El Govern espanyol té previst mantenir vigents les mesures destinades a mitigar les repercussions econòmiques derivades del conflicte a l’Orient Mitjà, tot i que aquest divendres s’espera la signatura d’un acord de pau entre Washington i Teheran a Suïssa. Així ho ha anunciat el president espanyol, Pedro Sánchez, qui ha explicat que en breu es començaran negociacions amb els grups parlamentaris al Congrés per garantir la continuïtat del decret llei més enllà del 29 de juny, data inicialment prevista per a la seva caducitat.
Negociació per prorrogar el decret llei després de l’alto el foc
Sánchez va respondre així a una qüestió plantejada per la portaveu del PNB, Maribel Vaquero, on va afirmar: "Quina és la nostra intenció? Negociar amb els grups parlamentaris perquè el pròxim 29 de juny puguem prorrogar aquestes mesures en un escenari diferent, afortunadament, amb l’alto el foc que se signarà demà per part dels Estats Units i del règim de l’Iran".
Avaluació positiva dels efectes econòmics actuals
El cap de l’executiu ha destacat que les accions implementades fins ara han tingut uns resultats "francament positius", ja que han contribuït tant a contenir la inflació com a consolidar el creixement econòmic i la generació d’ocupació. En aquest sentit, Sánchez va subratllar: "Parlant amb els sectors afectats (...), la indústria electrointensiva deia que gràcies a les mesures del reial decret llei s’està aconseguint contenir o estalviar un 14% de la factura de l’electricitat".
Anàlisi detallada abans de decidir sobre la pròrroga
Fonts properes al Govern han informat l’ACN que actualment es duen a terme trobades amb els sectors implicats per examinar en profunditat tant l’impacte real com l’eficàcia dels mecanismes vigents. Segons avancen des de La Moncloa, està previst aprovar oficialment el nou decret llei durant un Consell de Ministres ordinari programat pel mateix 29 de juny. Paral·lelament, es treballa a definir les noves mesures i es mantindran converses amb els representants parlamentaris.
Context polític i suport al paquet inicial
L’actual conjunt d’iniciatives legislatives es va posar en marxa a finals del mes de març passat, quan diversos grups parlamentaris —entre els quals figuraven PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB, Compromís, BNG, CC i UPN— van donar llum verda al decret que contempla ajuts fiscals específics. Cal destacar que el PP es va abstenir mentre Vox hi votava en contra. Aquesta aprovació va permetre mantenir un pla valorat en cinc mil milions d’euros basat principalment en una reducció significativa dels impostos energètics mitjançant una rebaixa generalitzada del tipus d’IVA des del 21% fins al 10% aplicat als carburants, electricitat i gas.