La falta d’habitatge i els preus disparats dels lloguers són algunes de les problemàtiques que més preocupa a la població general, especialment els joves, que cada cop tenen més difícil emancipar-se perquè els sous i les feines precàries no són suficients per a poder marxar de casa, com a mínim sense haver de compartir pis.
Les administracions intenten posar solució a aquesta problemàtica, però no acaben de posar-se d’acord en quins mecanismes són els adients per a fer-ho. De moment, a Catalunya hi ha pendent l’aplicació de la llei estatal d’habitatge, sent la primera autonomia que l’ha demanat i la primera que començarà a aplicar-la en les pròximes setmanes.
Aquesta llei permet posar límits a les pujades de lloguer a les zones considerades “tensades”, que a Catalunya serien pràcticament tota l’àrea metropolitana de Barcelona, així com les quatre capitals de província, les seves àrees d’influència, algunes capitals de comarca i gran part de la Costa Daurada i la Costa Brava.
El problema d’aquesta mesura, per a molts, és que no busca una solució estructural a una qüestió que consideren estructural i que té altres orígens, més enllà de l’especulació o el ‘boom’ dels habitatges turístics. Una de les principals problemàtiques de la falta d’habitatge a les àrees més poblades és que cada cop hi arriba més gent, augmentant la demanda dels pisos i, per tant, els preus.
Però, d’on ve aquesta gent? En molts casos, de zones més despoblades. Els pobles més petits, d’interior, s’estan buidant per la manca d’oportunitats, i això fa que amb el temps perdin la possibilitat d’oferir serveis bàsics com el fet de tenir una escola al poble.
Això, alhora, fa que més gent marxi buscant les oportunitats i facilitats de les àrees més grans, despoblant les zones petites encara més i densificant les grans ciutats, convertint-se en un cercle viciós que difícilment té solució si els poders públics no posen eines per a revertir-ho.
Preus assequibles a zones poc poblades
Per aquest motiu, alguns municipis petits s’han adonat que l’única forma de competir contra l’atracció de les grans ciutats és oferir el que la població no troba en aquelles àrees: habitatges a preus assequibles.
És el cas, per exemple, de Benafer, un petit poble de 150 habitants de la província de Castelló. L’Ajuntament ha publicat un anunci de lloguer per a un pis de titularitat municipal amb un preu mínim de 250 euros al mes. En només un dia, segons la seva alcaldessa, Sara Navarro, “hem rebut més trucades de les que ens esperàvem”.
El consistori creu que no trigaran a trobar els llogaters que vinguin a viure a la localitat, però posen condicions. Una d’elles és que les persones que lloguin el pis han d’empadronar-se a la localitat i hi han de viure tot l’any, res de lloguers de temporada o anar a passar-hi només les vacances d’estiu. L’altra, que preferiblement siguin una família amb fills per donar una mica de “vida” al poble.
La baixa població de Benafer ha fet que no sigui sostenible mantenir una escola al municipi, però l’Ajuntament disposa d’un servei de transport gratuït per a dur als estudiants fins a Xèrica, localitat on hi ha el centre escolar més pròxim. Allà també hi ha l’estació de trens i són a només cinc minuts de l’autovia.
A més, l’Administració exposa els avantatges de viure en un poble petit, com poden ser la tranquil·litat, la poca contaminació i la connexió amb la natura. Destaquen, a més, que la modalitat del teletreball, que s’ha estès molt, gràcies als canvis provocats per la pandèmia de Covid-19, fa que molta gent pugui beneficiar-se de viure en un poble petit sense perdre la seva feina o sense haver de fer-se molts quilòmetres cada dia per arribar al seu lloc de treball.
Precisament en aquest aspecte Benafer destaca perquè compta amb fibra òptica al municipi, facilitant la connexió a Internet per a tots aquells que decideixin i puguin treballar des de casa. La falta d’espai tampoc és un problema, perquè el pis té 90 m² i està completament moblat, i el poble està a només 30 minuts de Sagunt i a 45 minuts en cotxe de València; ara només falta gent que hi visqui.
Segons expliquen fonts municipals, actualment l’Ajuntament té tres habitatges municipals que ja estan llogats, però hi ha previst que es publiquin aviat tres ofertes més: “Estem acabant de reformar un altre dels pisos que té l’Ajuntament en propietat, i quan estigui llest, també en publicarem les bases”, explica Navarro.
El cas de Benafer podria servir d’exemple de mesures que solucionen dues problemàtiques de cop: la despoblació dels pobles més petits i la manca d’habitatge assequible a les ciutats grans. I ja hi ha diverses localitats i municipis que estudien accions similars.
