El PSOE i el PP han tancat un acord per renovar el Consell General del Poder Judicial, crear una nova llei orgànica sobre el poder judicial i nomenar un nou magistrat del Tribunal Constitucional. El pacte posa fi a més de cinc anys de controvèrsia per la tria del poder judicial espanyol. El ministre espanyol de la Presidència, Félix Bolaños, i el cap negociador dels populars, Esteban González Pons, s’han reunit aquesta tarda a Brussel·les i està previst que a les 17,30h de la tarda ratifiquin el pacte en una cerimònia de firma amb la vicepresidenta de Valors i Transparència de la Comissió Europea, Vera Jourová, que ha fet de mediadora en l’últim tram de negociació.
L’acord arriba després que la Sala de Govern del Tribunal Suprem aprovés aquest dilluns un acord on demanava als grups que aprovin sense més dilació una renovació del CGPJ que ha de permetre que aquest òrgan pugui tornar a fer nomenaments discrecionals. Tot plegat després que el 12 de juny el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciés un ultimàtum al PP per fer viable aquesta renovació. En cas contrari, va advertir en una entrevista a TVE que l’executiu impulsaria una reforma legal per desbloquejar-lo.
Cinc anys i mig en funcions
L’òrgan de govern dels jutges té el mandat caducat des del desembre del 2018. Fins ara el PP ha fet descarrilar tots els intents de dur a terme la renovació dels vocals del CGPJ, que respon encara a la majoria absoluta de Mariano Rajoy. En aquests més de 2.000 dies, els populars han trencat les negociacions adduint els pactes del PSOE amb Podem, primer, amb els independentistes catalans, després, o per la llei d’amnistia, entre altres.
Els populars han reclamat una reforma del Poder Judicial que permeti que els jutges tinguin més marge per elegir els membres del CGPJ, en detriment del sistema actual que deixa l’elecció dels vocals en mans del Congrés i el Senat.
L’executiu espanyol va amenaçar d’impulsar una reforma que reduís les majories necessàries al Congrés per nomenar els vocals, amb la possibilitat de passar de les tres cinquenes parts de la cambra -fet que li dona la clau al PP- a una majoria absoluta, 176 vots.
Mediació de Brussel·les
A finals de gener d’aquest any, la Comissió Europea a acceptar fer de mediadora entre el PP i el PSOE per desbloquejar la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Gran part de la mediació l’ha liderat participen el comissari de Justícia, el liberal belga Didier Reynders, però l’última reunió d’aquest dimarts ha estat dirigida per Jourová, que recentment havia assumit les negociacions, ja que Reynders s’ha agafat una excedència per optar a la secretaria general del Consell d’Europa.
Brussel·les va optar per implicar-se en les negociacions sobre la renovació del CGPJ després d’anys advertint sobre l’impacte del bloqueig en tot el sistema judicial espanyol. Des que el 2020 la CE va començar a elaborar un informe anual sobre l’estat de dret a Espanya, l’executiu comunitari ha criticat aquesta qüestió. Però no només les discrepàncies entre el PP i PSOE per desencallar un pacte, sinó també el sistema d’elecció de la cúpula judicial, que Brussel·les veia massa vinculat als partits polítics.
La CE apressava l’Estat a “adaptar el procés d’elecció dels jutges membres per tenir en compte els estàndards europeus”. És a dir, que almenys la meitat dels membres de la cúpula judicial fossin designats pels mateixos jutges.
