.jpg)
Les eleccions europees es plantejaven a Espanya per resoldre algunes de les batalles nacionals entre partits. El PP volia rematar Pedro Sánchez amb una victòria àmplia i no ho va aconseguir, mentre que Sumar necessitava mostrar força davant de Podemos i va fer curt. És cert que els de Yolanda Díaz van superar la llista d’Irene Montero, però els morats van demostrar que continuen vius. Tots dos, però, van treure uns resultats paupèrrims si ho comparem amb el 2014, quan anaven per separat.
Izquierda Unida, sense escó
Un dels fronts que se li obren a Sumar és la pèrdua de l’escó d’Izquierda Unida. Tot i ser un dels partits que aporta més vots a la coalició, el seu candidat anava de número 4. Un lloc que no assegurava l’escó. Dins d’IU va haver-hi turbulències per estar per sota de Compromís i Comuns a la llista, però finalment van accedir a presentar-se amb Sumar. Els temors dels comunistes es van fer realitat ahir a la nit, quan el partit de Yolanda Díaz només va aconseguir 3 eurodiputats i es van quedar forma de l’Eurocambra per primera vegada a la història.
Els Comuns per sota de Podem
L’altre fet alarmant són els resultats de Comuns Sumar a Catalunya. Els de Yolanda Díaz van quedar per davant de Podem a totes les comunitats autònomes menys a una: Catalunya. Tot i que només perden per dues dècimes, el relat del partit de Colau queda molt afeblit. En anteriors ocasions, sempre havien reivindicat la seva força i implantació territorial al país, en contraposició a la minsa presència de Podem a Catalunya. A més, el sorpasso es trasllada també a Barcelona capital, un dels bastions dels comuns. Per tant, es tracta d’un cop dur pel partit, que continua perdent suports eleccions rere eleccions.
A més, la pugna entre l’espai dels Comuns i Podemos té un precedent. Amb la irrupció de Pablo Iglesias el 2014, el seu partit va treure cinc eurodiputats, mentre que IU en va aconseguir sis. Tot i els estrets marges, a Catalunya els resultats van ser ben diferents. La proposta d’ICV-EUiA (dins d’IU) va aconseguir més del doble de vots que Podemos, demostrant qui controlava el relat polític al país. Deu anys després, el percentatge de Podemos és similar, però els ecosocialistes han perdut perfil europeu i bona part dels seus suports.
Aquests dos factors se sumen a què Podemos vendrà la seva participació en una hipotètica candidatura unitària molt més cara. Tot i que només han tret dos escons amb la presència d’una de les seves estrelles, els resultats també mostren que poden robar-li un bon nombre de vots. Una convocatòria anticipada d’eleccions espanyoles deixaria a tots els partits a l’esquerra del PSOE en escac i mat.
