L’actor Julián Ortega, de 41 anys, va morir el passat diumenge, 25 d’agost, en circumstàncies que no van veure la llum quan va confirmar-se la notícia sobre la seva mort. Uns dies després s’han conegut alguns detalls més sobre el succés.
La Unió d’Actors i Actrius va confirmar la notícia sobre la mort de Julián Ortega a través de les xarxes socials, lamentant la seva pèrdua, però sense donar més detalls sobre les circumstàncies de la seva mort.
En un primer moment, alguns mitjans van assegurar que la mort es va produir a causa d’un ofegament en una platja de Barbate, a Cadis. Però els serveis d’emergència han matisat aquesta informació, tal com recull ‘Formula TV’.
Així, l’actor sí que va morir a la platja, però no a causa d’un ofegament, sinó que hauria patit un infart de cor. Els fets van passar cap a les 17:30 h del diumenge, mentre l’actor era a la riba del mar prenent un bany i va patir l’infart.
Altres banyistes van ser alertats pel seu estat i van demanar ajuda als socorristes, qui també van alertar els serveis sanitaris, que van intentar reanimar l’actor amb diferents pràctiques de reanimació cardiopulmonar. Després de mitja hora, i en veure que no hi havia resposta de l’actor, els sanitaris van certificar-ne la defunció.
Conegut per papers en sèries tan conegudes com ‘La que se avecina’, ‘Élite’ o ‘Cristo y Rey’, Julián Ortega era fill de la també actriu Gloria Múñoz. Era una persona molt estimada dins del món de la televisió espanyola, i així ho demostra les mostres d’amor que han arribat per part de diversos professionals del mitjà.
Un dels que ha dedicat unes paraules a acomiadar-se de l’actor és el seu company de professió Fernando Tejero, qui va compartir al seu Instagram una imatge de Julián Ortega amb un text que indicava que “la vida a vegades és així de puta. Estic trencat de dolor estimat company… Quin gran actor i quina persona més bonica que ets, Julián Ortega. Vola alt. Abraçades al teu pare i la teva mare, Gloria”.
L’actriu Sílvia Marsó també ha recordat Ortega: “No puc ni pensar com estaran aquests pares, companys, tan volguts en la professió. Quin horror… No ho puc assimilar. Tristesa absoluta”.
