La Policia Nacional i la Policia municipal de Madrid han iniciat aquest dimarts de matinada el desallotjament de l’acampada de la Puerta del Sol, una protesta que es va posar en marxa el 26 de setembre després d’una manifestació per l’habitatge.
334 persones desallotjades i dues detencions
Fonts de la Delegació del govern espanyol han assegurat que l’operatiu s’ha desenvolupat sense disturbis ni episodis de violència. Segons aquestes mateixes fonts, el dispositiu ha acabat amb 334 persones desallotjades i dues detencions per desobediència i resistència.
Per contra, des del moviment Acampada26s han sostingut que la intervenció policial per procedir al desallotjament ha estat “violenta” i han afegit que durant l’actuació diverses persones “han resultat ferides” per cops i per l’ús de “gas pebre”.
Un dispositiu amb 400 agents i suport de bombers i serveis socials
L’operatiu policial ha estat integrat per 220 agents de la Policia Nacional i 180 agents de la Policia municipal de Madrid. També hi han participat bombers i serveis socials, dins un dispositiu que ha actuat a primera hora del dia a la capital espanyola.
La Delegació del govern espanyol ha destacat la coordinació entre els diferents cossos i serveis implicats i ha agraït la “professionalitat” dels qui han intervingut en una actuació que, segons ha afirmat, s’ha desenvolupat “sota els principis d’oportunitat, congruència i proporcionalitat”.
El moviment mantenia l'acampada aquest dilluns
El dia abans del desallotjament, aquest mateix dilluns, els acampats van llegir un manifest de suport a la vaga general i per estendre la protesta als barris. En la roda de premsa posterior, els representants del moviment van assegurar que mantenien l’acampada, tot i que no van concretar fins quan.
En aquest sentit, ha assegurat que des d’un primer moment, i amb assessorament jurídic, va entendre que la permanència de la protesta quedava compromesa en l’àmbit de la protecció del dret fonamental de reunió. Per això, va aplicar el règim jurídic propi d’aquest dret i va sol·licitar a la Prefectura Superior de Policia de Madrid que garantís el seu exercici pacífic.
Ha afegit que la Delegació ha donat prioritat a la interlocució, a la retirada voluntària de les instal·lacions i a l’adopció de mesures concretes per a corregir els riscos detectats, valorant cada actuació d’acord amb les circumstàncies del moment. Durant aquest període ha assegurat que han estat oberts els canals de coordinació entre la Policia Nacional i la Municipal de Madrid, així com la comunicació amb les administracions, responsables de transport públic, les associacions empresarials que havien traslladat incidències i també amb els interlocutors de la protesta.
La Delegació ha explicat que aquests contactes han permès resoldre situacions de major o menor risc i també havia aconseguit avenços en la desocupació progressiva de l’espai, com s’ha anat produint en les darreres dues setmanes.
Dos escrits demanant que es posés fi a l’acció
Finalment, la delegació va remetre un escrit als acampats el 26 d’octubre on se’ls informava que havia transcorregut un període de temps “raonable” en què havien pogut portar a terme les seves reivindicacions. A més, s’indicava que havien canviat les circumstàncies i naturalesa de l’acampada, de la que s’havien retirat algunes de les organitzacions participants i que “un gran nombre” de les persones que hi havia era gent sense llar, així com altres col·lectius vulnerables, “perdent, per tant, l’objectiu inicial de la mateixa”. Amb tot, se’ls informava que podria resultar “legítim” posar fi a l’acampada.
El 29 d’octubre es va remetre un segon escrit en què s’exigia el desmantellament de l’acampada al més aviat possible. L’endemà, els interlocutors, segons la Delegació, van traslladar-los que dissolien totes les comissions a través de les quals s’organitzava l’acampada. Tot i això, quedaven “residualment” algunes persones.
Desallotjament “com a últim recurs”
Davant d’aquest context, la Prefectura Superior de Policia de Madrid va posar en coneixement de la delegació diversos fets presumptament delictius i incidents a l’interior o en l’entorn immediat de l’acampada. “L’evolució de les circumstàncies, la persistència de les instal·lacions tot i les comunicacions fetes, les alteracions de l’ordre públic comunicades i el perill concret per a les persones i els béns van determinar la necessitat de procedir al desallotjament i al desmuntatge com a últim recurs”, ha defensat la Delegació en un comunicat.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat