L’Audiència Nacional ha decidit posar punt final, de manera provisional, a la investigació judicial oberta per l’apagada elèctrica general del passat 28 d’abril. El jutge José Luis Calama ha conclòs que no existeix cap element que permeti sostenir la hipòtesi d’un “sabotatge terrorista” ni d’una actuació vinculada al denominat “terrorisme informàtic”.
La decisió arriba després d’analitzar tota la documentació tècnica sol·licitada pel magistrat amb l’objectiu d’esclarir l’origen del tall de subministrament. Segons recull la interlocutòria judicial, els informes emesos per diversos organismes de l’Estat descarten qualsevol intervenció externa deliberada. En aquest sentit, l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE) va elaborar fins a vuit informes en què afirma que no es va detectar “cap tipus d’acció potencialment maliciosa de caràcter cibernètic” als centres examinats.
Entre les proves valorades, el jutge destaca un informe de la Comissaria General d’Informació, basat en l’anàlisi exhaustiva de 8.028 enregistraments d’àudio i 1.296 correus electrònics facilitats per Red Eléctrica (REE). Aquest material recull les comunicacions internes dels centres de control entre el 18 i el 30 d’abril. De l’estudi se’n desprèn que en cap moment s’hi fa al·lusió a un ciberatac, una intrusió als sistemes ni a cap incidència atribuïble a una agressió externa.
L’auto també incorpora les conclusions del comitè creat específicament per estudiar les causes de la crisi elèctrica. Aquest òrgan apunta que l’apagada va ser conseqüència d’un escenari “multifactorial”, en què van confluir diverses circumstàncies tècniques. Entre aquestes, s’assenyala una capacitat limitada del sistema per regular la tensió, determinades “oscil·lacions” de potència i la desconnexió de diverses centrals de generació. El document precisa que el problema no va ser la manca d’energia disponible, sinó la insuficiència o inadequació dels recursos destinats al control de la tensió, ja fos per una programació deficient o per una combinació de factors.
A la vista de totes aquestes dades, el jutge Calama considera que els fets no tenen “rellevància penal” i que, en tot cas, podrien derivar en responsabilitats d’àmbit “eminentment administrativa i civil”. Aquestes eventuals responsabilitats estarien vinculades a l’actuació dels diferents agents que intervenen en el procés de generació i gestió de l’energia elèctrica, però queden fora de l’esfera penal.