Els fets es remunten a 2003, quan la dona, que treballava com a caixera en un supermercat, va patir una agressió per part d’una clienta, la qual cosa va derivar en un diagnòstic d’estrès posttraumàtic sever. Aquest diagnòstic li va permetre accedir a la prestació econòmica, destinada a aquells que pateixen limitacions greus que els impedeixen desenvolupar qualsevol mena d’activitat laboral. No obstant això, el 2019, l’Institut Nacional de la Seguretat Social va iniciar una revisió del seu grau d’incapacitat, la qual cosa va destapar una sèrie d’irregularitats.
En les revisions mèdiques posteriors, la dona va presentar un mutisme ostensible, però sense cap intent de comunicar-se per escrit ni en persona durant les consultes. Un informe psiquiàtric va alertar sobre la possible simulació dels símptomes, fet que va portar l’INSS a sol·licitar una investigació més profunda.
L’any 2018 un detectiu privat contractat per la mútua va documentar diverses interaccions quotidianes de la dona, en què conversava de manera fluida i sense cap mena de dificultat amb persones desconegudes. En un dels moments més reveladors, el detectiu li va preguntar per la ubicació d’un comerç, El Corte Inglés, i la dona va respondre de manera natural, proporcionant detalls precisos.
A més, les xarxes socials van jugar un paper clau en el cas. Segons l’informe del detectiu, la dona havia publicat fotos i comentaris a les xarxes socials, on participava activament en classes de zumba des del 2015, una activitat incompatible amb la incapacitat que havia al·legat.
Amb aquestes proves, el Tribunal va concloure que el que inicialment s’havia diagnosticat com un quadre d’estrès posttraumàtic havia desaparegut o bé mai va existir, confirmant que la dona havia simulat la seva incapacitat amb l’objectiu de rebre la pensió econòmica.
El tribunal va desestimar el recurs presentat per la dona, que intentava reprendre el cobrament de la pensió, i va ratificar la resolució del Jutjat de Cadis que ja havia decidit suspendre la prestació.
El frau comès per la dona podria comportar penes de presó, a més de l’obligació de tornar les quantitats indegudament percebudes durant més de 16 anys.
