La Casa Reial ha remarcat aquest divendres que el rei emèrit Joan Carles I pot tornar a Espanya “quan vulgui”, però ha avisat que abans hauria de recuperar la seva residència fiscal a Espanya. Fonts de la Zarzuela remarquen a l’ACN que, si el pare de Felip VI decideix acabar amb la seva etapa a Abu Dhabi, ha de pensar a “salvaguardar” la seva “imatge i reputació” davant de “possibles crítiques” que podrien afectar el conjunt de la institució. La Prefectura de l’Estat respon així al debat generat per la proposta llançada pel líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que va defensar el retorn de l’emèrit coincidint amb la desclassificació dels papers del 23-F.
La petició de la Corona sobre la situació fiscal de Joan Carles I se suma al posicionament d’aquest dijous, quan van apuntar que la decisió de si Joan Carles de Borbó ha de tornar o no a Espanya és només del mateix rei emèrit. Fonts de la Zarzuela va recordar aleshores que “va ser decisió seva marxar i tornar també ha de ser seva”. De fet, el pare del rei va marxar a Abu Dhabi assetjat per les investigacions contra ell per presumpte frau fiscal, no per informacions sobre el seu paper al 23-F.
El govern espanyol, per la seva banda, acusa el PP de crear una “no polèmica” que ha obligat l’equip de Felip VI a posicionar-se. De fet, la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, s’ha sumat al posicionament de la Casa Reial i ha dit que qui ha de triar si acabar amb la seva residència fora d’Espanya és Joan Carles. “Tornarà quan ho decideixi”, ha insistit aquest matí a la Cadena SER.
Pel que fa a l’estratègia del PP, que va avisar la Casa Reial abans de llançar la proposta de retorn del monarca emèrit, ha manifestat que és “un despropòsit absolut”. “Marca el desnortament del PP, que no sap exactament el paper que li toca jugar en la història d’Espanya”, ha resumit tot lamentant que el cap de l’oposició hagi intentat involucrar la Zarzuela en aquesta polèmica.
Problemes tributaris
Els darrers anys, el rei emèrit ha estat esquitxat per diverses acusacions de delictes tributaris. El maig passat, la Sala Segona del Tribunal Suprem va inadmetre una querella interposada per un grup de juristes, en exercici de l’acció popular, contra ell per presumptes delictes contra la hisenda pública. La interlocutòria acordava l’arxivament de les actuacions en considerar que els fets no constitueixen il·lícit penal, estan prescrits o van ser objecte de regularització tributària. La querella sostenia que el rei hauria comès cinc delictes fiscals relacionats amb rendes i donacions no declarades a través de fundacions.
El 2022, la Fiscalia Anticorrupció també va arxivar una investigació que mantenia sobre el pagament de comissions en els contractes de l’AVE a la Meca perquè no va poder acreditar si les transaccions investigades constituïen un delicte. Aquesta investigació no es dirigia al rei emèrit Joan Carles I, sinó a empresaris als quals es va adjudicar la construcció de la infraestructura, ja que els fets són anteriors a l’abdicació del monarca, quan gaudia d’inviolabilitat, i era l’última peça que continuava oberta sobre aquest afer. Anticorrupció va obrir la investigació a finals del 2018 arran d’una gravació de l’examant del rei emèrit, Corinna Larsen.