L’Estat rep una denúncia d’1 milió d’euros de l’últim maqui català viu

Jutjat per un tribunal militar, torturat a la comissaria de Via Laietana i 20 anys de condemna per lluitar contra el règim de Franco ha estat la història de Joan Busquets Verges. L’home de 96 anys mai ha deixat de lluitar i ara ha presentat una demanda contra l’Estat amb el suport de CGT Catalunya on reclama 1 milió d’euros per tot el que va patir durant la dictadura.

L’últim maqui català viu, anomenat com el ‘Senzill‘ és l’última prova d’un grup de persones que va intentar lluitar contra la dictadura franquista sense importar les conseqüències. Tot i això, Joan Busquets va patir maltractament i quasi una cinquena part de la seva vida ha estat a la presó.

Busquets: “Les lleis no poden ser simbòliques”

Tal com va confessar l’últim maqui a El Periódico, “cal obrir una bretxa” pel mal que va patir ell mateix i tota la població en general. Tot i això, Joan Busquets té el principal objectiu de portar a debat que les lleis no poden ser “simbòliques“, ja que no en té “moltes esperances” de poder sortir guanyador de la querella.

El primer pas del ‘Senzill‘ ha estat denunciar els fets per via administrativa, però si no tira endavant ha assegurat que no en tindrà cap problema per recórrer a la via penal. Busquets s’empara en la Llei de Memòria Democràtica oficialitzada l’any 2022, per la qual cosa considera un milió d’euros com una compensació adequada pels 20 anys de condemnes, tortures i maltractament psicològic que va patir.

La llei de memòria democràtica considera als maquis com a víctimes del franquisme

Després de la dictadura de Franco, la llei d’amnistia del 1977 no va considerar als maquis com a víctimes dels 40 anys de tirania. Cal recordar que moltes de les institucions encara estaven integrades pels mateixos militars i màxims responsables franquistes. Tot i això, dos anys després de l’aprovació de la norma del 2022, Busquets assegura que no ha tingut cap compensació més enllà del reconeixement administratiu.

“Estem davant la inacció dels poders públics. Uns per còmplices i hereus del franquisme, i altres que no avancen conforme el relatat per les Nacions Unides”, va afegir Joan Busquets.

El ‘Senzill’ s’empara en què dins del cinquè capítol de la Llei de Memòria Democràtica recull que “donarà lloc al dret a obtenir una declaració de reconeixement i reparació personal“. Igualment, el mateix punt també aclareix que no existirà cap mena d’indemnització econòmica.

Tenint en compte aquesta normativa, Busquets no en tindria cap possibilitat a la seva demanda, però el dret internacional estaria de la seva part. En cas de “violacions manifestes de les normes internacionals” sí que existiria la possibilitat de recórrer a la indemnització econòmica. Per aquest motiu, Busquets recull que va viure “patiment i una condemna injusta i il·legal”, per la qual cosa la violació dels “principis de justícia, veritat, reparació i no repetició, han de comportar una reparació econòmica”.

Joan Busquets: “És molt difícil recomençar la teva vida”

L’últim maqui català viu va recuperar la llibertat el 1969, però amb unes ferides físiques i mentals que encara són visibles. Després de 20 anys a presó i estar condemnat a mort, Joan Busquets ha arribat fins a dia d’avui convertint-se en l’última prova palpable d’aquells revolucionaris que van combatre la dictadura franquista.

La demanda d’un milió d’euros contra l’Estat encara està en una fase inicial, però l’avi de 96 anys no perd l’esperança de poder sortir guanyador. Com el ‘Senzill‘ indica, una llei no té cap funció si és solament simbòlica, per això assegura que “he batallat sempre i si soc aqui i puc, ho continuaré fent“.