A menys d'un any de les eleccions municipals, l'alcaldessa de Creixell, Montse Muñoz, fa balanç de la legislatura i defensa la gestió d'un govern format per quatre forces polítiques. En aquesta entrevista aborda la recuperació econòmica de l'Ajuntament, els reptes que planteja l'augment de població durant l'estiu, la manca d'habitatge assequible i les gestions per recuperar promocions inacabades. També repassa els principals projectes impulsats durant el mandat i reflexiona sobre el seu futur polític.
A menys d’un any de les eleccions, quin balanç fa de la gestió municipal?
La veritat és que estem funcionant bé i sense cap problema. Cadascun podem tenir el nostre pensament polític, però al final estem treballant per al municipi. I com la nostra finalitat és per a tots la mateixa, hem de projectar el nostre poder fer cap al carrer. I el carrer és treballar per a créixer. Això és el que hem fet, això és el que estem fent i crec que hem anat demostrant al llarg del temps que almenys ens hem pogut entendre, ens hem pogut portar bé i hem pogut fer coses que potser d'una altra manera no es poguessin haver fet.
Com es governa amb quatre forces amb colors polítics diferents?
Per a poder governar has de tenir la possibilitat de tenir acords i aquests acords s'han de plasmar en els colors polítics que es presentin en el mapa municipal i la capacitat que ha de tenir el polític per a tirar endavant el poble és poder arribar a aquest consens. I jo crec que hem fet un esforç molt gran, que la gent ha valorat o no ha valorat, però la política és això, sumar majories.
En definitiva, la situació de les passades eleccions es pot tornar a repetir: es van presentar 9 partits en un municipi que compta amb 11 regidors.
I la relació amb l’oposició?
Amb l'oposició no hi ha molta relació perquè hi ha coses que ells tenen un pensament i nosaltres en tenim un altre. A vegades conjugar un pensament amb l'altre no és senzill, per molt que es vulguin explicar les coses i per molt que es vulguin fer entendre, perquè es veuen a vegades fantasmes on no n'hi ha. Ells tenen la seva política i nosaltres tenim la nostra, que és més àmplia i més participativa a nivell general.
Crec que el planejament és molt important per a créixer i hauríem de ser una més generosos amb el poble i poder fer un esforç per a poder tirar endavant projectes que són importants per al municipi. Es podria tornar a repetir la mateixa situació l’any vinent amb els resultats de les eleccions municipals.
Creixell ha tancat l’any 2025 amb superàvit. Quins han estat els factors que han permès passar d'una situació de dèficit a un resultat positiu de gairebé un milió d'euros?
Amb un control financer, hem hagut de fer pressupostos ajustats a la realitat. El primer pressupost que nosaltres fem és el del 2024, veníem d'un pressupost del 2021, que era l'últim aprovat en el municipi. El que vam fer va ser ajustar-nos a la despesa real, no hem gastat més que el que podíem fer, fins i tot l'any 2025 no fem pressupost perquè la nostra intenció era haver fet un projecte de renovació generalitzada del municipi en l'enllumenat públic, però la proposta era fer-lo amb empreses que feien la renovació i havies de donar-li l'enllumenat durant 10 anys en concessió. Això ens representava haver de gastar anualment 300.000 euros del pressupost, que en aquest moment ens era molt difícil de tenir.
Es va prorrogar el del 2024, era bastant ajustat, ens va permetre treballar bé i l'any 2025 es va tornar a fer pressupost. Quan hem liquidat el de l'any 2025 ens han sortit superàvits perquè hem ajustat molt la despesa, hem anat a despesa real, a més s'han aconseguit moltes subvencions, tant de la Generalitat com les participacions de l'Estat que també han augmentat, com de la Diputació de Tarragona, i la veritat que hi ha molts diners que ens ha arribat a fons perdut i això es nota al municipi
El primer any de legislatura, l’any 2024, vam poder destinar el romanent de tresoreria a despesa corrent, i aquests diners es va invertir directament en el municipi. L’any passat també se'ns va permetre utilitzar aquest romanent, encara que ja amb la condició de destinar part dels diners a amortitzar deute.
En concret, vam avançar el pagament de 688.000 euros de deute, la qual cosa ens ha permès estalviar al voltant de 60.000 euros anuals en interessos. És una quantitat important. A més, també hem reduït el capital pendent, de manera que hem passat de pagar uns 360.000 euros a uns 306.000, més els interessos. Tot aquest estalvi s'està notant i, al final, són diners que podem destinar al municipi.
Ara veurem com podem utilitzar el romanent de tresoreria i el superàvit que hem obtingut. Si la normativa ens permet dedicar-ho a despesa corrent, la nostra intenció serà tornar a invertir aquests diners al carrer. I no serà perquè s'acostin les eleccions, sinó perquè aquesta ha estat la nostra manera de treballar durant tota la legislatura.
Ara que ja ha començat la temporada d’estiu, com afronta Creixell aquests mesos de màxima afluència de visitants?
Som un municipi de costa amb dotze urbanitzacions i on a l'estiu augmentem la població exponencialment. La nostra població és de 4.250 habitants, però la gent que viu realment aquí gairebé tot l'any ve a ser unes 6.000 persones, encara que no existeixen aquests empadronaments.
De fet, les cartilles que té la Seguretat Social són 1.400; és a dir, no tenim ni les corresponents als 4.000 habitants que tenim. Això ens impedeix també tenir més metges o altres serveis.
A l’estiu la població es pot disparar fins als 30.000 persones perquè tenim 4.100 cases. Si comptes tres persones i mitja per habitatge, ja surten més de 12.000 persones, però la realitat és que no es posen tres persones i mitja en una casa; es fiquen tots els que poden i més. Igual venen una família, dues famílies; estan els pares, els fills... En una casa, si caben tots, es fiquen deu o dotze persones; com a mínim, sis. I amb els càmpings passa igual. Hi ha càmpings de 1.000, de 500 o de 400 parcel·les. La ràtio és de tres persones per parcel·la, però la realitat és que un bungalow pot estar ocupat per sis persones.
Quins són els principals problemes que té un municipi turístic amb molta segona residència com és Creixell?
Hem de tenir uns serveis dimensionats per a unes necessitats que, en molts moments, no podem cobrir. Perquè, si haguéssim de tenir el municipi dimensionat per a 30.000 habitants, els 4.000 no ho podríem pagar. A hores d’ara, hem d'afrontar una població de 30.000 persones amb els recursos corresponents a aquests 4.000 habitants.
Les escombraries se'ns desborden. A l'hivern hi ha contenidors buits que l'empresa ha de recollir perquè el recorregut inclou recollir aquest contenidor, encara que no tingui una bossa d'escombraries.
El que no gastem a l'estiu ho gastem a l'hivern, però no podem sobredimensionar el servei a l'estiu perquè hem de mantenir un servei per a tot l'any. Si que fem menys recollides a l'hivern i més recollides a l'estiu, però a vegades és complicat.
A més, l'estiu comença cada vegada abans. Abans començava el 15 de juny, però enguany s'ha avançat i pràcticament comença al maig. Si nosaltres no podem contractar aquests mesos en què ja tenim gent, però encara no tenim el servei reforçat, perquè lògicament ha estat una mica caòtic. Pel que fa a l’empadronament, tots els municipis rebem diners en funció de la nostra població. Les participacions de l'Estat venen en funció del nombre d'habitants; després tenim més o menys facilitats segons tinguem més o menys població. Tot això és un peix que es mossega la cua.
A tocar de la festa major de Sant Jaume, Com s’afronta la Festa Major d’enguany? hi ha novetats?
El que hem intentat és condensar-la, perquè entenem que és millor tenir menys activitats, però més separades en el temps. El que també hem fet és que la festa major petita, que seria aquesta del mes de juliol, l'hem escurçat, però hem establert al llarg de l'estiu festes puntuals, en caps de setmana o en moments que són més àlgids de l'estiu, perquè la gent també en pugui gaudir.
El nostre pressupost és limitat per a les festes, per tant, hem d'intentar repartir-les de la millor manera possible. I això és el que intentem fer. A partir d'aquí, després farem havaneres a la platja, el carnestoltes d'estiu, la festa remullada, entre altres, però intentarem donar moviment al poble perquè les associacions també participin i perquè el poble gaudeixi d'aquest estiu que per a nosaltres és el punt àlgid del nostre municipi.
El Festival Creixell Màgic arriba a la tercera edició. Quines novetats hi ha enguany i quina valoració fa de les edicions anteriors?
El Creixell Màgic va ser una aposta que inicialment ens va semblar que podia tenir un futur, de fet la primera edició va anar molt bé, perquè es feia màgia al carrer i també hi havia moltes paradetes amb elements de màgia que iniciaven als nens a aquestes coses. Aquests ullets que posen ells d'il·lusió. Enguany se celebrarà els dies 14, 15 i 16 d’agost amb mags de talla internacional, amb diversos premis o fins i tot, d’altres que volen actuar amb l’objectiu de ser un trampolí per donar-se a coenixer a la zona.
L’any passat ja es va augmentar el nombre de gales arran de l’èxit. Vam omplir totes les gales amb més de 300 cadires disponibles en cada sessió L’edició també va comptar amb sopar almirador amb gairebé una norantena de persones. Va haver-hi gent que es va quedar amb ganes d'entrar. Enguany s'augmentarà també el nombre de participants.
Enguany. també augmentem el nombre d’accesos a les gales. A hores d’ara ja es poden adquirir les entrades que estan tentint un bon ritme de venda.
Creixell crims ha celebrat la cinquena edició. Què significa per al municipi haver consolidat aquest festival?
El Creixell Crims es va posar en marxa l'any 2022 i enguany arriba a la seva cinquena edició. Jo m'hi vaig incorporar a la segona edició i, per tant, aquesta ja és la quarta en què hi participo. Al llarg d'aquests anys, el festival ha experimentat un creixement constant, tant pel que fa a la qualitat dels escriptors convidats com a la implicació de les persones participants i l'assistència de públic. Cada edició ha anat consolidant el projecte i ha despertat un interès creixent entre els aficionats al gènere negre. Aquest èxit també s'ha reflectit en el club de lectura de la biblioteca, que ha vist augmentar la participació i l'interès dels lectors gràcies a l'impuls del Creixell Crims.
El dia de la inauguració també s'instal·la una parada de venda de llibres, que té una molt bona acollida entre els assistents. Les vendes són cada vegada més bones i això demostra l'interès creixent del públic tant pels autors convidats com pel gènere. Tot plegat fa pensar que el Creixell Crims continuarà creixent i consolidant-se en els pròxims anys.
El passat mes d’abril va reunir-se amb el president Illa per abordar el tema de l’habitatge. Quina és la situació al municipi?
Creixell té una problemàtica en habitatge i és que tot és habitatge unifamiliar amb preus mínims de 220.000, un preu que la gent jo no pot comprar.
Tenim diversos edificis mig construïts a Creixell o estructures que estaven pendents de construir, però que no són una realitat a conseqüència de la bombolla immobiliària de l'any 2008. Es fa un primer intent amb la Generalitat de Catalunya, quan encara no havia canviat el govern amb el president Illa i no ens fan molt cas. Després comencen a sortir les polítiques de d’habitatge i ara la Sareb està intentant posar en ordre aquests edificis. Espero que després de diverses reunions que hem tingut amb el president i amb el departament d’habitatge puguem començar a veure-li una mica de llum.
Pel que fa a la possible construcció de nous habitatges, l’ajuntament no te sòl propi. Va ser l’anterior equip de govern que arran del deute que van generar, van vendre diversos equipaments. Aquests equipaments són els que l’ajuntamet hauria pogut cedir a la Generalitat per destinar a lloguer assequible. A hores d’ara, pertanyen a particulars.
Que aporta al municipi formar part de l’Associació per a l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona?
Aquest va ser el primer pas que nosaltres vam entendre que havíem de donar, perquè tot això de l'Impuls del Baix Gaià ha començat ara. Nosaltres havíem de tenir una possibilitat de poder estar en aquest àmbit, perquè nosaltres ens quedem despenjats, tant de Tarragona com del Vendrell. Som aquí com una terra de ningú, llavors o ens ajuntem amb uns o ens ajuntem amb uns altres, la nostra lògica és cap al Tarragonès, no cap al Baix Penedès, perquè som comarca del Tarragonés, encara que pertanyem al Partit Judicial del Vendrell.
Al final nosaltres el que fem l'hem de fer a Tarragona, si anem a un metge anem a Tarragona, si anem a un banc anem a Tarragona, i si hem d'anar de compres anem cap a Tarragona més que cap a la part del Penedès. És una manera de veure que nosaltres també podíem estar en aquest àmbit perquè tot el que fos beneficiós per a uns el poguéssim repercutir en el territori nostre, i jo crec que és un encert.
Han quedat projectes pendents?
Cadascú tenia el seu programa electora, però al final hem hagut de definir què és el que necessitava el poble, i hem hagut de deixar de banda els nostres programes electorals per a centrar-nos més en les necessitats reals. Crec que el que hem fet no ho hem fet malament..
Es tornarà a presentar a les eleccions municipals de l’any vinent?
Al final, quan un està on està, la gent li empeny al fet que segueixi en el mateix lloc, no? No sé si duraré més o duraré menys, però quan un es puja a un carro ha de tirar d'ell.
Una ja arriba un moment que també té altres coses que fer en la vida. Per a mi no ha estat un repte personal. Per a mi ha estat una cosa que, d'alguna forma, hem entès que hem de tirar endavant.
Una de les qüestions que tenia molt clara aquest ajuntament al llarg de molt de temps és que, havent-hi els partits que hi hagués dins de l'ajuntament, sempre hi havia un únic alcalde. Considero que no estic sent una mala alcaldessa. De fet, soc la persona millor formada que hi ha hagut en cap moment de la seva història com a alcaldessa del municipi.