Diverses entitats de defensa de les llengües que es parlen a Aragó com el català o l’aragonès han iniciat una recollida de signatures a través de la plataforma ‘Change.org’ per tal de mantenir-ne la protecció legal.
Ho fan després que el govern d’Aragó del PP i Vox amb el suport del PAR, ha anunciat la seva intenció de promoure una modificació legal que suposaria l’eliminació d’aquestes llengües i els seus noms amb el fi d’evitar que s’ensenyin a les escoles, es promoguin i es difonguin. Des del passat 28 de gener ja s’han recollit prop de 3.000 signatures en aquesta iniciativa que ha engegat l’Associació Cultural Rolde d’Estudis Aragonesos, amb seu a Saragossa i dedicada a l’estudi i difusió de la cultura de la comunitat.
A través de la xarxa social ‘X’ la Plataforma per la Llengua també ha denunciat la situació que es viu a l’Aragó amb l’anunci del seu govern de voler deixar de considerar “llengües pròpies” el català i l’aragonès. Avisen que aquest fet, a més de “fragmentar la llengua” retalla la dignitat dels parlants i va en contra de les recomanacions del Consell d’Europa.
També s’han criticat les intencions del govern d’Aragó des de l’Ajuntament de Mequinensa, governat pel PSOE. I és que justament aquest febrer es commemoraran 40 anys de la Declaració de Mequinensa, que va servir per promoure l’ensenyament, la protecció i dignificació del català a l’Aragó. Des del consistori s’alerta que aquest aniversari arriba quan la llengua torna a estar amenaçada pel govern d’Aragó i per això apunten que l’acte de celebració previst pel 24 de febrer serà “més reivindicatiu” de què s’havia previst inicialment.
L’Ajuntament de Mequinensa creu que la situació actual recorda la que va tenir lloc el juny de 2013 amb l’aprovació de la Llei de llengües de l’aleshores govern del PP a l’Aragó. Aquesta llei va establir que les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó serien la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO) i la Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirinaica y Prepirinaica (LAPAYP).
Aquesta modificació va motivar la segona Declaració de Mequinensa, un document que van firmar 28 ajuntaments, que consideraven que la denominació no tenia cap fonament científic ni acadèmic.
