Tamara tenia només 15 anys quan la seva vida va fer un gir inesperat. Era el 2010 i es trobava a casa amb el seu avi quan, de sobte, va començar a sentir-lo cridar des del menjador. "No pot ser, no pot ser", recorda al programa Y Ahora Sonsoles. El Gordo de la Lotería de Navidad havia tocat a dos passos de casa seva, al bar del barri. El seu pare i el seu avi van guanyar 800.000 euros.
Fins aquell moment, el pare de la Tamara treballava com a paleta. Amb el premi a les mans, la família va prendre dues decisions ràpides: reformar la casa i complir el somni del pare, que sempre havia volgut emprendre.
"Vam decidir arreglar la casa on vivíem, la vam reformar sencera i el meu pare va decidir que volia emprendre", explica Tamara al programa d’Antena 3. Sense experiència prèvia en hostaleria ni en gestió empresarial, va optar per obrir un bar.
El local, de lloguer, es trobava en molt mal estat. "Estava totalment destrossat i ell el va deixar espectacular, era preciós, no li faltava de res", relata.
Animat per aquesta primera aventura, el pare de Tamara fins i tot es va llançar a obrir un segon bar al poble del costat. Aquell, segons explica ella, va durar poc: "Per sort no va posar-hi diners; el va obrir i, tal com el va obrir, al cap d’un temps el va tancar".
El primer local sí que va aguantar més: "El vam aguantar fins al 2016", relata. Però les bases del projecte eren fràgils. Per una banda, la manca de formació i planificació: no es va fer cap estudi de viabilitat, ni una anàlisi del flux de gent, ni es va buscar assessorament professional. Per l’altra, una política de despeses molt generosa en plena crisi econòmica.
"Crec que els sous que va posar a molta gent eren desorbitats", explica Tamara. El seu pare ho feia pràcticament tot i no controlava ni costos ni marges.
Durant una temporada, el bar s’omplia. "Hi va haver temporades que allò estava ple a vessar", recorda. Però la bonança va ser passatgera: "Amb el temps la gent va començar a tenir menys diners i, amb això, cada vegada venia menys gent".
A mesura que la clientela queia, el negoci va començar a trontollar. Les despeses fixes continuaven sent les mateixes: lloguer, subministraments, proveïdors, nòmines. Per sostenir-lo, el pare de Tamara va haver de fer marxa enrere i tornar a la construcció, mentre la seva filla es quedava sola al capdavant del bar.
"Hi va haver un moment en què m’hi vaig haver de quedar jo al 100%, des del matí fins a la tarda, perquè el meu pare pogués tornar a treballar de paleta, per poder ingressar el que era el lloguer i comprar el necessari en un bar", explica.
Finalment, el bar va tancar. Avui, lluny d’aquella pluja de diners, la família arrossega més de 20.000 euros en deutes i el pare ha tornat definitivament al seu antic ofici de paleta.