Avui parlem amb Xavier Palau Altarriba (Lleida, 24 de novembre de 1985), advocat, doctor en dret per la Universitat de Lleida i cap de l’oposició del Partit Popular a la Paeria de Lleida. Ens rep a la seu dels populars en un dia plujós a la ciutat per tractar les principals mancances i preocupacions actuals a Lleida en matèria de seguretat, civisme i mobilitat, entre d’altres. I ho fa en un panorama polític lleidatà on el PSC de Fèlix Larrosa governa en solitari després de les eleccions municipals del 2023, però on el PP va aconseguir un resultat històric sent la segona força política per primera vegada i empatant en escons amb ERC i Junts.
Conscient del seu paper com a cap de l’oposició des de les últimes eleccions, Palau reclama un canvi a Lleida amb l’horitzó de les eleccions del 2027 després d’una herència de 50 anys entre socialistes, esquerres i Junts que segons ell han deixat una ciutat de degradació, inseguretat, insalubritat i decadència. El cap de l’oposició acusa directament a l’actual paer en cap, Fèlix Larrosa, davant la seva “negligent gestió” i per tirar endavant projectes “sense escoltar ningú”. Rebutja el nou pla d’inclusió presentat pel govern municipal i afirma que s’haurien de negar totes les ajudes als delinqüents i incívics reincidents.
FOTO: PPLleida / Entrevistem a Xavi Palau a la Paeria de Lleida
Comencem per aquí, pel principi. Podria explicar-nos una mica això del despatx professional propi i com va arribar a ser cap de l’oposició del Partit Popular a Lleida? Bàsicament perquè jo acabo la carrera amb 21 anys, vaig fer el màster de l’advocacia entre els 21 i els 23, que era pràcticament dos anys, i en acabar el màster l’any 2009 vaig muntar el meu propi despatx com autònom mentre ho compaginava amb els estudis de doctorat. Simultàniament treballava com a advocat autònom, feia la tesi doctoral i donava diversos cursos de formació.
Durant aquests dos anys vaig fer d’advocat a diverses entitats civils i veïnals de forma gratuïta, com també al Centre d’Orientació Familiar del Bisbat, també gratuïtament, pensant que era important col·laborar i cooperar amb solidaritat per a les persones. Tot això fins al 2019, que em vaig presentar com a candidat a l’alcaldia pel Partit Popular amb 33 anys, en aquell moment el candidat més jove, i vam mantenir els dos regidors a la Paeria resultant l’única capital de província catalana, el 2019, que vam aguantar els resultats, i quatre anys després i fruit dels vots de la gent, ens convertíem en la segona força política amb més vots a l’Ajuntament de Lleida, un resultat històric perquè mai a cap capital de província el PP havia quedat segona força en una capital catalana, i d’aquí a cap de l’oposició, com a segona força política més votada.
“Mai a cap capital de província catalana el Partit Popular havia quedat com a segona força”
Com a cap de l’oposició a l’Ajuntament de Lleida, com descriuries el teu paper dins de la Paeria? És evident que com a cap de l’oposició i com a segona força política més votada es demostra que els veïns de Lleida el 2023 van decidir aquell diumenge que el segon més votat havia de ser el nostre projecte municipalista, per a sorpresa de molts. I el meu paper és clar, i és que soc i som l’única alternativa a Fèlix Larrosa i al socialisme.
Ens vam presentar a les eleccions amb un objectiu, que era acabar amb la trajectòria dels quatre anys de Pueyo (Miquel) i Postius (Toni) també amb un espai per a Talamonte (Sergi), i ens presentem com a única alternativa de centredreta a Lleida i l’única alternativa al socialisme. I com s’ha demostrat aquest primer terç de mandat, on ja hem esgotat una tercera part del mandat de Larrosa, és evident que ells tenen com a soci prioritari i preferent a Junts, i per tant davant d’aquest desgavell de socialistes i Junts, l’única alternativa assenyada de ser i de ser lleidatà que jo sempre defenso, som nosaltres, i per tant després de Larrosa, des del punt de vista del número de vots, ve Xavi Palau i treballem per guanyar les eleccions del 2027.
Ens diuen moltes vegades que hi ha coses que semblen impossibles, i em deien que era impossible poder treure més vots que Esquerra i Junts a la Paeria i més quan governaven, doncs millor resultat impossible perquè hi ha una cosa que és evident i és que el vot de la persona és únic i intransferible, i ni es compra ni es ven, i per tant com que no hi ha res escrit, el futur al final està en les mans dels veïns de Lleida. La societat per sort cada vegada és menys dogmàtica i la política municipal es vota més a les persones moltes vegades que a les ideologies.
“Soc i som l’única alternativa a Fèlix Larrosa i al socialisme, i treballarem per guanyar les eleccions del 2027”
Entrem ja en matèria de política municipal. Quins consideres que són els principals reptes als quals s’enfronta Lleida en aquest moment? I per al partit popular, quin és el prioritari? Els reptes són els prioritaris per mi. Nosaltres el que hem de fer és escolta activa i escoltar els veïns. Les nostres propostes les hem de fer als veïns de Lleida, que són als qui hem d’explicar quin és el nostre projecte municipalista. El principal repte que tenim a Lleida és la degradació que venim patint i que venim arrastrant després de cinquanta anys de governs d’Esquerres amb l’alternativa entre socialistes, Esquerra i Junts, que són els que sempre han pactat entre si per governar i gestionar aquesta ciutat, i la ciutat que ens ha deixat cinquanta anys després és de degradació, inseguretat, insalubritat i decadència. Per tant, el primer eix vertebrador per nosaltres és posar fi a la inseguretat i a la degradació.
Per inseguretat és perquè és evident que, malauradament, a Lleida, fruit de la manca d’acció la ciutat s’està convertint cada dia més en diferents guetos estesos per diferents barris i en tots els barris hi ha un petit gueto avui en dia. N’hi ha de més grans com pot ser a la Mariola o al Centre Històric, però també n’hi ha als Magraners, a Templers-Escorxador, a l’antiga zona de Balàfia o de Pardinyes, i què dir del Clot i Confluències… Per tant, totes les zones de Lleida avui pateixen les dificultats de degradació, inseguretat i insalubritat.
“Lleida s’està convertit en diferents guetos estesos per diferents barris. Totes les zones de la ciutat pateixen les dificultats de degradació, inseguretat i insalubritat”
Nosaltres partim d’una idea que és bàsica i és que hi ha qüestions que es poden fer des del punt de vista competencial des del Congrés dels Diputats, que és on governa el mateix partit que el senyor Larrosa, que a la vegada governa a la Generalitat i a la vegada governa a la Diputació de Lleida i acumulen més poder que mai. És evident que cal posar fi a la multireincidència perquè el ciutadà no pot tenir la percepció que els incívics i els delinqüents continuen sent negligents i incomplint les normes i no els hi passa res i, en canvi, els ciutadans, que són la immensa majoria que complim amb les normes, sempre són ells que acabem pagant els plats trencats dels incomplidors. I cada vegada que es modifica una norma acaba sent una norma que s’aplica únicament als complidors, perquè els incomplidors, com que saben que no els hi passarà res amb el sistema que hi ha organitzat i muntat, continuen fent trapelleries. Tot això des del punt de vista del Congrés dels Diputats.
Des del punt de vista de l’Ajuntament, què podem dir? Doncs que hem d’evitar el postureig i evitar els anuncis de propaganda que ens té acostumats el govern de la Paeria. El govern socialista de Lleida s’ha vist superat per la inseguretat i s’ha vist superat per les seves pròpies polítiques que es demostren del tot ineficaces i insuficients, i poso exemples. Comença el mandat de Larrosa amb tot el tema dels sometents a l’Horta que ja ho havíem arrastrat del passat mandat de Pueyo. Tenim un conveni de seguretat a l’Horta creat de l’any 1999 que encara no s’ha modificat. Quan els veïns han d’organitzar en sometents o han d’autoorganitzar-se vol dir que hi ha un problema d’inseguretat a l’Horta.
“Hem d’evitar el postureig i els anuncis de propaganda que ens té acostumats el govern de la Paeria”
No acabem aquest que comencen els robatoris a la zona de Ciutat Jardí. Llavors, el govern de la Paeria improvisa el que diuen la policia de proximitat als barris. Malauradament, els veïns de Ciutat Jardí-Arborètum els hi correspon compartir policia de proximitat amb Mariola, Templers-Escorxador i Instituts-Sant Ignasi. Al final, aquesta patrulla de matí i tarda que designen per a aquesta zona de la ciutat, la dediquen únicament o prioritàriament a Ciutat Jardí abandonant la resta de zones. Simultàniament a això, comencen els problemes a la Mariola i es trauen de la màniga habilitar un espai per atendre denúncies al Centre Cívic de la Mariola i la mateixa policia que hauria d’estar patrullant no està patrullant sinó que està al Centre Cívic. I, a la vegada, com que policia no n’hi ha més en número, sinó que únicament la destinem a diferents llocs, aquest mateix sistema l’acaben aprovant fa un mes al centre històric, on hi ha una patrulla una hora al matí i una hora a la tarda fent el mateix, atenent denúncies i amb la mateixa policia. Ja avanço que la següent zona haurà de ser el Clot i Confluències que haurà d’aplicar aquest model. El que podria fer l’ajuntament és que el que jo proposo, que és modificar les ordenances municipals en el sentit de negar totes les ajudes municipals als delinqüents i incívics reincidents.
“L’Ajuntament hauria de modificar les ordenances municipals amb l’objectiu de negar totes les ajudes als delinqüents i incívics reincidents”
No podem acceptar que sigui qui sigui s’aprofiti del sistema en forma d’ajudes i subvencions municipals quan, a la vegada, estan fent un ús inadequat del sistema. I el que no pot ser és que la resta de ciutadans, que són la immensa majoria que complim amb les normes, els nostres impostos es destinin a pagar subvencions o ajudes d’aquells que no fan un ús adequat de les normes i de les regles mínimes de convivència. Per tant, això és una norma i una màxima que proposo que es pot fer des de l’Ajuntament.
De la mateixa manera que es pot fer pactar un conveni amb la Generalitat de Catalunya, ja que avui els socialistes governen arreu, perquè s’apliquin treballs en benefici de la comunitat per totes aquelles persones insolvents que no pagaran mai amb les sancions, que no se’ls podrà embargar mai perquè no tenen recursos econòmics suficients, però que la millor manera que tenim de fer complir el compliment de les sancions és a través de treballs en benefici. Per tant, la degradació i la inseguretat són clau.
En segon lloc, considero que és molt important un Pla de Barris. Un pla de barris perquè crec que el govern en aquest primer terç de mandat rara és la setmana que no ens anunciï un projecte. Que si Les Basses d’Alpicat, que si ara modificarem el Pla de l’Estació, que si ara traslladarem la Fira, que si ara licitem un estudi per veure què fem a la Mariola, que si ara licitem un altre estudi per veure què fem al Centre Històric, que si ara anem a la Generalitat i diem que cedirem no sé quants solars municipals per a la construcció d’habitatges públics a Lleida, que si tenim un pla per Magraners, que si destinaré 6 milions d’euros a millorar les infraestructures municipals de la ciutat… però tot això són projectes que no es veuen executats. Tots aquests projectes no s’estan dirigint, no s’estan encaminant cap a un full de ruta. Únicament són anuncis propagandístics que ocupen titulars de diari, però que a la pràctica no es converteixen en res.
Uns projectes de gran envergadura que no és més que recuperar els projectes de l’anterior etapa socialista i el que s’hauria de fer és política útil de micro urbanisme. Lleida necessita un Pla de Barris que posi ordre a la ciutat, que posi ordre als barris, que millori la neteja, que millori la il·luminació, que tinguin cura de la via pública, que tinguin cura de la seguretat viària, un pla que permeti la rehabilitació dels edificis més deteriorats i més antics i a la vegada eliminar les barres arquitectòniques. I tot això permetria simultàniament recuperar els barris i millorar-ne el comerç, amb un gran projecte que hauria de ser la recuperació de l’Eix Comercial, que per mi és clau. I això passa perquè l’Eix Comercial o és habitacional o no serà. Què vull dir? Que cal dur a terme pactes i convenis amb grans tenidors, col·legis d’API i persones que tenen pisos o molts pisos a l’Eix comercial per poder dur a terme el màxim d’ajudes perquè puguin rehabilitar aquests edificis perquè es pugui destinar a què la gent visqui.
“Lleida necessita un Pla de Barris que posi ordre a la ciutat amb l’objectiu de recuperar els barris i millorar-ne el comerç amb un gran projecte a l’Eix Comercial”
I quan parlem d’un pla de barris no podem obviar i no podem oblidar un element clau per a la ciutat i és que és imprescindible recuperar el Centre Històric. Tinc la percepció que molta gent ja ha renunciat a això i tinc la percepció que l’alcalde ja ha renunciat, ho dic perquè és el regidor de Magraners i del Centre Històric que són dos dels barris, entre d’altres, que més estan patint la inseguretat i la degradació. L’alcalde no ha proposat un pla per revitalitzar i recuperar el Centre Històric. I jo l’insisteixo des del dia 1 del mandat que passa per l’aprovació d’un nou POUM que ha de ser el que ha de permetre recuperar des del punt de vista habitacional i des del punt de vista de quin model de ciutat volem i quin model de Centre Històric.
A principis de mes, el govern municipal del PSC presentava un nou model d’inclusió social que pretén invertir 13,8 milions en 5 anys amb diferents equipaments com el col·legi Cervantes i l’hotel de l’estació per acollir temporalment persones vulnerables. Quina opinió té sobre aquest model? Doncs que s‘ha anunciat un model d’inclusió social imposat i no consensuat amb els veïns ni amb el teixit associatiu de la ciutat, i que únicament servirà per degradar encara més els barris. I és que Larrosa està fent el mateix que feia Pueyo, que és imposar projectes sense escoltar ningú. Com és possible que un govern pugui definir-se progressista i d’esquerres sense donar la veu a la ciutadania?
“Larrosa està fent el mateix que feia Pueyo, que és imposar projectes sense escolta ningú”
I des d’aquest punt de vista, el PP de Lleida ho diem de forma clara i contundent. Rebutgem el model d’inclusió social proposat pel govern de la Paeria perquè ho vam fer el passat mandat quan els anteriors que governaven volien imposar-nos un model social a l’antiga Escola de Balàfia i a les Josefines, a Templers-Escorxadors i Instituts-Sant Ignasi. Ens hi vam mostrar en contra, però a la vegada també ens mostrem avui en contra d’habilitar per a temporers l’hotel de l’estació perquè és la pitjor imatge que es pot donar de Lleida. Quin sentit té dir que es vol promocionar la imatge de la ciutat i impulsar-la econòmicament o defensar el pla de l’estació si resulta que l’entrada de Lleida l’ocupen temporers, que mereixen tots els respectes, però no és la ubicació que s’hauria de destinar. Com també estem en contra dels mòduls prefabricats de la partida de la Caparrella, al costat del Mecanocamp, o darrere del Wala, i com estem en contra de seguir col·lapsant el Centre Històric rehabilitant l’antiga escola de Cervantes amb el que haurien de fer al Centre Històric és descentralitzar serveis socials. Per tant, tot això és tot un totum revolutum que s’ha tret de la màniga els socialistes que en lloc d’ajudar a afavorir la imatge de Lleida el que fan és degradar cada vegada més la seva imatge.
Com explicarà Larrosa a una persona que vol invertir a la nostra ciutat que la primera imatge que veuran quan arribin a l’estació de tren és trobar-se amb els temporers a l’estació i, per cert, amb una Rambla Ferran que pretenen reformar a dues velocitats. És a dir, fixeu-vos si vol arribar a castigar Larrosa els barris que, pel que sembla, remodelaran el marge del Morera, que és on viu menys gent, en canvi, el marge del Noguerola que és hi ha més botigues i veïns quedarà per reformar a una futura fase, i això demostra la incapacitat del govern. Com també es demostra en què no són capaços de treure a licitació el plec de clàusules administratives per reformar el mercat de Ronda Fleming, tant que n’han parlat i no saben per on tirar.
I, simultàniament és evident que ara el govern municipal, juntament amb Junts, ens aplicaran el ‘tasazo’ de les escombraries que demostra la seva negligent gestió, assumint que s’ha de pagar més per les escombraries perquè és una directiva europea. Lo lògic seria que, ja que el govern de la Paeria que fins ara pagava una part del cost de la recollida d’escombraries i aquesta part del cost la deixarà de pagar perquè la pagarem únicament els contribuents, lo lògic seria que aquesta part que l’Ajuntament s’estalviarà la compensin amb baixades d’altres impostos. Doncs no, no únicament abaixaran impostos per compensar el que l’Ajuntament s’estalviarà, sinó que a més apujarà 12 taxes un 3,5%, que aquestes 12 taxes ja van pujar l’any passat un 5,8%, per tant, el cúmul serà més d’un 9% des que Larrosa és alcalde. D’aquestes 12 taxes que van des de cementiri, fins a llicències administratives, fins a tramitació burocràtica administrativa de documents. Com a resultat, a Larrosa li està caient com una partida de dòmino les fitxes perquè està arrastrant tot el seu projecte i el dia que se li acabin els anuncis propagandístics haurà de gestionar alguna cosa i, per tant, fins al dia d’avui tenim Lleida com un volcà, anant encenent els barris i no apagant cap foc.
“El ‘tasazo’ de les escombraries demostra la negligent gestió del govern municipal juntament amb Junts. El cúmul serà més d’un 9% en taxes des que Larrosa és alcalde”
Fa uns dies el regidor popular Roger Melero parlava de l’incivisme en una tertúlia a Ua1 Lleida Ràdio on afirmava que calia més mà dura i sancions exemplars contra la gent incívica. Vostè pensa el mateix? És evident que cal ser contundents, cal aplicar ordre i cal ser ferms a l’hora d’aplicar les normes. El problema és que cal modificar les normes al Congrés dels Diputats i a l’Ajuntament de Lleida. Mentre això no sigui possible, la sensació que tenim la ciutadania és de debilitat i d’impunitat. I la sensació que tenim la ciutadania és que els que complim les normes estem sotmesos a moltes regles, i els que no les compleixen saben que per no complir-les no passa absolutament res, i si són insolvents no paguen i si no són insolvents van acumulant causes judicials i sancions sense que la justícia pugui actuar. Insisteixo, això és un tema polític que s’ha de fer canviant les normes i per això rebutjo la carta que diu l’alcalde que va enviar a la Fiscalia demanant que apliquessin contundència a la multireincidència, quan Fiscalia el que fa és aplicar les normes que aprova el seu partit al Congrés dels Diputats, per això li brindo a l’alcalde el que podem anar plegats al Congrés dels Diputats, on governen els seus, per exigir-los als seus que des de Lleida demanem modificar les normes per posar fi a la multireincidència.
“Cal modificar les normes al Congrés i a l’Ajuntament. La sensació que tenim és que els que complim les normes estem sotmesos a moltes regles, i els que no les compleixen no passa absolutament res”
Per tant, cal ser contundents i cal tenir fermesa a l’hora d’aplicar les normes. Tot lo demés és paper mullat, com és paper mullat el Pla Local de Seguretat que va presentar l’alcalde i que ells mateixos ja no el defensen perquè saben que no té suc, com no té suc les jornades que van fer fa un mes a la Llotja de convivència i civisme i no van tenir cap conseqüència. A Lleida no hi ha res a celebrar fins que el govern no canviï d’actitud i no es dediqui a canviar i modificar les normes i no es dediqui a tenir un pla estratègic de ciutat.
Celebraran els socialistes l’aprovació de la taxa de escombraries? Estan contents de voler habilitar un nou Pla de l’Estació que a la vegada vol utilitzar l’hotel per a temporers? Realment el projecte del regidor del Centre Històric del senyor Larrosa és utilitzar l’antiga escola per un espai d’inclusió social? S’ha oblidat el senyor Larrosa de la residència de Pardinyes? S’ha oblidat de donar veu a la ciutadania?
El govern municipal no té res a celebrar sinó tot el contrari, és un govern que hauria d’estar molt preocupat per la deriva de decadència que venim arrastrant a la nostra ciutat, i malauradament aquesta situació anirà a més perquè els pactes entre Junts i socialistes són pactes que els permet governar amb tranquil·litat, però són pactes que es demostren que únicament és donar puntada a la pilota i tots a córrer darrere perquè no hi ha un model de projecte de ciutat engrescador i, per tant, el que fan és pactar de sempre, com sempre, per repartir-se el poder els de sempre com sempre, perquè a Lleida, com sempre, no canviï res.
“El govern municipal no té res a celebrar i hauria d’estar molt preocupat per la deriva de decadència a la ciutat”
En el ple extraordinari d’aquest 18 d’octubre es portarà a votació dos punts claus en el futur de Lleida com són el Pla de Mobilitat i la Zona de Baixes Emissions. Quina és la seva postura respecte a això, i quines són les propostes que han fet els populars? Sobre el pla de mobilitat és imprescindible que n’hi hagi un perquè no pot ser que siguem l’única capital catalana que no tinguem pla de mobilitat. Suposo que el pla de mobilitat el pactaran amb Junts. El passat mandat el regidor de mobilitat era de Junts, van ser incapaços de tenir un projecte per Lleida en quatre anys i per això se’n va anar a la quarta força i ara volen que fem com un ‘borrón y cuenta nueva’ i ens oblidem que van ser incapaços d’aprovar el que s’aprovarà al ple? El problema del pla de mobilitat és que tot i considerar que és un bon pla, és un pla poc ambiciós des del punt de vista que estem massa acostumats a Lleida a què el paper tot ho aguanta i, per tant, sobre el text el pla és encertat, però el problema és que aquest pla de mobilitat requereix pressupost per desenvolupar-ho.
M’explico amb els eixos bàsics que s’han de tenir en compte a Lleida en matèria de mobilitat: primer de tot pàrquings dissuasius als afores de la ciutat que enllacin i connectin amb línies d’autobús al centre de Lleida que a la vegada ampliïn línies i freqüències per a la seva puntualitat, i a la vegada es tinguin en compte els drets dels usuaris i els drets dels treballadors. Els autobusos és una concessió, molts diners ens costa als contribuents pel servei que estem rebent. Simultàniament l’Ajuntament ha d’assumir que ha fracassat el seu projecte de bus llançador Magraners-centre, poc se’n parla. Cal tenir en compte que el que no t’he sentit és que tinguem nous autobusos elèctrics aparcats perquè no tenim on connectar-los. I això fa dos anys que es van encarregar aquests autobusos i ni els anteriors ni els actuals saben on connectar-los. Per tant, avui tenim a Lleida autobusos inutilitzats.
També hi ha un gran repte que és tot el tema del pla de la nova estació d’autobusos i a la vegada cal un projecte de mobilitat i de ciutat sobre què farem en relació a l’antiga estació d’autobusos. Quan parlem de mobilitat hem de tenir en compte el transport públic en relació a què la gent tingui la facilitat d’accés a la cultura i a l’oci i, sobretot, hem de garantir una seguretat viària als carrers de la nostra ciutat i garantir una seguretat i un transport públic adequat a la nit perquè la gent jove que vol sortir i s’ho vol passar bé, gent jove o gent gran ho puguin fer utilitzant un transport públic i que arribi a l’hora. I avui en dia no hi ha ni transport públic ni arribi a l’hora. Per tant, el pla de mobilitat sí, sobre el paper està molt bé, però és evident que això després caldran partides pressupostàries.
I tot això ho dic perquè hi ha un projecte que vinc defensant des del 2019 que jo no l’oblido, però que tots els governs que diuen ser molt d’esquerres se n’obliden, i és que proposo un pàrquing alternatiu o un low cost gratuït per a usuaris per a malalts i per a treballadors de l’Hospital d’Arnau de Vilanova. No pot ser que per accedir a un dret públic com és el de la salut s’hagin de pagar uns preus tan cars per hora com s’està pagant al de l’Arnau. Si s’ha municipalitzat el pàrquing de Sant Joan, jo no estic dient que es municipalitzi el de l’Arnau perquè sé que no és viable, però sí que s’haurien de buscar alternatives perquè no és possible que aquesta ciutat cada vegada sigui tot més car, més car la recollida d’escombraries, més cares les taxes o més car pagar per utilitzar un servei públic com és el de la salut.
“No és possible que a Lleida sigui tot cada vegada més car, amb la recollida d’escombraries, amb taxes més cares, o pagar més per un servei públic com és el de la salut”
Pel que fa a la zona de baixes emissions serà molt ràpid, han aplicat una moratòria i ja veurem aquesta moratòria fins quan hi és, però és evident que xoca amb el dret a la llibertat dels veïns i dels comerciants per veure quin serà el veritable sistema de zona de baixes emissions a Lleida, i el govern no ha fet un procés participatiu perquè ningú sap avui que pensen els taxistes, que pensen els conductors, que pensen els usuaris, que pensen els veïns, que pensen els comerciants. Per tant, han aplicat una zona de baixes emissions que acabaran imposant suposo que pactada amb Junts i que tot això s’ha fet un cop més d’esquenes a la ciutadania. Per tant, la zona de baixes emissions nosaltres la rebutgem, no hi ha hagut participació ciutadana, i el pla de mobilitat nosaltres considerem que és imprescindible que n’hi hagi, però no pot convertir-se en paper mullat.
“Rebutgem la ZBE perquè no hi ha hagut participació ciutadana, i el Pla de Mobilitat considerem que és imprescindible que n’hi hagi, però no pot convertir-se en paper mullat”
Creu que des de Barcelona, o des de la Generalitat, es mira poc a Lleida? I en aquest sentit, que espera del govern de Salvador Illa com a president? Fa molts anys que hi ha govern dels socialistes a Espanya i a Lleida no ens hem vist goig, ni a Lleida ni a la província. Ara governen els socialistes a la Generalitat de Catalunya i veurem com acaba i que passa, però el que espero és que realment els socialistes parlin entre ells i inverteixin a Lleida i que no venguin fum i no venguin projectes que després mai s’acaben reconvertint. I és que a Lleida ja en tenim masses de projectes que s’han convertit en paper mullat, com per exemple els de les ‘Torres del Cel’ a la Llotja. Les ‘Torres del Cel’ havien de finançar la Llotja i ara diuen que no s’hi construiran. Els mateixos que deien socialistes que servirien per finançar la Llotja ara amb un nou mandat socialista ens diuen que no. Per tant, què n’espero? Doncs a mi m’agradaria que hi hagués moltes inversions per Lleida, però temo que poc faran per la ciutat.
Deixant de banda al PSC de Fèlix Larrosa, com diries que és la relació amb la resta de grups municipals? En una entrevista amb la portaveu del grup municipal de Junts, Violant Cervera afirmava que es replantejaria la relació amb els populars per interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra una llei d’amnistia que ells creuen que és justa. Tot el que dic de l’alcalde i dels socialistes sempre és des del punt de vista polític, com a persona no tinc cap problema. Jo no tinc relació amb Junts, ja no en tenia abans més enllà de la cortesia institucional. Aquí només hi ha un acord tota l’estona entre PSC i Junts. Crec que Junts el que haurien de fer és explicar per què s’embullen al pla de l’estació o perquè ahir es crea una comissió de seguiment pel pla de l’estació i en aquesta comissió de seguiment forma part la senyora Violant Cervera, i en aquesta mateixa reunió hi havia el director general de patrimoni d’Adif i no li van saber explicar que on volen fer el pla de l’estació hi ha on volen ubicar un hotel per temporers. Això ens hauria d’explicar la senyora Cervera, igual que ens hauria d’explicar per quin motiu ara volen traslladar, o l’alcalde va proposar en aquesta reunió allò que històricament hi ha hagut sempre unanimitat a Lleida que s’ha d’habilitar un edifici per centralitzar i instal·lar les oficines de la Generalitat al Centre Històric, ara ho volen fer sobre les vies de l’estació de tren. Per tant, socialistes i Junts, Junts i socialistes, ‘tanto monta monta tanto’.
Per acabar, quin missatge t’agradaria transmetre als lleidatans i lleidatanes? Es veu algun dia com a alcalde? El missatge és que no hi ha mal que duri mil anys, que del socialisme se’n surt, que del nacionalisme se’n surt, que a Lleida cal votar polítiques de canvi i de seny lleidatà, que cal un revulsiu en aquesta ciutat, però de seny i que cal sobretot confiar que no calen grans anuncis, sinó que calen bons gestors, i per gestionar el que cal és xafar el carrer, tenir escolta activa amb les entitats i sobretot ser honest, i el més important ser des del punt de vista polític una persona o un projecte moderat que s’allunyi dels extrems i sobretot que generi confiança amb les persones.
I des del punt de vista de si em veig com a alcalde, no només m’hi he de veure sinó que m’hi han de veure. Jo m’hi veig i els ciutadans em van donar una oportunitat històrica fa un any i poc. Qui no vulgui veure que a Lleida s’acabarà produint un canvi és perquè és cec, perquè ha passat a altres ciutats com Badalona, i perquè moltes vegades aquells que han construït un encorsetament a Lleida durant 50 anys en què s’alternen el poder i un contrapès entre Ajuntament i Diputació, que això és el que ha passat sempre en aquesta ciutat, 700 metres d’Ajuntament a Diputació han servit per fer de contrapès polític; tu governes aquí i jo allà i ens ho anem intercanviant. Aquesta és la meva opinió, i hi haurà un dia, que cada dia està més a prop aquest canvi d’aquelles persones que, insisteixo, no són dogmàtiques en el vot, sinó que volen viure millor i per viure millor veuen que s’han d’apartar d’allò que venim arrastrant. Per tant, hi confio i així serà.
“No hi ha mal que duri mil anys i del socialisme se’n surt. Cal un revulsiu en aquesta ciutat i calen bons gestors. Jo m’hi veig com a alcalde, i tard o d’hora s’acabarà produint un canvi”
