Divendres, 7 de febrer de 2025
És notícia

El Ministeri d’Igualtat inicia accions legals contra la publicitat d’agències de gestació subrogada

Avatar photo
L’Institut de les Dones recorda que la llei prohibeix la promoció comercial de la gestació per substitució

El Ministeri d’Igualtat, a través de l’Institut de les Dones, ha enviat un informe jurídic a l’Advocacia de l’Estat amb les 334 queixes rebudes a l’Observatori de la Imatge de les Dones (OIM), entre el 29 de novembre i el 31 de desembre de 2024, per la promoció comercial de la gestació subrogada a pàgines web i xarxes socials.

Amb aquest informe, l’Advocacia de l’Estat pot iniciar, en representació de l’Institut de les Dones, les accions legals pertinents. La llei orgànica 1/2023 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs prohibeix expressament la promoció comercial de la gestació per substitució.

Així mateix, aquesta norma insta les administracions públiques a iniciar accions judicials adreçades a la declaració d’il·licitud i al cessament de la publicitat que promou pràctiques comercials per a la gestació per substitució.

L’informe inclou una anàlisi de les publicacions realitzades per les vuit agències amb seu social a Espanya que posa en relleu els diferents recursos comunicatius que aquests negocis utilitzen per atraure potencials clients, des d’entrevistes en blocs que disfressen la violència que aquesta pràctica suposa per a la salut de les dones, fins a la idealització de les anomenades “mares gestants”.

Mercantilització dels cossos de les dones

La directora de l’Institut de les Dones, Cristina Hernández, ha assenyalat que “llogar el ventre d’una dona és una pràctica detestable a qualsevol societat que entengui que els drets de les dones també són drets humans. Els cossos de les dones ni es compren ni es lloguen”.

Hernández també ha fet referència al mandat legislatiu que atorga a l’Institut de les Dones la funció de vetllar per un tractament no sexista de la imatge les dones. “El nostre deure és actuar contra aquest tipus de missatges, que tenen una alta càrrega de sexisme, classisme i racisme. A més, les dones són invisibilitzades i només són nomenades com a potencials consumidores d’un producte”, ha destacat. “No valen eufemismes lingüístics per amagar una situació de violència i explotació reproductiva de les dones per la seva situació de vulnerabilitat”, ha dit Hernández.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Mor un tercer passatger de l’accident d’un autocar a Portè el passat desembre

Notícia següent

Estela Piñol ocuparà el nou càrrec de directora general de l’Ajuntament de Reus

Notícies relacionades