El Govern espanyol aprova la llei contra la violència vicària

La norma retirarà la pàtria potestat als agressors amb sentència ferma i obligarà a escoltar als menors per decidir la custòdia

14 de juliol de 2026 a les 13:51h
Actualitzat: 14 de juliol de 2026 a les 13:59h
La ministra d'Igualtat, Ana Redondo, en roda de premsa després del Consell de Ministres
La ministra d'Igualtat, Ana Redondo, en roda de premsa després del Consell de Ministres

El Consell de Ministres ha aprovat el projecte de llei per prevenir i sancionar la violència vicària, una norma que reconeix per primera vegada aquesta forma de violència de gènere i la introdueix al Codi Penal com a delicte específic.

El text modifica diverses lleis per cobrir el buit normatiu. Entre altres, retira automàticament la pàtria potestat als agressors condemnats amb sentència ferma. L’agressor no la podrà recuperar fins que es cancel·lin els antecedents penals.

La nova llei obligarà a escoltar els menors abans de decidir sobre la custòdia, estades o règims de visites. També ampliarà la condició de víctimes a la resta de familiars que siguin atacats amb l’objectiu de fer patir la dona. Des del 2013 han estat 68 menors assassinats pel seu progenitor, 3 aquest 2026. “No només parlem d’assassinats, sinó de maltractament, agressions i violència contra els nens”, la ministra d’Igualtat, Ana Redondo, ha recordat que en el "context negacionista actual" cal seguir avançant en la lluita contra la violència de gènere, que té una "dimensió enorme".

Segons Redondo, la reforma compleix els compromisos adquirits per l’executiu i inclou mesures específiques per donar resposta a la violència exercida amb la finalitat de perjudicar una dona a través de persones interposades, siguin els seus fills o d'altres persones amb qui manté un vincle afectiu, i també l’actual parella de la víctima.

Entre altres mesures, la norma incorpora al Codi Penal un agreujant de gènere perquè, si es produeix violència vicària, la pena s’imposi en la meitat superior del seu barem. També incorpora una pena accessòria per impedir que els responsables d'aquests delictes puguin utilitzar els seus crims per obtenir difusió pública.

A més, reforma la llei del Registre Civil perquè la mare supervivent pugui demanar el canvi dels cognoms dels fills assassinats i dels germans menors comuns, si n’hi ha, per eliminar el vincle nominal amb l’agressor. Igualment, impedeix que els condemnats per homicidi dolós puguin generar pensions de viduïtat o altres prestacions de supervivència derivades de la mort de la víctima o de les víctimes instrumentals de la violència vicària.

Finalment, el projecte incorpora mesures de sensibilització, seguiment i formació específica per als operadors jurídics, i amplia l’estadística oficial de víctimes mortals per violència contra les dones perquè inclogui de manera diferenciada totes les víctimes de violència vicària, més enllà dels fills i filles de la dona agredida.

Sobre l'autor
Anna Hernández
Anna Hernández Coll
Veure biografia
El més llegit