La magistrada encarregada d’investigar la gestió de la DANA que va afectar el País Valencià ha decidit elevar una exposició raonada a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) contra l’expresident de la Generalitat, Carlos Mazón. Aquest últim manté l’acta de diputat a les Corts Valencianes, fet que el situa en situació d’aforament i obliga a remetre el cas al tribunal superior perquè sigui aquest qui el pugui investigar.
Indicis contra Mazón i relació amb les víctimes mortals
En aquesta causa ja està investigada l’exconsellera d’Emergències, Salomé Pradas, però ara la jutgessa considera que hi ha indicis suficients per implicar també Mazón. Segons es recull en l’escrit judicial, hi ha una “absoluta negligència” en la coordinació i gestió de l’emergència per part del líder polític, així com un “nexe causal” directe entre aquesta manca d’actuació i les defuncions produïdes per no haver donat els avisos necessaris.
Converses claus i ordres directes
L’exposició raonada destaca especialment una conversa mantenguda el 29 d’octubre del 2024 entre José Manuel Cuenca, cap de gabinet de Mazón en aquell moment, i Salomé Pradas. En aquesta comunicació via WhatsApp, Cuenca li diu textualment: “De confinar res, Salo”. La jutgessa interpreta que aquesta frase té un to “clarament imperatiu” i subratlla que els missatges no són simples recomanacions sinó ordres derivades del càrrec oficial del seu emissor.
Així mateix, es posa èmfasi en l’“estreta relació personal” entre Cuenca i Mazón com a factor clau perquè aquestes instruccions fossin seguides. La magistrada conclou que Cuenca estava “donant ordres concretes” perquè no es decretés el confinament davant la catàstrofe imminent. També assenyala que aquesta insistència a controlar l’emergència només s’entén si obeïa directrius superiors.
Dubtes competencials i paràlisi decisòria
L’informe judicial menciona que Pradas tenia “dubtes importants sobre les pròpies competències”, segons testimonis recollits durant la instrucció. Aquesta incertesa va provocar una paràlisi decisiva durant moments crítics, cosa que va contribuir negativament al desenllaç fatal dels fets.
Comunicació constant amb Mazón
A més, durant aquella conversa Cuenca informa Pradas que l’aleshores president arribaria al Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi). Per a la jutgessa això implica un coneixement previ basat en una comunicació continuada entre Mazón i el seu cap de gabinet. Així mateix, rebutja fermament que Cuenca només volgués assessorar Pradas sense pretendre influir-hi mitjançant les seves indicacions escrites.
Necessitat d’implicació directa del president
La interlocutòria subratlla que evitar les morts requeria “la implicació” activa del president. Això incloïa posar-se en contacte amb la Conselleria de Justícia i Interior —encara sota direcció d’una consellera amb desconeixement aparent sobre emergències— per conèixer quines mesures s’havien pres o sol·licitats específics formulats des dels òrgans corresponents.
Manca flagrant de coordinació institucional
A més, es fa referència a una “flagrant falta de coordinació i cooperació entre les diferents conselleries”, responsabilitat atribuïda directament a Mazón pel seu rol com a màxim responsable polític autonòmic. La jutgessa destaca especialment:
- L’“absència” total del president durant moments clau
- La seva “passivitat davant l’adopció de mesures coordinades”
- La seva falta d’interacció amb altres càrrecs públics malgrat tractar-se d’una emergència extrema
Aquesta actitud inclouria fins i tot optar per recloure’s “en el reservat d’un restaurant”, fet qualificat com a negligent i determinant pel resultat mortal final. Per això s’estableix un nexe causal directe entre aquesta conducta passiva i les defuncions ocorregudes.
Conclusió provisional sobre negligència greu
Sota aquestes premisses, es declara: “Ens trobaríem davant la presència d’indicis d’una absoluta negligència en la coordinació i gestió de l’emergència en el nivell suprem de capacitat de decisió: el president de la Generalitat Valenciana”. Finalment, recorda diversos casos on no es van activar alertes precises ni oportunes des dels organismes responsables com el Cecopi o des de conselleries vinculades al mandat presidencial malgrat tenir capacitat per donar ordres oportunes.
