.gif)
Espanya ha sol·licitat formalment a Polònia que continuï promovent la reforma del règim lingüístic de la Unió Europea per incloure el català, el basc i el gallec com a llengües oficials.
El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha escrit una carta al seu homòleg polonès per recordar-li que aquesta és una prioritat per al govern espanyol, que està disposat a cobrir els costos derivats de la mesura. Polònia, que assumirà la presidència de torn del Consell de la UE a partir de l’1 de gener de 2024, té un paper clau en la promoció d’aquesta proposta. La qüestió de l’oficialitat d’aquestes llengües necessita l’aprovació unànime dels 27 estats membres, però hi ha dubtes, especialment pel que fa als costos associats, que alguns estats, com Suècia, consideren massa alts.
Aquesta mesura es va començar a plantejar durant la presidència espanyola del Consell de la UE el 2023, però fins ara no s’ha tornat a abordar en profunditat. Els costos preliminars estimats, basats en l’experiència del gaèlic, situen la despesa al voltant de 132 milions d’euros per les tres llengües. Espanya, per la seva banda, es va comprometre a costejar aquestes despeses per evitar un efecte crida en altres llengües i va presentar un memoràndum per aclarir les seves implicacions.
Simultàniament, el govern espanyol també està promovent l’ús del català, el basc i el gallec al Parlament Europeu. Aquesta proposta és considerada més factible, ja que només requereix una majoria a la Mesa de l’Eurocambra. En aquest marc, es va celebrar una reunió constructiva amb membres de diferents grups polítics europeus per analitzar els aspectes jurídics i logístics de la mesura. Es preveu que aquesta qüestió sigui debatuda de nou a principis de febrer de 2024.
