El cinema espanyol està de dol. En un comunicat l’Acadèmia del Cinema ha anunciat la mort de l’actriu Marisa Paredes, que en va ser presidenta, a l’edat de 78 anys.
Paredes, mussa del director manxec Pedro Almodóvar, va obtenir el premi Goya d’honor en la seva edició de 2018.
Nascuda el 1946 a Madrid, Paredes es va formar a l’Escola d’Art Dramàtic de la Madrid, i va debutar al cinema amb només 14 anys a Esta noche tampoco, de José Osuna, i 091 Policía al habla, de José María Forqué. Durant els seixanta i els setanta interpretà diversos papers secundaris i amb l’arribada dels anys vuitanta i Ópera prima, de Fernando Trueba, arriba la seva consolidació.
L’actriu es va fer molt popular interpretava en films d’Almodóvar com ‘Entre Tinieblas’ (1983) el recordat paper de Sor Estiércol, Tacones lejanos (1991) o La Flor de mi secreto (1996), on va obtenir una nominació als premis Goya.
També va interpretar papers de repartiment d’altres films del manxec com Todo sobre mi madre (1999), Hable con ella (2002) o La piel que habito (2010)
Però Paredes també va treballar en el cinema internacional,en cintes com La vida és bella, de Roberto Benigni, Profundo Carmesí, d’Arturo Ripstein, o El espinazo del diablo, de Guillermo del Toro. També sumarà a la seva filmografia treballs amb Amos Gitai, Daniel Schmid, Philip Lioret, Raoul Ruiz, Alain Tanner, Maria Sole Tognazzi, Cristina Comencini o Manoel d’Oliveira.
UNA ACTRIU COMPROMESA
El seu paper com a personatge públic va ser aprofitat per l’actriu per reivindicar causes polítiques i socials que va considerar justes; així Paredes va defensar postulats democràtics, feministes i d’esquerres de forma pública.
Paredes va defensar la cultura i les arts, la igualtat social i de gènere i la llibertat d’expressió i la defensa dels col·lectius més vulnerables.
