El Tribunal Constitucional (TC) ha inadmès a tràmit el recurs d’empara presentat pel Defensor del Poble contra la decisió del Tribunal Suprem (TS) de suspendre cautelarment el dret a vot dels nacionalitzats a través de la llei de nets.
Fonts del tribunal apunten que s’ha rebutjat l’escrit amb 10 vots a favor i 2 en contra, que han anunciat que emetran vot particular. El Defensor del Poble va interposar divendres un recurs contra la decisió del TS de suspendre el vot a aproximadament 163.000 espanyols.
En un comunicat, la institució dirigida per Ángel Gabilondo va demanar mesures cautelaríssimes perquè aquests ciutadans puguin votar a les eleccions del pròxim 29 de novembre.
El Defensor del Poble va fer aquest pas després que el Suprem confirmés que manté la suspensió del vot per al 29-N i obrís un període d’al·legacions. En concret, l’alt tribunal va rebutjar les peticions de l’Advocacia de l’Estat i la Fiscalia, que havien demanat aixecar la mesura cautelar sol·licitada per Vox i Iustitia Europa d’anul·lar el vot dels nacionalitzats a través d'aquesta via.
L’Advocacia de l’Estat i la Fiscalia van al·legar que no hi ha temps per revisar el cens abans del 29-N, però el Suprem creu que l’avançament electoral reforça la necessitat de preservar ”la correcció, claredat i transparència” del procés. Així, sosté que el dret a sufragi no és de caràcter absolut, sinó que està supeditat a interessos generals com “preservar la inexistència d’irregularitats al cens”.
LA LLEI DE NETS
L’anomenada llei de nets és una disposició inclosa en la Llei de Memòria Democràtica aprovada pel Congrés el 2022 que preveu “la nacionalització dels nascuts fora d’Espanya de pare o mare, avi o àvia que originàriament haguessin estat espanyols i que, a conseqüència d’haver patit exili per raons polítiques, ideològiques o d’orientació sexual l’haguessin perdut”.
Tanmateix, la polèmica sorgeix arran d’una disposició que va aprovar el Ministeri de Justícia sis dies després de l’aprovació de la llei amb les directrius per interpretar la norma. En aquest text, el ministeri va dir que “es presumiria” la condició d’exiliats a tots els espanyols que van sortir de l’Estat d’Espanya entre el 18 de juliol de 1936 i el 31 de desembre de 1955, sense necessitat d’acreditar la condició d’exiliats.
Aquesta instrucció va ser la que va motivar Vox i Iustitia Europa a portar el cas al TS. En els seus recursos, van demanar suspendre les altes al CERA dels nacionalitzats a través de la llei de nets al·legant que el ministeri havia ampliat “indegudament” els supòsits d’accés. El 10 de setembre, l’alt tribunal va decidir aturar cautelarment el dret a vot dels nacionalitzats a l’espera d’una sentència definitiva.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat