El jutjat mercantil número 15 de Madrid ha condemnat Meta -matriu de Facebook o Instagram- a pagar 479 milions d'euros a 87 editores de premsa digital espanyola i agències de notícies integrades a l'Associació de Mitjans d'Informació (AMI) per haver obtingut un "avantatge competitiu significatiu" en fer publicitat a les seves xarxes socials infringint el Reglament Europeu de Protecció de Dades. La resolució estima parcialment la demanda interposada per la premsa de l'Estat, que considerava que la publicitat comportamental que fa Meta utilitzava indegudament dades protegides dels usuaris, cosa que li permetia fer "competencia deslleial" a la premsa. Meta pot interposar ara un recurs d'apel·lació davant l'Audiència Provincial de Madrid.
La sentència coneguda aquest dijous es fonamenta en l'article 15.1 de la Llei de Competència Deslleial, que considera deslleial prevaler-se al mercat d'un avantatge competitiu adquirit mitjançant la infracció de les lleis, en aquest cas, mitjançant la infracció del reglament europeu.
Meta Irlanda, on hi ha la seu del negoci a Espanya, no ha aportat al procediment els comptes del seu negoci a l'Estat, de manera que el magistrat del cas ha aplicat les regles de la càrrega de la prova i ha corroborat les dades que sostenia la premsa digital espanyola, arribant a la conclusió que, durant els cinc anys que va durar la infracció, l'empresa havia guanyat a Espanya més de 5.281 milions d'euros amb el negoci de la publicitat en línia. El magistrat presumeix que la quantitat guanyada va ser superior perquè, si hagués estat inferior, Meta hauria presentat en el procediment els comptes del seu negoci a Espanya.
Els més de 5.281 milions d'euros que Meta va guanyar a Espanya durant els cinc anys jutjats van ser obtinguts infringint el reglament, fet que va suposar per a Meta un "avantatge competitiu". "Els diners guanyats per Meta amb infracció del reglament europeu s'han de repartir entre la resta de competidors del mercat publicitari, entre ells la premsa digital espanyola. Per efectuar aquest repartiment, cal conèixer quina quota de mercat tenia la premsa digital durant aquests cinc anys i assignar els diners en funció de la quota. Quan es fa aquest càlcul, s'obtenen les quantitats milionàries que encapçalen aquesta notícia, ha exposat el jutjat en un comunicat.
Segons el tribunal, la resolució -que encara no és ferma- podria marcar un "precedent rellevant" en el sector publicitari espanyol, ja que la publicitat que oferia la premsa digital espanyola havia de competir amb la publicitat comportamental de Meta feta a partir de la infracció en el tractament de milions de dades personals de milions d'usuaris. Meta té la possibilitat d'interposar recurs d'apel·lació davant l'Audiència Provincial de Madrid, on podria qüestionar tant la valoració probatòria com el mètode de càlcul de la indemnització.
Sánchez vol regular "l'estat fallit" que és la xarxa
La decisió judicial sobre Meta arriba just l'endemà que el president espanyol, Pedro Sánchez, anunciés que durant el pròxim semestre el seu executiu desplegarà una àmplia bateria de lleis i reglaments per afrontar "la desinformació, la protecció de menors, l'erradicació de discursos d'odi i la vulneració sistemàtica de la privacitat dels ciutadans" per part de les grans plataformes tecnològiques.
"Posarem ordre a aquest estat fallit que és l'espai digital, i el recuperarem per la gent, perquè la nostra llibertat i benestar val molt més que la seva avarícia i el seu benefici", va avisar en un discurs on també va explicar que forçarà la compareixença dels responsables de Meta al Congrés després que s'hagi descobert que la companyia ha espiat l'activitat de milions d'usuaris a través d'un sistema ocult. "És hora d'actuar i disposar d'una regulació eficaç", va avisar.
