El Tribunal Suprem ha decidit rebutjar les denúncies presentades per Hazte Oír i un particular, que acusaven diversos responsables polítics i policials d’omissió del deure de perseguir delictes per la no detenció de Carles Puigdemont, després de la seva reaparició a Barcelona el passat 8 d’agost.
En una interlocutòria dictada a finals d’octubre, el tribunal ha desestimat investigar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez; el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska; el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa; així com alts càrrecs policials com els directors dels Mossos d’Esquadra, de la Guàrdia Civil, i de la Policia Nacional, entre d’altres. La denúncia d’Hazte Oír i del particular s’al·legava que aquests responsables van permetre la sortida de Puigdemont de Barcelona sense detenir-lo, malgrat que sobre ell pesava una ordre de detenció per malversació relacionada amb el procés independentista.
El Suprem ha argumentat que les denúncies presentades no especificaven “cap conducta concreta” per part dels responsables polítics o policials, limitant-se a descriure les seves responsabilitats institucionals, però sense aportar proves o detalls de com els acusats van actuar per impedir la detenció de Puigdemont. Segons el tribunal, la falta de concreció en les acusacions comporta l’arxivament de la causa, ja que no es pot imputar una responsabilitat penal simplement per les funcions pròpies d’un càrrec.
Aquest incident es remunta al 8 d’agost, quan Carles Puigdemont va fer una breu reaparició pública a l’Arc de Triomf de Barcelona durant la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. Tot i la presència de les forces de seguretat, Puigdemont va marxar de la ciutat sense ser detingut i es va tornar a refugiar a Bèlgica, on viu des de la seva fugida d’Espanya el 2017. La situació va generar una forta controvèrsia, amb diversos actors polítics i associacions exigint responsabilitats per la falta de detenció, tot i que, segons els informes policials, no hi havia indicis que les autoritats competents haguessin actuat de manera irregular.
Aquesta decisió del Suprem s’uneix a la de setembre passat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que també va rebutjar les querelles interposades per Vox i Hazte Oír contra altres membres del govern català, com el president del Parlament, Josep Rull, i l’exconseller d’Interior, Joan Ignasi Elena. Tots ells eren acusats de permetre que Puigdemont abandonés el país sense afrontar la justícia, però els tribunals consideren que no hi ha proves que demostrin una omissió intencionada del deure de perseguir delictes.
En paral·lel, el jutge del Suprem, Pablo Llarena, que manté oberta una investigació sobre el cas, ha derivat diversos informes policials als jutjats de Barcelona per investigar si els Mossos d’Esquadra van col·laborar en la fuga de Puigdemont. No obstant això, la causa contra els alts càrrecs policials es manté oberta en un altre àmbit judicial.
Amb aquesta resolució, el Tribunal Suprem tanca, per ara, la porta a noves accions penals contra els dirigents del govern espanyol i català, tot i que el cas continua sent objecte de controvèrsia i d’investigació en altres instàncies judicials.
