El projecte de Hard Rock Entertainment World es va anunciar el 2012 com a part d'una estratègia per diversificar l'oferta turística de la Costa Daurada i atraure inversions internacionals.
Concebut com un macrocomplex dedicat al turisme, a l'oci i al joc, la seva trajectòria ha estat marcada per promeses incomplertes, passos en fals, obstacles administratius i una sèrie de conflictes amb la classe política i les organitzacions ecologistes que han fet que, més de deu anys des de la proposta, el seu futur continuï sent una incògnita.
Per entendre millor què ha passat amb aquest projecte, anem a fer una ullada enrere i repassem el camí que ha seguit Hard Rock Entertainment World i què es pot esperar d'ell en el futur.
Grans esperances
En plena ressaca de la crisi financera, el govern català va anunciar l'arribada d'un projecte anomenat Barcelona World. S'havia d'aixecar al costat de Port Aventura, a Tarragona, amb una inversió prevista de 4.700 milions d'euros i s'estimava que crearia 40.000 llocs de treball, la meitat d'ells, directes.
Havia de ser l'alternativa a Eurovegas, i tots sabem ja com va acabar allò. Els impulsors del projecte eren l'empresari Enrique Bañuelos, el president de La Caixa, Isidre Fainé i el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, a més de diversos consellers.
Juntament amb dos hotels de luxe amb unes 1.100 habitacions, l'estrella era un casino de 10.000 metres quadrats, gestionat per Hard Rock International, propietat de la tribu seminola de Florida. Per això Barcelona World va passar a anomenar-se Hard Rock Entertainment World després de certa controvèrsia amb el nom, que es considerava centralista. El complex albergaria també un centre comercial amb 75 botigues, un centre de convencions i altres instal·lacions culturals i d'entreteniment.
Pedres al camí
El primer contratemps va sorgir quan un periòdic va descobrir que l'empresa titular de la llicència del casino, adquirida el 2014 per Bañuelos per poder presentar una societat amb més de cinc anys d'antiguitat amb la qual adquirir aquesta llicència, era en realitat una empresa fantasma creada per l'empresari Ramón Cerdà Sanjuán, condemnat a 14 anys de presó per, precisament, la creació d'aquest tipus d'empreses.
El projecte es desenvolupava amb lentitud enmig de nombroses traves burocràtiques i de constants canvis legislatius i urbanístics, que van provocar la retirada de diversos socis del projecte, entre ells el mateix Enrique Bañuelos. El 2018, després d'una disminució significativa de les dimensions del projecte, la Generalitat va autoritzar la instal·lació i explotació del macrocomplex, que va reduir la seva inversió inicial a un màxim de 2.000 milions d'euros.
No obstant això, el 2022, un esborrany de l'informe ambiental elaborat per la Conselleria d'Acció Climàtica de la Generalitat indicava que el projecte no complia els criteris mediambientals, cosa que va generar dubtes sobre la seva viabilitat. Entre altres coses, s'estimava que el centre d'oci consumiria el 20% del cabal del transvasament de l'Ebre a Tarragona, cosa que provocaria un enorme impacte climàtic.
No seria l'últim revés del Govern al projecte, que sempre ha estat motiu de disputa política. El 2023, ERC va pactar amb el PSC l'execució del macroprojecte, a canvi del seu suport als pressupostos generals d'aquell any. L'acord no es va repetir el 2024, i la polèmica pel Hard Rock va portar a l'avançament electoral a la comunitat, al no poder-se aprovar els pressupostos del 2024.
La polèmica fiscal
El cop definitiu al Hard Rock Entertainment World podria haver arribat, curiosament, de la mà dels que, un any abans, semblaven voler salvar-lo. A finals del 2024, el Parlament va tramitar la reversió dels beneficis fiscals que es van autoritzar el 2014 perquè els inversors estrangers poguessin participar en el macroprojecte. La proposta va comptar amb el suport de la CUP i Comuns, però també del PSC i ERC.
Per aquell temps, es va rebaixar la pressió fiscal sobre el joc del 55% al 10%, i la nova llei, aprovada a finals de gener del 2025, feia el pas invers. Aquesta mesura també beneficiaria els millors casinos en línia espanyols, que podrien veure's afectats per la competència d'un casino físic tan potent com el Hard Rock.
La líder dels comuns, Jèssica Albiach, comentava que “passar d'un impost del 55% al 10% és un insult als treballadors d'aquest país”, i agraïa el suport dels partits que, no feia tant, havien pactat per mantenir el projecte: “És just reconèixer el canvi de posició del PSC i ERC. Els felicitem”.
La llum al final del túnel?
Quan tot semblava indicar que Hard Rock Entertainment World anava a dormir el son dels justos, han sorgit veus que no donen encara el projecte per perdut. El febrer del 2025, l'alcalde de Salou, Pere Granados, es mostrava convençut que el projecte tiraria endavant, i deia que estava “més a prop que mai”.
Granados explicava que l'eliminació dels avantatges fiscals no implicava que el Govern s'oposés al projecte, i fins i tot afirmava que l'actual president de la Generalitat, Salvador Illa, “sempre ha estat a favor”.
Per la seva banda, el govern continua treballant en el Pla Director Urbanístic, el desenvolupament del qual, juntament amb el corresponent informe ambiental definitiu, seria clau per a l'execució del projecte. L'empresa Hard Rock continua sense fer declaracions i manté el seu compromís en els registres oficials, mentre espera el desbloqueig del marc normatiu per iniciar la construcció del seu casino.