El món del cine espanyol està de dol per la pèrdua d’una de les seves figures més emblemàtiques. Manolo Zarzo, nom artístic de Manuel López Zarza, ha mort als 93 anys durant la nit de dilluns a dimarts, segons ha confirmat la seva família. La notícia ha sacsejat l’àmbit artístic i els aficionats del cinema, que recorden la seva llarga trajectòria i el llegat que ha deixat a la indústria cinematogràfica espanyola.
Zarzo va néixer a Madrid el 1932 i va iniciar la seva carrera com a actor a principis dels anys 50. La seva trajectòria ha sigut extensa, amb més de 120 pel·lícules i nombroses aparicions a la televisió. El seu debut al cine va ser el 1951, quan va formar part de la companyia Los Chavalillos de España, on va compartir escenari amb la seva germana Pepi. Va ser en aquells primers anys quan va mantenir un romanç juvenil amb Lina Morgan, qui després es convertiria en una de les grans estrelles de la televisió. Des de llavors, va treballar amb importants cineastes com Mariano Ozores, Mario Camus, Pedro Almodóvar i Pedro Lazaga.
Un actor versàtil i molt estimat
Al llarg de la seva carrera, Zarzo va protagonitzar algunes de les pel·lícules més importants del cinema espanyol, com Los golfos (1962), La colmena (1982) i Margarita se llama mi amor (1961), a més de destacar-se en el món de la televisió amb sèries com Fortunata y Jacinta (1980), Juncal (1989) i Servir y proteger. La seva veu i la seva manera de moure’s amb elegància el van convertir en un dels actors més apreciats per directors i públic, que el recorden també per la seva qualitat humana. També ha aparegut a Compañeros, Los Serrano o Amar es para siempre, entre moltes altres produccions.
Tot i la seva fama, mai va mostrar interès per l’opulència ni el luxe. A Pozuelo de Alarcón, on va viure els últims anys, mantingué una vida tranquil·la i familiar, lluny dels focus mediàtics.