El futur sou de més de tres milions de treballadors públics entra en una fase decisiva després que l’executiu espanyol hagi obert la porta a un increment salarial del 10% repartit entre el 2025 i el 2028. La proposta ha transcendit després de la reunió mantinguda aquest dimarts entre els principals sindicats i la secretaria d’Estat de Funció Pública, María Hilda Jiménez, en una trobada que ha deixat més dubtes que certeses.
Segons fonts sindicals, el Govern planteja que l’augment no superi el 4% en els dos primers anys, una xifra que no ha convençut gens les organitzacions. “Així és molt difícil avançar. No garanteix que els empleats públics mantinguin el seu poder adquisitiu”, ha lamentat Isabel Araque, secretària general d’UGT Serveis Públics. Les centrals exigeixen increments vinculats al cost de la vida i alerten que els preus continuen empaitant els salaris.
El Ministeri de Transformació Digital i Funció Pública, tot i evitar concretar percentatges, admet que la reunió ha servit per començar a definir el nou escenari retributiu. El procés negociador s’ha estructurat en blocs —salari, ocupació i condicions laborals— i desembocarà en un acord plurianual que vol servir de full de ruta per a una administració “més eficient i propera a la ciutadania”.
Malgrat això, els sindicats recorden que el Govern arriba tard. Asseguren que han estat les mobilitzacions de les darreres setmanes les que han forçat l’obertura de la negociació i alerten que estaran “vigilants” davant qualsevol intent de limitar les pujades.
La pròxima cita serà aquest dijous, en una trobada clau amb CCOO, UGT i CSIF que podria començar a desencallar la xifra final. Tot i així, el pols continua viu: el 10% proposat no satisfà els representants dels treballadors, i la pressió per aconseguir un acord que eviti una pèrdua salarial real serà més alta que mai.