Una desena d’entitats de l’àmbit cultural i social exigeixen a l’Ajuntament de Lleida que anunciï de forma immediata la convocatòria pública del concurs de direcció del Centre d’Art la Panera i que inclogui un contracte laboral de quatre anys. En un comunicat, asseguren que la situació de l’equipament és “crítica” per la “inacció” de la Paeria a l’hora de convocar el concurs de direcció i de “corregir una mala praxi inacceptable en matèria de contractació des de fa molts anys”. En aquest sentit, denuncien que des del 2003 “diverses direccions del centre no han tingut un contracte laboral, sinó un de mercantil per prestació de serveis encomanada a treballadors autònoms”. La Paeria rebutja les crítiques i defensa la seva “gestió responsable”.
Aquest fet, afegeixen les entitats signants, “atempta contra les condicions laborals del treballador, ja que no s’ajusta a la naturalesa del càrrec –és una feina estructural i repetitiva, que va més enllà de la mera programació– i crea o pot generar situacions d’indefensió, desprotecció, disfuncionalitats i manca d’independència molt greus pel treballador”.
L’Associació Catalana de Crítica d’Art (ACCA) assegura que des que l’agost del 2024 es va comunicar oficialment a l’anterior director, Christian Alonso, que no se’l renovaria, la Paeria “no ha fet el que pertocava des d’un punt de vista professional del sector: tenir-ho tot preparat i convocar el concurs de direcció”.
Davant d’aquesta situació, l’ACCA explica que es va reunir amb la Paeria el 10 de desembre de l’any passat i que els van confirmar “que no havien fet res, que el que reclamàvem no era fàcil i que al febrer d’enguany ens informarien de la situació”. Asseguren que al març es van assabentar per la premsa que la responsable de Programes Públics de la Panera, Roser Sanjuan, havia assumit la direcció en funcions de l’equipament.
A banda de l’ACCA, el comunicat fet públic ahir dimecres el signen la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya (PAAC), l’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya (AMC), l’Associació de Crítics i Comissaris de les Illes Balears (ACCAIB), l’Associació Valenciana de Crítics d’Art (AVCA), l’Ateneu Popular de Ponent, la Plataforma Virtual espaiperformatiu, l’Associació Cultural d’Artistes Promethea, Colors de Ponent, Bronca i Mujeres Artes Visuales .
La Paeria rebutja les crítiques
Per la seva banda, l’Ajuntament de Lleida ha rebutjat “de manera rotunda” que hagi incorregut en cap mala praxi relativa als llocs de direcció del Centre d’Art la Panera. En un comunicat, ha recordat que el contracte de serveis de l’anterior direcció va finalitzar dins del termini establert i que va assignar, provisionalment, aquesta responsabilitat a una professional de la Panera, funcionària de carrera de l’Ajuntament, “que té l’experiència, la formació i la capacitat necessàries per garantir el bon funcionament del centre”.
La Paeria ha insistit que la seva voluntat és cercar i impulsar el model de selecció més idoni per a la direcció del centre, que encaixi tant amb els requisits legals com amb les atribucions necessàries d’aquesta figura. “Sorprèn que les entitats signants centrin la seva crítica exclusivament en l’Ajuntament de Lleida, quan és públic que molts altres centres similars a Catalunya operen, actualment, amb el mateix tipus de direcció”, recull el comunicat.
Pel que fa a les referències al model contractual històric de la Panera, l’Ajuntament ha recordat que, des de la seva obertura el 2003, la direcció ha estat assumida a través de diferents fórmules legals –incloent-hi contractes mercantils i nomenaments eventuals– d’acord amb “la naturalesa no estructural d’aquestes funcions, orientades a la realització de projectes culturals concrets i amb una dedicació no exclusiva”.
Finalment, la Paeria ha manifestat que treballa per “garantir un model de gestió transparent, rigorós i amb la màxima seguretat jurídica”, i que la seva prioritat és “continuar oferint una programació artística de primer nivell a través d’un equipament que és referent a la ciutat i al país”.
