Espanya blinda l'espigó de la platja del Tarajal de Ceuta amb una barrera de contenció de 500 metres

El Govern ha iniciat la col·locació d’una barrera neumàtica per frenar l’entrada irregular i es reforcen els controls Schengen a les sortides

01 d'agost de 2026 a les 11:26h

Aquest dissabte al matí, el Govern espanyol ha iniciat la col·locació d’una barrera de contenció a l’espigó de la platja del Tarajal, situada a Ceuta. A partir de les 7:50 h, s’ha començat a desplegar una estructura neumàtica que s’estén 500 metres, amb una alçada visible que oscil·la entre els 30 i 70 centímetres i una part submergida d’uns 100 centímetres. Aquesta instal·lació va complementada per una línia de boies facilitades per l’Armada Espanyola.

A més, un canal central permetrà el pas controlat d’embarcacions de la Guàrdia Civil, que vetllaran en tot moment per garantir la seguretat i integritat d’aquesta barrera neumàtica.

Situació nocturna i moviment migratori

L’executiu ha informat que durant la nit passada a Ceuta tot ha transcorregut amb “normalitat”. No s’han registrat entrades irregulars de persones i les sortides cap al Marroc han continuat sense “incidents destacables”.

Controls Schengen específics per Ceuta i Melilla

Fonts del Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació han recordat que tant Ceuta com Melilla formen part del territori Schengen, però amb un règim especial únic dins Europa. En aquest sentit, han explicat: “El control Schengen també s'aplica a la sortida, tant per via marítima com aèria, que són les dues úniques vies d'accés i sortida. Per tant, ningú no viatja de Ceuta o Melilla a la Península sense identificar-se davant la Policia Nacional al port o a l'aeroport. A més, les navilieres i les companyies aèries estan obligades a verificar la documentació”.

Així mateix, des del ministeri es destaca que Espanya manté un doble sistema filtrador: un primer control fronterer amb el Marroc i un segon filtre aplicant el règim Schengen en les sortides cap a la Península. Aquesta mesura serveix perquè “una entrada irregular a les ciutats no es converteixi mai en una entrada legalitzada al conjunt de l'espai Schengen”. Segons afirmen: “Aquest sistema està previst des de l'adhesió d'Espanya a Schengen l'any 1991, en la Declaració sobre Ceuta i Melilla annexa a l'Acord d'Adhesió, i queda preservat pel Codi de fronteres Schengen en l'article 41”. Afegeixen també: “Entrar irregularment a Ceuta no dona dret ni a romandre legalment dins Espanya ni tampoc viatjar cap a la Península o circular lliurement per Europa”.

"Cap persona ha sortit cap a la península"

Des del ministeri s’ha volgut insistir que cap de les persones que van entrar irregularment a Ceuta ha pogut sortir de la ciutat i dirigir-se a la península. “No haurien pogut fer-ho”, han garantit. En aquest sentit, han explicat que de les prop de 50.000 persones que van entrar irregularment, més de 48.000 ja han estat retornades al Marroc en menys de 48 hores. “La integritat de l'espai Schengen està plenament garantida”, han subratllat.

Regularització i Suprem

Les mateixes fonts han afirmat també que el procés de regularització extraordinària “no té cap relació amb aquests fets”. Han recordat que el procediment exigeix acreditar la residència a Espanya abans de l'1 de gener de 2026 i haver-hi estat durant cinc mesos consecutius en el moment de presentar la sol·licitud. “Qui va entrar el 30 de juliol de 2026 en queda exclòs per definició”, han dit.

Pel que fa a la “desinformació” sobre la sentència del Tribunal Suprem, han constatat que hi ha informació “interessada” i “errònia” que vol fer creure que qui aconseguís entrar a Ceuta podria romandre a Espanya. “La sentència no modifica la llei d'estrangeria ni permet la permanència: únicament exigeix aplicar el procediment ordinari de devolució”, han dit.

Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara