaard, no va poder recollir el seu premi.

Reaccions polítiques enfrontades

Ayuso i el PP: acusacions al govern

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha assenyalat directament el president espanyol, Pedro Sánchez, com a “responsable directe” del que va passar, acusant-lo de “fomentar el boicot”. “Tant si es para la carrera com si hi ha una sola agressió”, va escriure a X, “és culpa seva”. Ayuso també ha retret a Sánchez que “faci mal a l’esport i al país”.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha denunciat en una carta oberta que el govern espanyol “ha permès i induït” la suspensió de la cursa. Segons Feijóo, Sánchez “està orgullós del comportament d’uns pocs que, per mostrar suport a Gaza, han llençat tanques contra la policia”, posant en risc “l’organització, corredors i periodistes”. El dirigent popular ha subratllat que defensa la llibertat d’expressió, “sempre que no impliqui ni violència ni incidents”, i ha afegit: “Aquesta és la meva manera de defensar la posició majoritària d’una nació civilitzada i democràtica com és Espanya”.

El govern i els seus socis: suport a la protesta

Des del PSOE, Pedro Sánchez ha mostrat "respecte pels esportistes" però també “admiració” per un poble com l’espanyol que es mobilitza “per causes justes com la de Palestina”. El partit ha defensat a X que “Espanya diu no al genocidi”, i que el poble de Madrid “dignifica Espanya davant del món”.

El ministre de Transformació Digital i líder del PSOE madrileny, Óscar López, ha afirmat: “Ho sento per la Vuelta, però ho sento molt més pels centenars de milers de palestins massacrats”. En la mateixa línia, la ministra de Sanitat, Mónica García, ha defensat que “Espanya torna a ser un far mundial en la defensa dels drets humans” i ha afirmat que no s’hauria d’haver utilitzat la cursa per “blanquejar” el que ha qualificat de “genocidi”.

La ministra d’Educació, Pilar Alegría, ha retret a Feijóo que relativitzés l’impacte de la violència a Gaza, criticant que es referís a “pèrdues civils de persones d’origen palestí” en lloc de parlar de genocidi.

Sánchez qüestionat 

Des d’Israel, el ministre d’Afers Exteriors, Gideon Saar, ha acusat Pedro Sánchez d’“incitació” als manifestants. A través de la xarxa X, Saar ha lamentat que s’hagués suspès un esdeveniment “motiu d’orgull per a Espanya” i ha carregat contra el president espanyol, dient que el seu govern és una “vergonya per a Espanya”.

Per la seva banda, el líder de Vox, Santiago Abascal, ha afirmat que Sánchez “ha tret les seves milícies al carrer”. En paraules seves: “Li és igual Gaza, li és igual Espanya, li és igual tot”.

A banda, el Sindicat Unificat de Policia, ha demanat la dimissió immediata del Delegat del Govern a Madrid Francisco Martín, i han anunciat mesures legals contra ell per ser responsable d'un dispositiu en el que diuen "s'ha posat en risc la vida de milers de persones que van acudir a l'esdeveniment i a més, la dels policies, a l'impedir que s'utilitzessin els mitjans de protecció i material antidisturbis des de l'inici dels atacs antisistema". A més, des de l'organització sindical amenacen amb concentracions de protesta. 

Martín, per la seva banda no ha contestat a aquestes acusacions, i s'ha limitat a dir que "El poble de Madrid ha enviat al món un missatge de solidaritat, humanitat i empatia amb el patiment del poble palestí". 

Els Comuns i l’activisme: "Palestina ha guanyat la Vuelta"

Des de l’espai dels Comuns, s'ha aplaudit la mobilització ciutadana com una mostra de força i dignitat. La coordinadora nacional, Candela López, ha afirmat que “la Vuelta l’ha guanyat Palestina”, mentre Gemma Tarafa ha afegit que “Israel no pot tenir presència ni a la Vuelta, ni a Eurovisió, ni a cap esdeveniment internacional”.

Aquesta posició ha estat compartida per la vicepresidenta Yolanda Díaz, que ha manifestat que la societat espanyola “no tolera que es normalitzi el genocidi a Gaza en esdeveniments esportius”. Per a ella, la ciutadania ha donat un exemple de “dignitat”.

Una cicatriu a l’esport espanyol

La Vuelta 2025 ha acabat de forma abrupta, amb una etapa suspesa, una cerimònia anul·lada i un país enfrontat. Les repercussions internacionals, especialment les crítiques d’Israel, i l’enfrontament entre els partits polítics espanyols apunten que aquest episodi marcarà un abans i un després en la relació entre esport, política i conflictes globals a Espanya. 

La imatge de ciclistes aturats a pocs quilòmetres de la meta, escortats per la policia cap als hotels, queda com a símbol d’un país dividit entre la condemna a la guerra i el respecte a l’ordre públic, entre l’esport i la política, i entre la protesta i la institucionalitat.