Greus seqüeles per a una noia de 32 operada d’una patologia que no tenia

Una noia arrossega una incapacitat permanent després de sotmetre’s a una operació per una patologia que no tenia quan tenia 32 anys. Els fets van succeir el passat 2014, però la Justícia acaba de donar la raó a la pacient, obligant la Sanitat a pagar-li una indemnització de 50.000 euros per les seqüeles.

 

La pacient, sota anestèsia general, es va sotmetre a una acromioplàstia i una transposició del trapezi superior, i a una osteotomia rotatòria del radi. L’objectiu era fixar el trapezi i el radi amb una placa i caragols i facilitar-li la vida, ja que patia una lesió del plexe braquial des del moment del seu naixement.

 

El problema és que la dona havia pogut fer vida normal fins a aquell moment. De fet, la pacient, que era esteticista, va acudir al traumatòleg perquè tenia una tendinitis de Quervain. Va ser l’especialista qui li va recomanar anar a l’Hospital de la Paz de Madrid per millorar la funcionalitat del seu braç, però no per la tendinitis, sinó per la lesió que fins a aquell moment havia mantingut a ratlla.

 

La dona, convençuda per l’especialista de què la seva vida podria millorar si s’operava, va anar a l’hospital i va decidir operar-se. L’hospital li va fer signar un consentiment per procedir a fer-se una rizartrosi, un procediment molt nou en aquell moment i del qual encara no hi havia suficients casos per a assegurar uns resultats positius.

 

Ara, els jutjats han condemnat l’asseguradora del Servei Madrileny de Salut a pagar 50.000 euros a la dona per les seqüeles d’aquella intervenció. La pacient va interposar una demanda pel que considera un funcionament anormal dels serveis mèdics de l’hospital.

 

La Sala considera que hi va haver mala praxi i condemna l’asseguradora a pagar, malgrat que no entra a valorar la incapacitat permanent que ara pateix la dona. Consideren que l’hospital va donar una “nefasta informació a la pacient”, ja que l’operació tenia un “alt grau de morbimortalitat” i qüestiona que el procediment fos necessari i que estigués indicat per a aquesta pacient, que podia fer vida normal fins a aquell moment.