Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
El jutge Juan Carlos Peinado es jubila aquest diumenge, després d'haver remès Begoña Gómez a judici pels delictes de malversació i tràfic d'influències. Aquest dissabte, el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publica la retirada forçosa per edat del magistrat, que ha arribat als 72 anys, el límit legal per als jutges en actiu.
Fins que va assumir el cas de la dona de Pedro Sánchez, Peinado era un nom gairebé desconegut per a l'opinió pública. Ara posa fi a la seva carrera judicial després de tancar una instrucció que s'ha allargat més de dos anys, ha condicionat l'agenda política i ha nascut arran d'una denúncia del pseudosindicat Manos Limpias. La causa ha tingut fins a set investigats i ha arribat a acumular cinc delictes, dels quals només en continuen vius dos.
La jubilació forçosa, publicada pel BOE
El BOE d'aquest dissabte fa públic l'acord del 23 de juny del 2026 de la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), en què es declara la jubilació forçosa de Juan Carlos Peinado García, titular del Jutjat d'Instrucció número 41 de Madrid. La data de compliment de l'edat legal establerta és el 27 de setembre del 2026.
La denúncia de Manos Limpias, l'abril del 2024
L'origen del cas es troba l'abril del 2024, quan Manos Limpias va presentar als jutjats de Madrid una denúncia contra Gómez per “recomanar o avalar amb la seva firma a empresaris que es presentaven a licitacions públiques” aprofitant la seva condició d'esposa de Sánchez.
Peinado va assumir la investigació des del seu jutjat i va obrir diligències contra Gómez per tràfic d'influències i corrupció en els negocis, vinculades a les seves activitats professionals a la Universitat Complutense de Madrid (UCM), on va codirigir una càtedra, i a l'Institut d'Empresa (IE).
L'inici de la causa va tenir un impacte immediat en l'escenari polític, després que Sánchez anunciés que es prenia cinc dies de reflexió en una carta adreçada a la ciutadania. “No em causa rubor dir que soc un home profundament enamorat de la meva dona i que viu amb impotència el fang que s’escampa sobre ella dia si i dia també”, va apuntar.
Successives ampliacions dels delictes
Amb el pas dels mesos, el magistrat va anar ampliant els delictes atribuïts a Gómez. L'octubre del 2024 la va acusar d'apropiació indeguda i d'intrusisme professional; l'agost del 2025 hi va afegir la malversació, i a l'abril del 2026 va decidir tancar la instrucció retirant el delicte d'intrusisme professional.
En el marc de les diferents línies d'investigació obertes, Peinado va sol·licitar també que s'investigués el ministre de Justícia, Félix Bolaños, una petició que el Tribunal Suprem (TS) va rebutjar per manca d'indicis. A més, va posar el focus sobre el delegat del govern espanyol a Madrid, Francisco Martín Aguirre, una peça que l'Audiència de Madrid va acabar arxivant.
De fet, l'Audiència madrilenya ha deixat sense efecte diverses resolucions del jutge. El desembre de 2025 va impedir que reclamés tots els correus que Gómez “va rebre i enviar des de la Moncloa”, i mesos després va retirar dos dels delictes pels quals Peinado volia portar-la a judici: el de corrupció en els negocis i el d'apropiació indeguda.
Polèmica política i queixes al CGPJ
Els moviments del magistrat han marcat bona part de l'agenda política espanyola dels dos últims anys. Tant el PSOE com el govern espanyol han qualificat la instrucció de “persecució política”, mentre que el PP i Vox l'han convertit en un argument per reclamar la dimissió de Sánchez.
Per part de l'executiu, Bolaños ha presentat diverses queixes al CGPJ, totes arxivades, per l'actitud “reprovadora” que assegura que el jutge va mantenir amb ell quan el va interrogar com a investigat a la Moncloa. Aquest divendres, el ministre va acusar el Consell General del Poder Judicial de buscar "la impunitat total" de Peinado.
Els escortes de Gómez i la referència a Ferran VII
Entre les controvèrsies més destacades hi ha les declaracions que el magistrat va fer aquest estiu sobre els escortes de Gómez. Va insinuar que “podrien col·laborar en una eventual fugida de la investigada” i va acordar retirar-li el passaport al·legant risc de fuga.
Les seves paraules van provocar queixes dels sindicats policials, elevades al CGPJ, i van obligar el jutge a matisar-les. Va assegurar que no pretenia “ofendre” els agents. Posteriorment, la justícia va concloure que aquelles expressions no constituïen cap falta disciplinària.
Un altre episodi polèmic va arribar quan Peinado va comparar el cas de Gómez amb “l’absolutisme” de Ferran VII. “Les conductes que provenen de palaus presidencials com aquest semblen més pròpies de règims absolutistes, que, per sort, ja estan oblidats en el temps al nostre Estat”, va dir en tancar la instrucció.
Coincidència amb l'agenda internacional de Sánchez
La instrucció també ha estat marcada per la coincidència de diverses resolucions amb els viatges internacionals de Sánchez. Entre altres episodis, Peinado va processar Gómez quan tots dos eren a la Xina en una visita institucional i va ampliar la seva imputació mentre eren a l'Índia, també en un desplaçament oficial.
Igualment, va decidir investigar Bolaños mentre Sánchez participava en la cimera de l'OTAN a la Haia, el juny de 2025, i va impedir que Gómez viatgés a la cimera celebrada enguany a Ankara (Turquia), el juliol. La decisió de dilluns passat d'enviar Gómez a judici va coincidir amb la presència del president a l'assemblea de l'ONU a Nova York.
Judici amb jurat popular
Després de més de dos anys d'instrucció, Peinado va acordar aquest dilluns enviar Gómez a judici amb jurat popular, juntament amb la seva assessora, Cristina Álvarez, que serà jutjada per malversació de fons públics. El magistrat va remetre l'expedient a l'Audiència Provincial de Madrid, que serà l'encarregada d'assumir el futur judici.
