El món de la música espanyola plora avui la pèrdua d'una de les seves grans icones: Robe Iniesta, fundador i líder de Extremoduro, ha mort als 63 anys. La notícia ha estat confirmada aquest dimecres per la seva agència de comunicació, que ha compartit la "nota més trista" de les seves vides. Tot i que la causa de la seva mort no ha estat especificada, Robe ja havia patit problemes de salut l'any passat, com un tromboembolisme pulmonar, que el va obligar a suspendre diversos concerts el novembre de 2024.
"Avui dia 10 de desembre de 2025, ens toca escriure la nota de premsa més trista de la nostra vida. Avui acomiadem l'últim gran filòsof, l'últim gran humanista i literat contemporani de llengua hispana, i al cantant les melodies del qual han aconseguit estremir generacions i generacions", han expressat des de El Dromedario Records.
Una icona dels escenaris
Robe Iniesta, nascut a Plasència (Càceres) el 16 de maig de 1962, ha estat un referent del rock transgressiu a Espanya. Va fundar Extremoduro el 1987, i des de llavors la seva veu, la seva guitarra i les seves lletres es van convertir en la banda sonora de la rebel·lia i la introspecció d'una generació sencera. Àlbums com "Agila" (1996), "La Ley Innata" (2008) i "Yo, Minoría Absoluta" (1991) van deixar una empremta profunda en el panorama musical.
Tot i que el grup es va dissoldre el 2017 després de més de 30 anys de carrera, Robe va continuar amb el seu projecte en solitari, amb àlbums com "Lo que aletea en nuestras cabezas" (2015), "Mayéutica" (2021) i "Se nos lleva el aire" (2023). El seu estil característic de lletres poètiques i crues, plenes de metàfores, ha continuat sent un referent per als nous músics del país.
Un referent per a molts
Amb la seva música, Iniesta ha estat molt més que un cantant. Tal com s'ha expressat en el comiat del seu segell, el cantant va ensenyar a pensar, a qüestionar, a lluitar per allò que un creu, i, per sobre de tot, a ser valent. Les seves lletres sempre van estar impregnades d'un profund humanisme, amb temes com la lluita contra l'opressió, la llibertat i l'existència humana.
Tot i les dificultats personals i professionals que va afrontar al llarg de la seva vida, Robe Iniesta sempre va mantenir una connexió especial amb el seu públic. La seva música no només va ser un reflex dels seus propis conflictes, sinó també un far per aquells que se sentien perduts o incompresos. Amb el seu estil cru i autèntic, no va deixar d'inspirar milions de persones que el consideraven una figura clau per entendre el seu propi món emocional.
En els últims mesos, el líder havia rebut diversos reconeixements, com la Medalla d'Or al Mèrit a les Belles Arts (2024), el nomenament com a Fill Predilecte de Plasència, i la inauguració de l'Avinguda Roberto Iniesta a la seva ciutat natal.
Extremoduro i especialment Robe Iniesta, amb la seva veu trencada, i el seu caràcter indomable, van saber convertir-se en una de les bandes més representatives i peces clau de la música espanyola.
