Continuem amb la ronda d’entrevistes als portaveus dels grups municipals de la Paeria de Lleida en un moment en què la ciutat supera l’any i cinc mesos de mandat socialista després que la candidatura liderada per Fèlix Larrosa guanyés les eleccions municipals del 28 de maig del 2023.
És el torn de Laura Bergés Saura (Lleida, 11 d’agost de 1970), portaveu i única edil del Comú de Lleida després que el partit quedés com a última força en les darreres eleccions, passant del 8,68% dels vots al 5,01%, i perdent un regidor respecte a l’anterior mandat del 2019-2023. Cal recordar que durant aquell mandat a tres bandes i a l’estiu del 2021, el Comú de Lleida trencava el pacte de govern amb ERC i Junts per diverses discrepàncies, en aquell moment amb Sergi Talamonte i Elena Ferré com a regidors del Comú. Anys després, Laura Bergés era escollida com a cap de llista del seu partit per a les eleccions del 2023 i ella mateixa va liderar una campanya que li va permetre tenir representació dins de la Paeria de Lleida.
Llicenciada en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); doctora en Ciències de la Informació (UAB) i Màster en Informació econòmica (UAB); professora també a la UAB en Ciències de la Comunicació (1996-2012) i posteriorment a la Universitat de Lleida (UdL) en Comunicació i Periodisme Audiovisual (2012-2022); autora i coautora de llibres i articles de recerca; col·laboracions periodístiques diverses i ara portaveu del grup municipal del Comú de Lleida, Laura Bergés ens rep a la plaça del Clot de les Granotes per parlar-nos de l’actualitat política municipal en un moment en què Lleida avança en el nou Pla de Mobilitat i la Zona de Baixes Emissions o el nou model d’inclusió, entre d’altres, i posa el focus en les problemàtiques socials i ambientals a la ciutat.
També coneixem una mica més de la seva vida personal en el nostre test ràpid de preguntes.
M’agrada començar pel principi. Has tingut un passat relacionat amb el món del periodisme, si ens pots explicar això de les col·laboracions periodístiques i com has fet aquest pas del món audiovisual a la política, acabant com a portaveu del grup municipal del Comú de Lleida.
Pel que fa al món periodístic, bàsicament he estat en l’àmbit de la docència. Sí que he anat fent algunes col·laboracions on vam crear una revista local a Barcelona, després una televisió comunitària i també he estat implicada en moviments socials durant molt temps. Aquest pas va ser dels moviments socials al món de la política, també a l’entorn després de la crisi i amb tot el moviment lligat al 15M, que jo crec que va haver-hi molta gent que estàvem implicats en moviments socials, i va ser allò de dir si no us agrada el que hi ha doncs presenteu-vos i anem a intentar també intervenir en l’àmbit de la política més institucional.
Podries explicar-nos breument quin és el paper que juga el Comú de Lleida dins de l’Ajuntament?
Jo crec que el Comú de Lleida, des que va sortir, d’alguna manera ha estat una mica el revulsiu en el que era un oasi de la política. Jo recordo molt com a exemple d’aquest paper revulsiu, els primers plens quan hi havia el Carlos (González) i el Sergi (Talamonte), que el primer punt de l’ordre del dia en els plens sempre és donar compte de decrets i van dir bé, donem compte de decrets, passem al segon punt d’ordre del dia i preguntem sobre els decrets. Jo crec que una mica ho poso com a exemple d’un grup que va entrar a mirar-se les coses, va entrar a contestar una mica al poder dintre d’una Lleida que havia estat molts anys de govern socialista, majories absolutes, després amb suports molt clars de PP i de Convergència. Havia tingut un govern molt plàcid, sense oposició, sense ningú que controlés res, i jo crec que aquesta ha estat la principal aportació que ha fet el Comú, d’entrar a mirar-s’ho, fer aquesta tasca de control i també una tasca propositiva important.
“El Comú de Lleida va ser un revulsiu dins de la política municipal, va entrar a mirar-se les coses i a contestar un poder que havia estat molts anys de govern socialista”
Quin creus que és el repte més gran al qual s’enfronta la ciutat de Lleida en l’actualitat i quin és amb el que treballa El Comú de Lleida amb més insistència?
Nosaltres sempre diem dos reptes fonamentals, el primer la desigualtat i una mica també hem triat aquest espai (plaça del Clot de les Granotes) perquè vèiem amb preocupació que hi ha una degradació de la ciutat, un empobriment, una divisió cada vegada més gran entre espais que tiren i espais que es van estancant o reculant i barris amb dificultat i, per tant, el nostre primer repte és el de la pobresa i la desigualtat. Al voltant d’un terç de la població de Lleida viu en situació de pobresa o de risc de pobresa. I el nostre segon repte és l’ambiental, tot el tema del canvi de model de ciutat, de model de mobilitat, de model de consum, etc.
“Al voltant d’un terç de la població de Lleida viu en situació de pobresa o en risc de pobresa”
Entrem ja en matèria municipal. El ple extraordinari del 18 d’octubre a la Paeria va aprovar la nova taxa de recollida d’escombraries amb els vots del PSC i Junts. Gran part de l’oposició vau carregar contra la taxa, que planteja aquestes tres noves tarifes de 94, 111 i 128 euros, i demaneu rebaixar l’IBI. Concretament, criticàveu al govern municipal per voler “colar” aquest augment amb l’excusa que s’ha de complir la llei. Ara, més en fred, quina és la vostra opinió respecte a aquesta taxa i quina creieu que seria una possible alternativa?
L’opinió és la mateixa, el ple ja era en fred, havíem estat parlant durant temps d’aquest tema. Nosaltres, dues qüestions sobre la taxa, una que s’havia d’actualitzar, però s’havia de compensar amb una baixada de l’IBI. El que diu la llei és que la taxa ha de cobrir el dèficit, ha de cobrir el servei de recollida de residus. Si l’estàvem pagant amb la taxa de residus i amb l’IBI i ara ho paguem tot amb residus, doncs l’IBI hauria de baixar. Ens sembla que és el que s’hauria d’haver fet, nosaltres vam calcular que es podia baixar al voltant del 6%, que és bastant.
I després, l’altra qüestió que també veiem malament és el model de taxa que s’ha triat, ho veiem socialment injust. Abans parlàvem del tema de la pobresa, i és una taxa que no aconsegueix fer el que diu la llei, que és que qui més residus genera pagui més, i tampoc aconsegueix ser progressiva o socialment justa, perquè pagarà igual una senyora gran vídua que s’ha quedat en un pis de 90 metres quadrats, que potser hi vivia abans tota la família, pagarà el mateix que algú que hi viu amb més gent. I pagarà el mateix una casa d’aquí, que a la Mariola i Ciutat Jardí, perquè són els dos extrems. La renda a certs punts de Ciutat Jardí multiplica per 14 la renda dels carrers més pobres de la ciutat i, en canvi, pagaran el mateix. Per tant, ens sembla que no compleix ni el que es demanda de qui més brossa genera pagui més, ni és socialment justa. Com s’hauria de fer? Entenem que s’hauria de vincular o al rebut de l’aigua o al padró, però ens diuen que hi ha dificultats amb el tema del padró, i amb el rebut de l’aigua que hi ha comptadors comunitaris. Doncs resolem això, també s’hauria pogut modificar la classificació de carrers, s’hauria pogut fer per valor cadastral; el valor cadastral d’alguna manera també recull la mida del pis, pisos més grans tenen valor més alt, i també ens donaria una mica més de justícia social, perquè normalment pisos de persones més benestants són més cars que pisos de persones amb menys renda.
“La nova taxa d’escombraries no compleix el que diu la llei, que és qui més residus genera pagui més, i tampoc és progressiva ni socialment justa”
En aquest ple també es va aprovar el Pla de Mobilitat i la Zona de Baixes Emissions en què tota l’oposició vau votar en contra. La Paeria preveu materialitzar la ZBE per fases i culminar el procés el 2030. Com creu que pot afectar tot això als usuaris i comerciants de la ciutat, i si ho veu possible per al 2030?
Això es va aprovar gràcies a PSC i Junts, i l’oposició vam votar-ho en contra. Nosaltres creiem que la ZBE és una proposta molt poc ambiciosa i que quasi no la notarem fins al 2030. Jo crec que no es notarà gaire, perquè primer s’ha aplicat sobre la zona on passen menys cotxes de la ciutat, que és el Centre Històric, que són carrers que hi ha molt poc trànsit. Per tant, deixa fora totes les zones que el propi estudi que acompanya l’ordenança s’assenyala com els que hi ha més emissions. Hi ha un estudi on hi ha més emissions de contaminants i on hi ha més emissions de soroll, i totes aquestes àrees queden fora de la zona de baixes emissions. No creiem que compleixi els objectius i a més a més s’ha posat una excepció generalitzada a tota la població de Lleida, que qui tingui cotxe que pagui impostos a Lleida per entendre’s. Per tant, la meitat del trànsit continuarà sent exactament el mateix i els cotxes que venen de fora doncs poc que hi passaven pel Centre Històric, perquè quan un ve de fora no es posa a donar voltes pel Centre Històric.
“La Zona de Baixes Emissions deixa fora zones que l’ordenança assenyala on hi ha més emissions de contaminants i de soroll”
Per tant, pensem que és molt poc ambiciosa i nosaltres vam plantejar alternatives per començar per aquesta àrea perquè tampoc s’ha fet la difusió que s’hauria d’haver fet, de quins són els efectes nocius per la salut de la contaminació, ni de res. Per tant, necessitem un temps per fer pedagogia, per fer informació, però sí que proposàvem que aquesta primera etapa s’aprofités dins del Centre Històric per vianalitzar tot el que és la part del centre. La zona de baixes emissions agafa el Centre Històric i una mica més fins a Prat de la Riba. La part del Centre Històric s’aprofités per vianalitzar-la i, per tant, definir el que nosaltres, igual que diuen a la Xarxa de Ciutats que Caminen i que nosaltres formem part a l’Ajuntament, la zona de baixes emissions li diuen zona de benestar i a nosaltres ens agrada aquest enfocament, que és treure cotxes, no només treure cotxes més contaminants, sinó treure cotxes en general, i ens semblava que hagués pogut ser una mesura interessant, que a més fa temps que la demana el barri, per anar fent aquest canvi, que la gent entengui i gaudeixi del que és una ciutat sense cotxes. Llavors, l’altra proposta era accelerar la implantació, el que es preveu pel 2028 i 2030, posar-ho el 2026 i 2027, per tant, anar fent cada any l’ampliació i que les exempcions fossin pels residents de la zona. És a dir, fem una exempció pels que viuen a la zona de baixes emissions que puguin entrar i sortir del seu barri, però a la resta volem una zona de benestar que es noti, no el que s’ha definit.
A principis de setembre vau exigir juntament amb Esquerra Republicana de Catalunya transparència i control en la gestió del servei de neteja de la ciutat, ILNET, per detectar múltiples irregularitats sobre l’ús de vehicles, la disponibilitat del personal i la recollida selectiva que no es correspon amb la realitat. Teniu constància si des del govern municipal s’han dut a terme algunes sancions o modificacions respecte a tot això?
Van fer inspecció, i curiosament el dia abans que anessin a fer la inspecció, que suposo que l’empresa ho devia saber, van netejar. Una de les coses que dèiem era que tota la zona d’ILNET, on tenen els camions i la deixalleria, està en unes condicions de brutícia que no són dignes i el dia abans d’anar a fer la inspecció van netejar. Si ha servit per això, doncs benvingut; i després ens diuen que està tot bé, que han fet la inspecció i que està tot bé, cosa que nosaltres posem en dubte, perquè hem anat presencialment a veure per exemple la recollida al mercat, i el govern ens contesta que hi ha els contenidors de recollida. Sí, hi ha uns contenidors de recollida, però després tot el que es va recollint del terra nosaltres ho hem vist, s’agafa i els treballadors fan l’únic que poden fer, que és col·locar-ho al camió que porten, que té només un espai de recollida i, per tant, allà hi tiren tot el que van trobant i no fan una recollida selectiva. El que haurien de fer és anar amb un vehicle que tingués compartiments per fer aquesta recollida selectiva. Als polígons també ens consta que no s’està fent bé. Els vehicles sí que el govern també reconeix que n’hi ha alguns que ja estan avariats i que no estan amb ús, però diu que és igual, que és igual perquè el servei s’està fent igualment. A nosaltres ens estranya que es pugui estar fent igualment amb un vehicle menys o amb dos vehicles menys. Per tant, demanem més exigents en aquest cas, perquè tenim la ciutat que hauríem de ser molt més exigents.
“Hem comprovat que la recollida selectiva per part d’ILNET no s’està fent correctament, ni al mercat ni als polígons, i el govern reconeix que hi ha vehicles avariats, però que el servei s’està fent igualment”
A principis d’octubre la tinenta d’alcalde Begoña Iglesias feia oficial l’adeu al sistema porta a porta als barris de Balàfia i Pardinyes després que el Tribunal de Contractes desestimés el recurs que vau presentar i, en principi, s’instal·laran aquests nous contenidors al novembre. Et vam veure present en aquesta presentació i no semblaves gaire d’acord. Quina és la vostra postura ara que ja s’ha fet oficial el retorn del porta a porta?
Lamentem que s’hagi pres aquesta decisió. Nosaltres el que no ens sembla bé és aquesta valoració que fan de dir que el porta a porta no ha funcionat. Quan es diu que no ha funcionat no podem estar d’acord. Hi ha coses que no han funcionat i hi ha coses que han funcionat molt bé. És veritat que ha generat alguns problemes de brutícia i que es podrien revisar les freqüències de recollida. Nosaltres estem proposant que es revisés, que es millorés el sistema de repartiment de bosses, que es millorés la informació i el seguiment de sancions també en el cas que fos necessari. Per tant, pensàvem que hi havia maneres de millorar aquells aspectes que no havien funcionat prou bé, però sí que ha funcionat a nivell de recollida selectiva i de reducció de brossa. Obviar això ens sembla obviar tot, tapar-te els ulls davant del que són requeriments legals i requeriments de medi de l’ecosistema. Per tant, dir que no ha funcionat un sistema que t’ha permès doblar com a mínim la recollida selectiva, a nosaltres no ens entra al cap que no es valori això. Els científics, les lleis, tot ens està demanant que anem a fer més reciclatge, i que diguis que no funciona quan estàs reciclant el doble i fas recollida selectiva del doble, com pots dir que no funciona amb aquesta tranquil·litat. Si no funcionen algunes coses, millorem-les.
I, per altra part, hi ha moltes queixes sobre la insalubritat. Jo convido a tothom que passéssiu per la ciutat, ja ho fem tots, i sincerament jo veig molta més brutícia a barris on no hi ha porta a porta, perquè les illes de contenidors a molts llocs fan mania, estan plenes de brossa per fora i els contenidors no estan prou nets. Hi ha molta brutícia a tota la ciutat. Això de posar el focus només a Pardinyes, que també hi ha problemes de brutícia, però és que n’hi ha a tota la ciutat. Per tant, dir que és culpa del porta a porta també em sembla una exageració. Jo també passejo per Pardinyes i hi haurà moments en què hi haurà brutícia, però en general passeges i no veus contenidors, no veus brutícia. Hi veig molt més a barris que tenen els contenidors. Jo poso en dubte la valoració. També a la roda de premsa, en l’últim moment va sortir amb la dada que hi havia tanta fuga de brossa, de gent que se’n va amb altres carres a tirar la brossa per qüestionar les dades de recollida selectiva. Aquí també el govern pensem que fa trampa en el sentit que els estudis disponibles sí que nosaltres vam aportar el nostre recurs i les al·legacions indiquen que els llocs on hi ha porta a porta es rebaixa la generació de residus entorn d’un 15%. Això no ho tenen en compte, diuen que és tot fuga. El fet que hi hagi menys quilos de recollida a Pardinyes és perquè la gent se’n va amb un altre lloc a tirar-ho, que passa, és veritat, però no en la mesura que ells diuen perquè hi ha una part que és que la gent quan ha de fer porta a porta tendeix a generar menys residus perquè mira més com compren i cuiden més de no generar tanta brossa.
“Dir que el porta a porta a Balàfia i Pardinyes no ha funcionat, quan estàs reciclant el doble i fas recollida selectiva del doble, és tapar-te els ulls”
“Hi ha molta més brutícia en barris amb illes de contenidors que en barris amb el porta a porta”
Parlem sobre el nou model d’inclusió, que pretén invertir 13,8 milions en 5 anys amb diferents equipaments com ubicar els sense sostre a l’antiga escola Cervantes i els temporers a l’hotel d’Adif a l’estiu. Per què considereu que aquest model ‘guetitza’ el Centre Històric i mata el Pla de l’Estació?
Al Centre Històric ens sembla inconcebible que hagin tingut la idea de posar-hi el Pla Iglú. Al Centre Històric hi ha actualment l’equipament de Jericó, que ja té unes 90 places que són per a persones sense llar o en situacions d’emergència. Per tant, ja té una càrrega que ja està acollint una part del model d’inclusió. Hi ha també el menjador social, hi ha equipaments d’arrels, ja està centralitzat tots els serveis socials d’inclusió al centre cívic de l’Ereta. Per tant, nosaltres ja fa temps que el que reclamem és que es tregui pressió d’inclusió del Centre Històric i es reparteixi per la ciutat. Ara que proposin afegir 70 places més em sembla una idea no m’entra al cap com se’ls hi ha pogut acudir i com han gosat fer-la, perquè haurien d’estar fent tot el contrari. I un partit que va estar encapçalant manifestacions dient que un equipament que era de 70 places a Pardinyes faria tant de mal al barri i ara el Centre Històric que en tenim 90, en posem 70 més, més la resta d’equipaments que hi ha… Doncs dius quin morro, quina hipocresia i quina falta de sensibilitat respecte al Centre Històric, que fa temps que està demanant auxili i que la resposta sigui aquesta em sembla fora de lloc. Esperem que hi hagi una rectificació.
I pel que fa a l’hotel de l’estació, allà hi havia d’anar un centre comercial, s’havia de fer un desenvolupament urbanístic que ja preveu uns determinats aprofitaments i no hi era aquest aprofitament. Ens sembla la constatació d’una cosa que, d’altra banda ja veiem, que és que el govern no tirarà endavant el Pla de l’Estació. I també tenim dubtes que sigui el lloc més apropiat per posar l’equipament de temporers o de persones que venen a buscar fer la campanya de la fruita, una estació que hi ha molt trànsit, i tampoc tenim clar quina resta d’usos tindrà la resta de l’any. El govern diu que és provisional, però no ens ha sabut dir quin és l’emplaçament definitiu amb el qual estan pensant. Si ens diguessin que això és per dos anys, mentre estem habilitant no sé quin altre espai, podries dir bueno, millor que el pavelló dels Camps d’Elisis sí que és. Però, si no ens diuen quin és el projecte definitiu, pot ser d’aquells provisionals per tota la vida amb el qual no estem gens d’acord.
“Reclamem que es tregui pressió d’inclusió del Centre Històric; un partit que va fer manifestacions en contra de l’equipament a Pardinyes i ara vol posar més equipaments al Centre Històric és de tenir molt morro i falta de sensibilitat per aquesta zona”
Superat ja l’any de mandat del PSC a l’Ajuntament de Lleida, quin balanç en feu del paer en cap, Fèlix Larrosa, al capdavant de la Paeria?
Per nosaltres decebedor, perquè esperàvem o volíem esperar un PSC socialista i veiem un PSC socioconvergent, per dir-ho curt. Esperàvem un PSC que volgués mirar a l’esquerra i ha mirat a la dreta. En aquest sentit decebedor, veiem que sí que hi ha algunes coses que tiren endavant, per exemple, Torre Salses tira endavant. Jo crec que l’àrea d’urbanisme, si que tiren endavant, hi ha promocions urbanístiques, torna el totxo, però en l’àmbit social, en l’àmbit de transició ecològica, en aquests dos àmbits que et deia que són les nostres prioritats, veiem que no s’està fent res. En l’àmbit, per exemple, de transició energètica, no hem vist res. Hi ha hagut un projecte que ja venia d’abans de crear una comunitat energètica que és al pavelló del Barris Nord, que és l’únic que ja estava mig en marxa, però zero propostes noves en matèria de transició energètica. En gestió de residus anem darrere, en temes de l’Horta també veiem una paràlisi que ens preocupa i nosaltres també hem fet algunes propostes, en l’àmbit d’habitatge tampoc estem veient res, més enllà dels anuncis que les noves promocions urbanístiques tindran habitatge social, que només faltaria, però a curt termini no estem veient res, tampoc política de mobilització de pisos buits, per exemple, estem reclamant des de l’inici, va ser la primera moció que vam presentar, que es fes identificació de pisos buits i s’animés els propietaris primer a posar-los a lloguer i si no aplicar les sancions que hi ha de penalitzacions de l’IBI, i no s’està fent res, per tant, en tots aquests àmbits una valoració decebedora.
“Amb Fèlix Larrosa ha tornat el totxo i s’han fet zero propostes noves en matèria de transició energètica o en l’àmbit de l’habitatge. Esperàvem un PSC que volgués mirar a l’esquerra i ha mirat a la dreta”
Ja per acabar, i com a portaveu del grup municipal del Comú de Lleida, quin missatge t’agradaria transmetre als lleidatans i lleidatanes? I de cara a les eleccions ja del 2027, quin panorama polític augureu i si creieu que millorareu els resultats respecte al 2023?
Encara queda lluny i tal com està la política, poden passar moltes coses. Nosaltres esperem que sí que puguem millorar resultats i insistirem una mica en el missatge també que ja vam llançar. A nivell de vots veiem en general una majoria d’esquerres, però sempre s’acaba governant cap a la dreta. A Esquerra Republicana ja li vam reclamar fer un govern amb minoria, però va triar Junts i al final va acabar forçant que marxéssim nosaltres i es van quedar governant amb Junts; ara guanyen els socialistes, però governen amb Junts. Per tant, nosaltres el que plantegem és que si la gent vol realment que passin coses més d’esquerres, per dir-ho d’alguna manera, tot i que aquesta etiqueta també queda una mica curta, també en el tema ecològic, més d’igualtat, etcètera, doncs jo crec que nosaltres sí que hem demostrat que volem mirar més cap aquí; i també amb polítiques més innovadores, però també una mica el que veiem amb el govern socialista és que està tirant molt de coses que ja deia el 2015. I dius, ostres, ha passat el temps. Per tant, què fem ara, encara, promovent un gran centre comercial? Amb tot el que ha passat, de veritat és el gran projecte per Lleida? O el que dèiem en temes de transició energètica, que no només sigui l’Horta, no només seria per temes ambientals, sinó també a nivell econòmic obriria oportunitats d’ocupació, de desenvolupament, d’innovació. Per tant, aquí veiem una mica idees com si estiguéssim una altra vegada al 2015. I dius, ostres, estem quasi al 25, han passat 10 anys, hauríem de plantejar idees una mica més innovadores.
“A nivell de vots veiem una majoria d’esquerres a Lleida, però sempre s’acaba governant cap a la dreta”
