Entrevista a Esther Bes, presidenta de la Unió de Botiguers de Sant Pere i Sant Pau

Avatar photo

“Internet no dóna la confiança i el tracte personalitzat que oferim els comerços”

Esther Bes, Esther Bes, presidenta de la Unió de Botiguers de SPiSP. Foto: LVM

Quina situació comercial hi ha al barri?

La situació actual és complicada. Costa molt subsistir a Sant Pere i Sant Pau perquè és un barri dormitori i la població que no treballa és d’una certa edat avançada. La gent gran té les seves pensions, que no són com haurien de ser i es mira molt l’economia. Si a això li sumes que molta gent està a l’atur o tenen situacions precàries, es tradueix en el fet que als comerços ens costa molt tirar endavant. Els bars, fleques i cafeteries és el que funciona.

És un bon moment per iniciar un comerç a SPiSP?

Encara que ara mateix no crec que sigui el millor moment per iniciar-se, perquè diuen que s’apropa una altra crisi molt forta, quan tens una il·lusió sempre trobes el moment.

Quin negoci té vostè al barri?

Fa vint anys que tinc el negoci. El local és de propietat i això ajuda, perquè haver de pagar un lloguer és un plus de despesa. El meu negoci és la botiga de llenceria Joes. Costa regentar-la perquè has de perfilar molt al client que tens per esbrinar fins a on pots arribar amb ell, intentant ser sempre el més assequible possible. Tenim Tarragona molt a prop i els clients fan la comparança. No ens podem permetre rebentar preus i això complica la feina.

Per què va decidir muntar un negoci?

Tinc la carrera de TEAT (Turisme), vinc del món de la direcció d’hotels, és la meva passió. De fet tinc un altre negoci, Viatges Sonay. Vaig treballar portant un complex de 600 llits, un repte en el qual vaig estar deu anys, fins que vaig voler portar un negoci propi. Els meus pares ja venien del món de la venda de roba interior i vaig voler continuar amb Joes.

Quin tipus de persona compra a la seva botiga?

La meva clientela és tipus familiar, entre els 25 i els 50 anys. Tinc un ventall bastant ampli. Abans les nenes venien amb les mares a comprar i ara, que han crescut, venen soles. Saben que no les enganyaré, tenen la confiança dipositada en mi.

Quines campanyes han impulsat des de l’entitat?

Les campanyes que hem fet són les de Sant Jordi, la del dia del pare i la de La Marató de TV3. Aquest any no participarem en la de La Marató per falta de gent. Estic sola per engegar-la i els socis no disposen de suficient temps lliure. L’hem organitzat durant quatre anys. Intentem des de la Unió de Botiguers fer que la gent participi de coses que es fan al barri, ja sigui la Llar de jubilats, les escoles o el Centre Cívic.

Reben cap mena d’ajuda per part de l’Ajuntament?

No tenim cap mena d’ajuda. Ens criden per les Taules de Comerç per saber quines accions es faran de cara al Nadal i així elaborar una mena de calendari que ells anuncien a través de les seves xarxes socials. Aquesta és l’única “ajuda” que rebem.

Com era abans el comerç?

Era una època molt bonica, on l’alegria regnava als carrers. Sant Pere i Sant Pau sempre ha estat, per la seva proximitat a Tarragona, un barri dormitori, sempre ha tingut aquest adjectiu, però la gent comprava amb més alegria. Abans, el Nadal, era una de les èpoques més riques pel comerç, en canvi ara et trobes cada vegada amb més gent que desitja que les festes passin de llarg.  Es fan regals per compromís i obligació i s’han de repartir els diners. Recordo el passat amb molta enyorança.

Quants socis són a la Unió de Botiguers de SPiSP?

Som uns 18 socis aproximadament.

Quin futur té el comerç de proximitat o de barri?

Les noves tecnologies estan canviant molt la manera que tenim de consumir. No les podem veure com una cosa negativa, com un enemic.  Hem d’estar al costat d’elles, no els hem de donar l’esquena perquè són una eina que tenim per poder atreure clients. Internet no dóna la confiança i el tracte personalitzat que oferim els comerços, i amb això hem de jugar a favor. El tracte personal et proporciona caliu, Internet és més fred. Hi ha un dit que esmenta que “Si no puedes con tu enemigo, únete a él”, això és exactament el mateix.

Què milloraria del barri?

Som un barri amb mancances, on es deixen les coses de costat. Els contenidors soterrats que tenim es trenquen constantment, estan molt bruts i emeten males olors, per mi aquesta és una de les actuacions que s’hauria de resoldre amb immediatesa. D’altra banda ens trobem amb la zona de la primera promoció i la zona del col·legi Marcel·lí Domingo, que estan més descuidades i necessiten millores.

Com animaria a la gent perquè aposti pel comerç de barri?

Si hi hagués més comerços la gent s’animaria més. Si hi ha més comerç, hi ha més competència i més gent passejant, que es tradueix en més vida al barri. Quan han posat una botiga similar a la meva m’ha semblat perfecte ja que la gent més mirarà, compararà i no es desplaçarà a Tarragona.  Els mercats tenen les parades una al costat de l’altre i segueixen fent negoci, és una bona competència. Com a comerciant, la competència et motiva a millorar-te i superar-te cada dia. La situació comercial que parlàvem abans no es dóna només als barris, Tarragona ciutat també està morta, constantment tanquen botigues. Hi ha locals que porten anys tancats i la gent es queixa però no fa res per reverir la situació. Ens lamentem per les coses però no posem els nostres medis per posar-hi remei.

 

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

L’Aeroport del Prat estrena un nou vol directe entre Barcelona i Mèxic DF

Notícia següent

La nordamericana Angel Olsen s’uneix al cartell del Vida 2020

Notícies relacionades