El Govern de Catalunya ha destinat un total de 586.466 euros a pagar les pensions dels expresidents durant l’any 2023. D’aquesta quantitat, 306.470 euros han anat dirigits als expresidents de la Generalitat, mentre que 279.996 euros han estat destinats als expresidents del Parlament. Aquesta informació ha estat revelada pel departament d’Economia en resposta a una pregunta parlamentària presentada per Vox, segons ha informat l’ACN.
Entre els expresidents de la Generalitat que han percebut aquestes pensions es troben Pasqual Maragall, Artur Mas i Quim Torra. En canvi, ni Jordi Pujol, ni José Montilla, ni Carles Puigdemont han cobrat cap import durant aquest any. Pel que fa als expresidents del Parlament, han rebut pensions vitalícies la vídua de Joan Reventós, Joan Rigol, Núria de Gispert i Carme Forcadell, mentre que Laura Borràs i Roger Torrent no han percebut cap import el 2023.
La regulació de les pensions d’expresidents data del 1988, quan es va aprovar una llei que establia les condicions per a les pensions i assignacions temporals dels expresidents del Parlament. Posteriorment, el 2003, es va aprovar una llei similar per als expresidents de la Generalitat, que incloïa modificacions a la llei de 1988 per equiparar les condicions dels expresidents de les dues institucions.
Segons aquesta legislació, els expresidents tenen dret a dues formes de pagament: una assignació mensual i una pensió vitalícia. L’assignació mensual, regulada per l’article 2 de la llei 6/2003, correspon a un 80% de la retribució mensual del càrrec, per un període equivalent a la meitat del temps que han estat en el càrrec. A més, a partir dels 65 anys, els expresidents tenen dret a una pensió de jubilació vitalícia equivalent al 60% de la seva retribució mensual com a presidents.
Malgrat que els percentatges per calcular les assignacions i pensions són els mateixos per als expresidents de la Generalitat i del Parlament, les quantitats percebudes són diferents, ja que el sou del president de la Generalitat és superior al del president del Parlament.
Dades sobre les pensions vitalícies d’expresidents de la Generalitat i del Parlament
Segons les dades proporcionades pel Govern, tres expresidents de la Generalitat van percebre pensions vitalícies durant el 2023. Pasqual Maragall i Artur Mas van rebre cadascun 91.941 euros, mentre que Quim Torra va cobrar 122.588 euros. Aquesta quantitat més alta per a Torra es deu a que correspon al 80% de la retribució del president de la Generalitat, com estableix l’article 2 de la legislació aplicable.
Torra va exercir com a president durant poc més de dos anys, deixant el càrrec al setembre del 2020 a causa de la seva inhabilitació per no retirar a temps una pancarta en suport als presos polítics. Així, Torra pot cobrar l’assignació mensual fins al 2024 i, a partir del 2027, quan compleixi 65 anys, tindrà dret a la pensió vitalícia corresponent al 60% del seu sou.
D’altra banda, tres expresidents de la Generalitat no perceben cap pensió. Jordi Pujol hi va renunciar el 2014 després d’admetre tenir diners no regularitzats durant 34 anys. José Montilla també va renunciar el 2020 al incorporar-se a la junta d’accionistes d’Enagás. Carles Puigdemont, que va marxar a l’exili el 2017, no ha cobrat mai com a expresident, tot i mantenir una oficina, ha renunciat al seu salari.
Pel que fa als expresidents del Parlament, Joan Rigol, Núria de Gispert i Carme Forcadell han rebut en conjunt 79.999 euros de pensió vitalícia el 2023. A més, la vídua de l’expresident Joan Reventós, Josefa Maria Rovira, ha percebut 39.999 euros, en aplicació de l’article 4 de la llei 2/1988, que estipula que els cònjuges vídues d’expresidents amb dret a pensió vitalícia tenen dret a percebre un 50% de la pensió de jubilació.
Laura Borràs, que va ser escollida presidenta del Parlament el març del 2021 i va ser suspesa al juliol de l’any següent, no ha cobrat cap import com a expresidenta, ja que va anunciar que renunciaria a l’assignació mensual, que segons la llei, podia ser del 80% del seu sou durant quatre anys.
La legislació que s’aplica als expresidents del Parlament estableix que per cobrar la pensió vitalícia cal haver exercit un mínim de dos anys, una limitació que no s’aplica als expresidents de la Generalitat. Roger Torrent, president del Parlament del gener del 2018 al març del 2021, tampoc ha percebut cap paga el 2023, ja que era conseller d’Empresa i Treball i l’assignació és incompatible amb càrrecs de govern.
A l’expresident Ernest Benach, que va ser president del Parlament del 2003 al 2010, no se li ha assignat cap quantitat el 2023, ja que ha esgotat la seva mensual i encara no ha arribat als 65 anys per poder percebre la pensió vitalícia, que li correspondrà a partir d’aquest novembre.
En relació amb les pensions d’expresidents del Parlament, el PSC va intentar eliminar tant l’assignació immediata després de deixar el càrrec com la pensió vitalícia, però la proposta no va superar el debat. En canvi, es va admetre a tràmit una iniciativa dels comuns per eliminar les pensions als expresidents condemnats per corrupció, però aquesta també va decaure amb la finalització de la legislatura.
