Fa tot just un any que el cap de l’oposició a la Paeria de Lleida, Xavier Palau, ens va rebre a l’oficina dels populars a la Paeria de Lleida per tractar les principals mancances i preocupacions actuals a la ciutat en matèria de seguretat, civisme i mobilitat, entre d’altres temes. Un any després, Xavier Palau (Lleida, 24 de novembre de 1985) ens rep a Llívia (barri als afores de Lleida) amb l’horitzó de les eleccions municipals del 2027 i amb una herència de 50 anys entre socialistes, esquerres i Junts al capdavant del govern municipal a Lleida que segons ell han deixat una ciutat de degradació, inseguretat, insalubritat i decadència.
La realitat és que el context polític lleidatà ha estat gairebé sempre amb un PSC hegemònic des del restabliment de la democràcia, el 1979, i ha guanyat totes les eleccions excepte en dues ocasions, l’anterior mandat amb Miquel Pueyo al capdavant i el 1987 amb Convergència i Unió, quan va guanyar amb Manuel Oronich. Ara, però, la realitat popular també és una altra des de les últimes eleccions municipals del 2023, on el PP a Lleida va aconseguir un resultat històric convertint-se en la segona força municipal i on mai a cap capital de província el PP havia quedat com a segona força.
Avui escoltarem les seves propostes concretes, així com crítiques contundents al govern del PSC liderat per Fèlix Larrosa i conversem amb ell per conèixer la seva visió de Lleida, les propostes i quin és el projecte alternatiu que ofereix el PP per liderar un canvi el 2027.
Arribem a la meitat del mandat socialista a Lleida, quina valoració faries d'aquests dos anys del PSC de Fèlix Larrosa al capdavant del govern municipal?
Doncs la veritat que ja hem superat l’equador del mandat, queden aproximadament 18 mesos per les pròximes eleccions municipals i estic convençut que la ciutadania a Lleida pensa com jo, vull dir que el temps ha passat molt de pressa i la ciutat continua igual o pitjor. I la valoració que en fem és que jo no vull parlar tant dels socialistes que en la meva opinió són el passat, és una etapa de grisos i anem arrossegant el mandat de Larrosa sumat als quatre anys de Pueyo que tots junts han portat aquesta Lleida gris. Crec que la ciutadania el que reclama des del punt de vista polític són dues qüestions: ja es pressuposa a tot gestor polític se li presumeix que gestionarà i que ha de fer coses i adoptar mesures. Per tant, la gestió és una cosa que va innata amb el dia a dia de la política, però, per altra banda, la ciutadania el que demana és lideratge, que en aquest sentit a Lleida no n’hi ha, i el que exigeix la ciutadana és projecte de ciutat. Per tant, què és el que ens falta? Des de fa molts anys no tenim ni lideratge ni projecte de ciutat perquè insisteixo, el que és la gestió del dia a dia ja se li presumeix, si un governant no gestiona llavors què fa? Però a Lleida la valoració és que vivim una Lleida de colors grisos, de falta de lideratge, projecte i il·lusió, que és el que no tenim des de fa molts anys a la nostra ciutat.
"Vivim des de fa molts anys en una Lleida de colors grisos, de falta de lideratge, projecte i il·lusió"
En l’entrevista que vam fer l’any passat parlaves d’una Lleida degradada, d’inseguretat, incivisme i ocupacions. Quins exemples concrets pots donar que demostrin que la gestió del PSC no atén aquests problemes?
Aquests 4 elements guarden relació amb el que hem dit abans de falta de lideratge, falta de projecte i d’un govern que no té il·lusió, i això ho vinculo amb aquestes quatre idees que mantinc i encara amb més força de fa un any. Pel que fa a la degradació, mai ens havíem pogut arribar a imaginar que tindríem un govern a Lleida que s’hagués arribat a plantejar habilitar l’antic hotel de l’estació de tren com un alberg per a temporers, i gràcies a la pressió ciutadana i al PP de Lleida ho vam evitar. En 48 hores, d’un divendres a la tarda que es va anunciar a un dilluns al matí la pressió ciutadana va convèncer al govern socialista de Lleida que aquell no era un projecte que volia la ciutadania i que es feia en contra i d’esquenes a la ciutat. Ho va aconseguir la pressió ciutadana i quan s’aconsegueix des de la pressió ciutadana vol dir que no hi ha projecte, no hi ha equip, lideratge ni il·lusió.
En segon lloc, quan parlàvem de seguretat només cal veure que continuem amb anuncis constants d’apunyalaments, furts, robatoris i ara hi ha un problema com la seguretat viària, només cal veure la manca de civisme per part de moltes persones conductores de patinets que no respecten les regles mínimes de la convivència. Per tant, el tema de la seguretat continua igual o pitjor. I molt important quan parlem de seguretat, i és que no hi ha res que allunyi més a la ciutadania dels seus governants quan l’alcalde anuncia cada dos per tres que Lleida és una ciutat segura. Cada vegada que ho diu i, en canvi, veiem a la ciutadania al carrer que Lleida no és segura, allunya la ciutadania dels seus governants. I això no és una qüestió ideològica ni partidista, és la realitat.
"Cada vegada que l'alcalde anuncia que Lleida és una ciutat segura, els ciutadans s'allunyen del seu governant perquè Lleida no és segura"
Parlàvem de les ocupacions, avui per exemple en aquest moment tenim una ocupació d’habitatges al carrer Ramon i Cajal cantonada amb Doctor Combelles, des de fa molt temps tenim aquest edifici totalment ocupat i no s’ha resolt.
I l'incivisme?
Pel que fa a l'incivisme, no podem veure com estem veient cada dia contenidors a vessar, la brossa a fora, veiem l’incivisme dels conductors de patinets, veiem l’incivisme de gent que ho tira tot per terra i, per tant, estem comprovant dia a dia com a Lleida és una ciutat on hi ha moltes persones que són incíviques. Com es resol tot això i què proposa el PP? Doncs a les ocupacions d’habitatges vam proposar i vam presentar al passat mandat i ho continuem mantenint, crear una oficina per les persones, famílies i comunitats de propietaris afectades per les ocupacions d’habitatges. Això és fonamental i no s’està duent a terme. En segon lloc, aquesta oficina el que ha de fer és informar a la gent de quins són els mecanismes que han de dur a terme o com actuar davant l’ocupació d’un habitatge, i reforçar el que s'actuï les primeres 24 hores que es té coneixement d’una ocupació que la policia pugui actuar.
"Els socialistes són còmplices de la inseguretat i de l'incivisme a Lleida perquè governen a totes les administracions"
Amb matèria de seguretat, els socialistes són còmplices de la inseguretat i de l’incivisme a Lleida, perquè governen a totes les administracions, governen al govern d’Espanya des del 2018 i si no es canvien les normes no es posarà fi ni a l’incivisme ni a la inseguretat, perquè han de canviar les normes al Congrés dels Diputats, han de canviar les lleis penals per posar fi a la multireincidència i per castigar els delinqüents i als incívics reincidents. Però si no es canvien les normes, no hi ha possibilitats que el que vingui després millori, i en aquest sentit cada vegada que el PSC parla del Pacte pel civisme no és més que fum i postureig, que és com definiria l’actuació d’aquest govern, i ho dic perquè aquest pacte l’aplicaran als que ja són cívics, als que no tirem les escombraries al carrer, els que no anem amb patinet quan no toca i on no toca, els que ens comportem i respectem les normes mínimes de convivència, els que no fem soroll a la nit, els que no anem a les places ni a la via publica a jugar a pilota fora d’hora. Totes aquestes persones que ja són cívics se’ns diu que se’ns ha d’aplicar un pacte pel civisme, i la pregunta és que farà el govern socialista perquè els incívics se’ls castigui de forma clara i rotunda quant als seus comportaments incívics?
"L'actuació d'aquest govern no és més que fum i postureig"
I el tema de la degradació i la insalubritat a Lleida, és evident que cal tenir unes regles mínimes de convivència, i molt important, l’Ajuntament de Lleida ha de fer un punt cap a la dreta i tallar l’aixeta a totes aquelles persones que reben subvencions i ajudes municipals que tenen comportaments i conductes delinqüencials i incíviques, perquè la percepció que tenim i no és una qüestió d’esquerres ni de dretes, és que el sistema públic ha col·lapsat i la percepció és que les persones que paguem impostos i contribuïm en el dia a dia veiem que no tenim accés als serveis públics d’una forma lògica pels impostos que hem pagat i en canvi d’altres que no ho fan accedeixen al mateix moment o abans que nosaltres. I aquesta percepció de la ciutadania d’arribar tard als serveis públics ens està afectant i molt i té una percepció entre la gent que estem pagant justos per pecadors, i els que paguem impostos arriben sempre a la cua a l’hora que se’ls prestin serveis públics, sigui sanitat, sigui educació o serveis socials en general. Llavors el que hem de fer des de l’Ajuntament i és el que proposo és negar les ajudes municipals als delinqüents incívics reincidents, i aquells que siguin insolvents s’ha d’aplicar una modificació de la llei de bases de règim local perquè se’ls apliqui treballs en benefici de la comunitat a Lleida, això sí que ho pot fer l’Ajuntament i és competència municipal.
"L'Ajuntament ha de fer un punt cap a la dreta i tallar l'aixeta a totes aquelles persones que reben subvencions i ajudes municipals i que tenen conductes delinqüencials i incíviques"
Per tant, des d’aquest punt de vista si no fem un gir en aquest sentit, la llunyania i la percepció de la ciutadania que els polítics no donen resposta a les solucions anirà creixent i vindran d’altres que ho faran per nosaltres, i ja que els socialistes són incapaços d’afrontar això, és la principal eina i instrument polític que proposem des del PP de Lleida i que és el meu compromís.
"Hem de negar les ajudes municipals als delinqüents incívics reincidents, i als insolvents aplicar-los una modificació de la llei de bases de règim local per fer treballs en benefici de la comunitat a Lleida"
També vas dir que l'alcalde Larrosa té Lleida com un volcà, anant encenent els barris i no apagant cap foc. En què es tradueix aquesta afirmació en la vida diària dels lleidatans i lleidatanes?
El que és evident és que quan tenim un govern que diu que Lleida és una ciutat segura i la percepció de la ciutadania és que no ho és, es genera un conflicte. Quan tenim un govern que vol habilitar l’antic hotel de l’estació en un alberg municipal tenim un conflicte. Quan tenim un govern que parla de recuperar i revitalitzar el Centre Històric i vota en contra d’una moció del PP ara fa més de sis mesos i el Centre Històric segueix igual, s’ha generat un conflicte i un volcà. Quan el govern de la Paeria fa més d’un any es feia fotografies a la plaça Sant Llorenç dient que habilitarien un hotel-boutique i d’aquell projecte ja no se sap res, vol dir que no hi ha intenció de recuperar el Centre Històric. Tot el tema del conflicte del Lleida Club de Futbol, s’ha generat un altre volcà, aquest govern ha tingut manifestacions al carrer per la incapacitat de solucionar per la via de la política qüestions que han judicialitzat uns i altres. Per tant, des d’aquest punt de vista la ciutat té els mateixos problemes avui que fa un any, més agreujats, fa un any més agreujats que fa dos, dos que fa tres, i així venim arrossegant-ho des de fa molts anys.
"La ciutat té els mateixos problemes avui que fa un any, més agreujats, i fa un any més agreujats que fa dos"
També va demanar que Lleida recuperés la seva capitalitat i ser un referent pel territori. Quines propostes té perquè Lleida deixi de dependre d’interessos externs?
D’entrada, un dirigent a Lleida ha de plantar cara moltes vegades al seu propi partit, en el sentit de defensar els interessos per sobre dels interessos ideològics, partidistes i governamentals. La setmana passada vaig estar a la inauguració d’una Fira de vehicles a Binéfar, perquè considero que és important establir relacions Lleida amb l’Aragó Oriental, i el dia 11 d’octubre estaré en un acte a Fraga perquè són les festes majors. Crec que una persona que vol liderar un projecte per Lleida ha de mantenir contactes amb els municipis del seu entorn, i avui Lleida viu d’esquenes a l’Aragó Oriental, i aquesta és una pena perquè reforçar la capitalitat econòmica, comercial, sanitària, cultural i universitària de Lleida vol dir que hem d’atreure un radi d’influència de més de 300.000 persones i hem de mirar cap a l’Aragó Oriental, hem de mirar cap a la Catalunya interior, hem de mirar cap a les Terres de l’Ebre i hem de mirar cap a la resta de la província de Lleida. I això només es pot fer des del lideratge, projecte i il·lusió i tenint les eines, i creure-s'ho. A Lleida per reforçar la capitalitat econòmica i comercial és fonamental, per una banda, tenir un pla de rodalies, és clau tenir connexió ferroviària amb l’Aragó Oriental, és clau acabar l’autovia fins a la Vall d’Aran, hem de mirar tot el radi d’influència de Toulouse és un exemple amb un milió i mig de persones que està creixent i molt la població i l’activitat econòmica, hem d’establir una xarxa amb connexió amb el port de Tarragona, Barcelona i Saragossa. Aquesta estratègica ubicació que tenim a Lleida l’hem d’aprofitar, i això només es pot fer des del lideratge.
Arribem tard un any més amb el tema del polígon de Torre Blanca, no han desenvolupat el pla de l’Estació i a més no estem aprofitant les comunicacions i la capacitat d’atreure inversions amb el nostre entorn mentre d’altres municipis ho estan fent per nosaltres. I això demostra la incapacitat de projecte, il·lusió i lideratge que abans deia. I, per tant, aquest radi econòmic molt important des de Lleida ens l’hem de creure i exigir inversions al conjunt de les administracions. El que no hi hagi pressupostos a l’Estat ni a la Generalitat fa que tot estigui aturat des de fa anys. Un exemple és que aquesta setmana em reunia amb el rector de la Universitat, les universitats catalanes a Catalunya estan infrafinançades, per tant, no estem retenint talent ni l’estem atraient de nou.
I ara hi ha un tema molt important, estem veient molts anuncis de persones que volen anar a estudiar a les grans capitals com per exemple Barcelona i no ho poden fer perquè no tenen una solució habitacional o perquè la vida allà és caríssima. Doncs a Lleida que tenim una vida molt més barata hem d’aprofitar la nostra Universitat per fer que gent que volia anar a estudiar a Barcelona o vingui a fer a Lleida. Ara bé, hem d’invertir en la Universitat de Lleida, hem d’ampliar les instal·lacions i donar solucions habitacionals als universitaris. Estem perdent oportunitats, i mai abans a Lleida havia resultat tan poc útil el que governen els socialistes a l’Ajuntament, a la Diputació, a la Generalitat i a l’Estat, i que a sobre la portaveu del PSOE sigui de Lleida diputada del Congrés del PSC que es va disputar les primàries amb el senyor Larrosa. S’han empatxat de poder, tant poder els ha deixat de ser influenciables en la societat, i tant poder provoca que la gent els tingui respecte o por perquè tenen poder i no els volen molestar. Però aquest poder no està revertint en solucions cap a Lleida i aquí és on ens plantegem el PP de Lleida que no devem res a ningú com a alternativa a aquests quasi 50 anys de governs d’esquerres a la ciutat que la majoria que llegiran l’entrevista no han vist més que governs d’esquerres i moltes vegades hem sigut còmplices amb el vot d’aquesta degradació i decadència i ha arribat el moment de posar-hi remei perquè la societat cada dia és menys ideològica.
"Els socialistes s'han empatxat de poder i els ha fet deixar de ser influenciables en la societat"
Com veu la relació amb el PSC actual? Esteu oberts a pactes de ciutat, o models de cooperació en temes concrets?
Aquesta setmana parlarem del POUM de nou, i des d’aquest punt de vista nosaltres estem sempre oberts a projectes de ciutat. El problema és quins són els projectes de ciutat? Recuperar el Centre Històric? No es fa. Recuperar la Mariola? No es fa. Pla de Barris depenent de les subvencions que ens arribin d’altres administracions. La seguretat, no existeix coordinació en matèria de seguretat amb tots els cossos i forces de seguretat, i precisament avui estem aquí a Llívia on exigim des de l’Horta que hi hagi una implementació i més coordinació en matèria de seguretat. Parlem per exemple de serveis socials, estan col·lapsats. I ells han optat per un pacte amb Junts, aquest pacte amb Junts hi havia en el seu dia un acord que deien els de Junts que hi havia una línia vermella que era desenvolupar el Pla de l’Estació, doncs aquella línia vermella s’ha convertit en una línia invisible. Perquè el pla de l’estació ni s’ha desenvolupat ni es preveu que es desenvolupi, no únicament això sinó que Junts s’ha tragat tot el tema de Torre Salses sense que s’hagi pogut desenvolupar el Pla de l’Estació.
"Junts a Lleida s'ha tragat tot el tema de Torre Salses sense que s'hagi pogut desenvolupar el Pla de l'Estació, que era una línia vermella que ara s'ha tornat invisible"
I ara m’aturo amb el tema de Torre Salses, que serà una realitat. El govern del PSC ho portava des de fa molts anys batallant i Junts s’ho ha menjat. Sabent que Torre Salses serà una realitat, el que s’ha d’exigir a tot govern municipal és que s’inverteixi i es destinin iguals recursos que a Torre Salses per al comerç local de Lleida, sigui a l’Eix Comercial, sigui al comerç de barris, sigui als mercats municipals. I la degradació del Centre Històric i l’Eix Comercial és molt preocupant. Una ciutat que creix i que vol créixer ha de bategar, i per bategar ha de recuperar el seu Centre Històric. I en aquest sentit, aposto perquè l’Eix Comercial sigui habitacional o no serà, si no hi viu gent no hi haurà comerç, i en aquest sentit no hi ha hagut inversió per part de cap govern municipal en els darrers anys en l’Eix comercial, i inversions no és només fer campanyes de sensibilització i publicitàries en un moment donat, inversió no és obrir línies de subvencions perquè es creïn nous negocis, perquè la gent no necessita subvencions, la gent el que vol és guanyar-se la vida amb els seus negocis.
El que cal és pla habitacional, mobilitat i aparcament. I en mobilitat i tot el tema d’habitatge és clau pel present i futur de Lleida. I el senyor Larrosa s’ha menjat els pàrquings dissuasius, només tenim aparcaments de pagament, no saben què fer amb el pàrquing de la Sibil·la, van prometre recuperar la línia d’autobús al Centre Històric i això jo m’hi comprometo i avui en dia no hi és, han creat la Zona de Baixes Emissions al Centre Històric... Per tant, que pensen fer per revitalitzar l’Eix Comercial i tot el seu entorn? I, en canvi, tindrem Torre Salses amb un vial, amb aparcament, amb autobusos i aparcament gratuït. Per tant, no hi ha competència, està totalment descompensat. Des d’aquest punt de vista hem perdut molts anys per revitalitzar l’Eix Comercial, però insisteixo, jo hi crec perquè és el cor de la nostra ciutat.
"El projecte de Torre Salses i l'Eix Comercial estan totalment descompensats i no hi ha competència. Hem perdut molts anys per revitalitzar l'Eix i el seu entorn, però jo encara hi crec perquè és el cor de la nostra ciutat"
Creu que els pressupostos aprovats pel PSC i Junts responen realment a les necessitats dels lleidatans, o són continuistes? Quines propostes hauríeu inclòs vosaltres quan vau dir que faltava ambició?
Vivim des de fa molts anys en la política lleidatana instal·lats en el conformisme. Per tant, són uns pressupostos conformistes. Quina és la diferència entre el conformisme i l’acceptació? El conformisme és que vivim instal·lats en la crítica perquè s’han d’aprovar uns pressupostos, és el que toca però sabem que aquells que els aproven no donaran solucions als problemes de la ciutadania, i com a resultat vivim instal·lats en el que toca i portem molts anys així a Lleida. Ens van parlar que s’havia d'apujar la taxa d’escombraries perquè és una imposició europea, però està Lleida més neta? No. Ens van parlar que calia millorar la jardineria a Lleida amb un nou contracte, però avui està millor la jardineria? No. Per tant, els problemes són els mateixos, i a sobre encara si ens descuidem ens instal·laran serveis socials a barris com a les Josefines, a Templers-Escorxadors i Instituts-Sant Ignasi que el PP de Lleida és l’únic partit que s’hi oposa perquè un model social i d’inclusió social a Lleida s’ha de pactar entre tots els agents i no despatxar-ho en un despatx entre quatre.
Per tant, vivim instal·lats en el conformisme, jo el que vull és superar aquest conformisme i anar a l’acceptació. I l’acceptació és que hem d’acceptar que a Lleida no hi ha enlloc que estigui escrit que han de continuar governant els socialistes 50 anys més. I, per tant, l’acceptació passa perquè a Lleida és una ciutat formada per moltes petites coses que totes juntes fan de Lleida una gran ciutat. Hem de fugir d’aquest conformisme de què per Lleida no hi ha possibilitats de canvi, i jo hi crec que sí que hi ha canvi i a més ho demostrarem. I com que som una gran ciutat, tenim moltes oportunitats i tenim molt de talent, doncs a Lleida no hem de viure en el conformisme de la inseguretat, de la insalubritat, de la degradació i de la permissivitat d’aquells que s’aprofiten del nostre sistema.
"No hi ha cap regla escrita que digui que a Lleida hem de continuar sotmesos als governs d’esquerres i socialistes"
Jo vull una Lleida on ha d’haver-hi 3 elements claus que seran el nostre espai electoral el 2027. Parlarem molt de seguretat perquè sense un entorn segur no hi ha llibertat i no podem desenvolupar els nostres projectes de vida i hem de fer de Lleida una ciutat en què no hi hagi espai per a la permissivitat i una ciutat on els delinqüents i incívics no són ben rebuts. Parlarem molt d’immigració, a Lleida hi ha una taxa d’immigració molt més elevada que en altres municipis del nostre entorn, i només cal veure que l’alcalde abans de l’estiu parlava de crear un cens, un registre per a persones en situació irregular administrativa perquè vinguessin a treballar a la fruita a l’estiu, i s’ha demostrat que aquest cens és innecessari perquè la fruita s'agafa igual. Per tant, l’alcalde vol ser molt amic de les persones en situació irregular administrativa i això no és el que necessitem a Lleida. Per tant, parlarem molt de seguretat, immigració i habitatge.
I quan parlem d’habitatge hem de recuperar els barris, hem de fer plans habitacionals per reformar tots aquells habitatges que puguem posar fi en la situació de degradació en molts barris i fer nou habitatge per generar oportunitats per a la gent jove. Si alguna cosa tenim a Lleida és espai, i no sé per què costa tant convertir aquests espais en noves zones residencials i amb uns preus assequibles. Per tant, sembla que hi hagi un interès ocult que desconeixem. I insisteixo, no hi ha cap regla escrita que digui que a Lleida hem de continuar sotmesos als governs d’esquerres i socialistes.
"Si alguna cosa tenim a Lleida és espai, i no sé per què costa tant convertir aquests espais en noves zones residencials i amb preus assequibles. Sembla que hi hagi un interès ocult que desconeixem"
Creu que Lleida surt beneficiada en el fet de tenir un govern socialista a nivell estatal, autonòmic i municipal?
No perquè s’han empatxat de poder i no s’entenen entre ells. Tenim un govern socialista a Lleida, a la Diputació... Mireu com funcionen les coses que la setmana passada l’Ajuntament de Soses expulsa als regidors del PSC del govern, una de les quals era delegada de la Generalitat a Lleida. I resulta que PSC i Esquerra governen junts a la Diputació, i a la vegada s’expulsen regidors del PSC amb un govern municipal, i a la vegada governen a la Generalitat els socialistes, i a la vegada governen a Espanya. I a la vegada, la portaveu del PSOE és diputada del Congrés per Lleida. I tot i això, són incapaços de seure i ficar-se d’acord.
Jo encara no he vist tot aquest poder amb una taula que proposi solucions per Lleida. Només hi ha unes quotes de repartiment de poder, per tant, mai havia resultat tan inútil tanta llosa socialista a Lleida, i això es demostra en el conformisme en què viuen instal·lats. I la ciutadania, això a les pròximes eleccions municipals, donarà una resposta que és en forma de vots. I en aquest sentit la gent en política local el que valoren és les propostes, el lideratge, la il·lusió i l'ambició de ciutat, que és on estarem nosaltres. I farem un canvi de fulla amb aquestes polítiques grises que sempre estan instal·lades, que si recuperem les Torres del Cel, que si Torre Salses, que si conflictes amb el futbol, que si parlem dels barris i només fem que fer anuncis de propaganda i postureig que no resolen res, que si fem activitats al Centre Històric un dia, però l’endemà els problemes continuen iguals, que si no hi ha solucions quant a la mobilitat, que si continuem instal·lats en què paguem més impostos que mai, que som de les cinc principals capitals que paguem més impostos i no som les que tenim millors serveis, que si vivim instal·lats en què som incapaços d’habilitar pàrquings dissuasius, en què no hi ha una alternativa d’aparcament per als malalts i familiars i treballadors del pàrquing de l’Arnau que ho hem dit per activa i per passiva, que continuem instal·lats en què no donem veu a la ciutadania jove ni a la gent gran, vivim instal·lats en què no hi ha coordinació policial com n'hi hauria d'haver, vivim instal·lats en què mirem d’esquenes a l’Aragó Oriental perquè hi ha un sectarisme ideològic que hi ha una barrera que quan sortim dels marges de la plana de Lleida hi ha una qüestió ideològica que ens allunya. Doncs tot això, nosaltres el que hem de fer com a PP de Lleida, com a cap de l’oposició i com a segona força política, superar aquest sostre de vidre i demanar a la gent que hem d’unir-nos, sumar esforços, anar tots a una per superar aquest encorsetant socialista i el 2027 així serà el nostre moment.
"Mai havia resultat tan inútil tanta llosa socialista a Lleida, i això es demostra en el conformisme en què viuen instal·lats"
Quina estratègia seguiu per aconseguir vots de la franja més jove de la població i que se sent desencantada?
D’entrada no podem perdre de vista a la gent gran. Més d’un 25% de la població a Lleida té més de 65 anys, i aquestes persones han de tenir accessibilitat a tot. I accessibilitat a tot vol dir a les noves tecnologies, no han de viure amb aquesta bretxa digital aïllades de la tramitació de tràmits en línia, han de tenir accés a una cultura accessible per tothom, mobilitat accessible i tenir-les en compte perquè la seva saviesa i riquesa de vida ha de ser un punt a valorar i a sumar, però a la vegada també a la gent jove. La gent jove no és ideològica, vol resposta i solucions als conflictes que se’ls plantegen. I a la gent jove per molt que se’ls facin 24 hores de tallar el carrer Sant Martí l’endemà tindran els mateixos problemes. I la gent jove vol que se’ls escolti, participar, viure bé, tindre feina i tenir un habitatge. I avui tot això a Lleida no hi és. Per tant, hem de superar i hem d’apartar aquesta llosa que està impedint que la gent jove desenvolupi els seus projectes de vida perquè el que no podem fer és que se’ns escapi talent, sinó que l’hem de retenir. Hem de ser competitius amb Barcelona i amb altres ciutats del nostre entorn.
En cas d’arribar a ser alcalde de Lleida al 2027, quina és la primera iniciativa que faries o canviaries?
Faria tot el possible perquè Lleida deixi de ser una ciutat amiga de delinqüents incívics i reincidents. Trauria tota la policia al carrer per garantir la seguretat ciutadana, plantaria cara a tots aquells que venen a aprofitar-se del nostre sistema, miraria de cara a la ciutadania i em deuria única i exclusivament a Lleida.