El decret llei proposat pel govern espanyol, que pretenia establir límits als preus de serveis o productes durant situacions d’emergència que modifiquessin "de manera excepcional" l’oferta i la demanda, ha estat tombat aquest dijous gràcies als vots contraris del Partit Popular (PP), Vox i Junts. Aquesta mesura, desenvolupada pel Ministeri de Consum, va néixer arran del greu accident ferroviari ocorregut a Adamuz (Còrdova), un succés tràgic que va provocar un augment considerable dels costos dels transports alternatius tan aeris com per carretera.
Els preus dels VTC durant l'apagada o els bitllets d'avió per l'accident d'Adamuz van pujar sobtadament
Durant el debat parlamentari, el ministre Pablo Bustinduy va posar èmfasi en què la iniciativa responia a un "clamor social", motivat també per altres episodis com la DANA que va afectar València o l’apagada general de l’any passat. "Els increments abusius en cap cas eren per increments de costos de funcionament", va assenyalar amb contundència.
Bustinduy va denunciar que empreses van aprofitar aquestes circumstàncies per obtenir beneficis "inacceptables" explotant "la necessitat i la vulnerabilitat dels consumidors". En concret, esmentava el sector dels transports VTC, on els preus van passar de 25 a 90 euros durant l’apagada. També destacava que després de l’accident d’Adamuz s’havien incrementat notablement els costos dels bitllets d’avió i dels vehicles de lloguer o compartits. "Una immensa majoria del nostre poble va compartir la seva indignació davant d’aquests abusos", va subratllar.
Posicions polítiques: Crítiques a la mesura per l'"intervencionisme creixent
El diputat de Junts, Josep Maria Cruset, tot reconeixent que hi ha casos puntuals on alguns aprofiten situacions excepcionals per obtenir guanys "exagerats", ha argumentat que cal disposar de mecanismes per evitar-ho. Malgrat això, ha alertat que el decret presentat no compleix aquest objectiu perquè atorga massa "poder" al govern en una qüestió amb impacte directe sobre la ciutadania. Ha qualificat la proposta com a "temerària" i ha denunciat que Espanya es troba immersa en una etapa d’"intervencionisme creixent, més propi de Veneçuela".
D’altra banda, des del PP, la diputada Pilar Alía ha manifestat que intervenir els preus acaba restringint l’oferta i generant escassetats o una degradació qualitativa. Segons Alía, resulta preocupant veure com sota aquest executiu cada dimarts són aprovats reials decrets experimentals afectant directament l’economia espanyola: "Cada dimarts, 22 ministres experimenten amb reials decrets i amb els espanyols i la seva economia".
A més, des de Vox han qualificat aquesta proposta com a resultat d’un govern “d’esquerra populista” que governa “a cop de decret” sota influències mediàtiques superficials.
ERC defensa la intervenció estatal
A diferència dels grups anteriors, la diputada d’Esquerra Republicana (ERC), Inés Granollers, ha defensat fermament el projecte afirmant que permet evitar que l’Estat actuï com un simple “espectador” davant abusos mercantils: "Cal intervenir més sovint en aquesta direcció, ministre", li ha reclamat directament. A més ha afegit la necessitat d’introduir mesures complementàries en matèria fiscal. Per a Granollers: "Regular els mercats i limitar marges en temps de crisi és fer política útil per a la classe treballadora".
Bustinduy lamenta el bloqueig polític opositor
Davant el resultat final -172 vots a favor contra 177 en contra-, el ministre Pablo Bustinduy no ha amagat la seva decepció assegurant que tant dreta com ultradreta han fet “bloc una vegada més” oposant-se als interessos ciutadans en aspectes claus com l’escut social o regulació dels preus durant emergències. Amb ironia amarga comentava: “La pròxima vegada que hi hagi una emergència i multinacionals estrangeres s’aprofitin de la vulnerabilitat per lucrar-se sense límit i amb total impunitat, que li donin les gràcies al PP i Vox, que ho han votat”. Finalment reafirmava el seu compromís per continuar treballant contra aquests “abusos flagrants” envers consumidors i ciutadans.