Xosé Manuel Beiras ha mort aquesta matinada a 90 anys, segons ha informat El País. Amb ell desapareix una de les figures més influents del nacionalisme gallec contemporani: un dirigent que va unir la defensa de la llengua i de l’autogovern de Galícia amb el compromís amb l’esquerra i la lluita contra les desigualtats.
Nascut a Santiago de Compostel·la el 7 d’abril del 1936, en una família de tradició galleguista, Beiras va estudiar Dret i va ampliar la seva formació econòmica a París i Londres.
Va ser catedràtic d’Estructura Econòmica de la Universitat de Santiago de Compostel·la, assagista i traductor d’autors com Albert Camus. El seu llibre O atraso económico de Galiza es va convertir en una obra de referència per entendre el seu pensament sobre la situació econòmica i social del país.
UN REFERENT DEL NACIONALISME D’ESQUERRES
El 1963 va participar, en la clandestinitat franquista, en la fundació del Partido Socialista Galego. Posteriorment, va ser un dels fundadors del Bloque Nacionalista Galego, del qual va exercir com a portaveu nacional entre el 1982 i el 2003.
Durant dècades va ser una de les principals veus de l’oposició a Manuel Fraga. La seva oratòria, carregada de referències culturals i d’una contundència poc habitual, el va convertir en un polític reconeixible també fora de Galícia.
El 2012, després de trencar amb el BNG, va impulsar Anova i va tornar al Parlament amb Alternativa Galega de Esquerda, el projecte que va compartir amb Yolanda Díaz. Anys després, el 2024, va donar suport a la candidatura d’Ana Pontón, un acostament que va simbolitzar la reconciliació amb el seu antic partit.
UNA SABATA AL PARLAMENT I UN PIANO A CASA
La seva personalitat va deixar escenes que formen part de la memòria política gallega. La més famosa va arribar el març del 1993, quan es va treure una sabata i va colpejar la taula del seu escó per protestar contra la reforma que elevava del 3% al 5% el llindar electoral per entrar al Parlament.
Però darrere del temperament combatiu hi havia també un apassionat de la música: tocava el piano des de petit i, el dia de les eleccions gallegues del 1993, després de votar amb el seu característic barret, tenia previst passar la jornada a casa tocant. La contundència del parlamentari i la sensibilitat del músic convivien en una mateixa figura.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat