Volen crear un permís de maternitat i paternitat per coronavirus

La Generalitat insisteix en un permís de maternitat i paternitat per coronavirus si les escoles no obren al setembre

La Generalitat ha insistit en la necessitat que el govern espanyol apliqui un permís de maternitat i paternitat per coronavirus si les escoles no obren al setembre amb normalitat. Així ho recull l’informe ‘L’impacte econòmic de la crisi de la covid-19 en perspectiva de gènere’, en què recomana que aquests permisos tinguin la mateixa durada i siguin intransferibles per garantir un “repartiment equitatiu” entre pares i mares. L’objectiu seria evitar un major impacte en les dones i que hagin d’abandonar la feina temporalment. En el cas de les famílies monoparentals, els permisos s’haurien de poder acumular. D’altra banda, el teletreball ha estat més estès entre les dones que entre els homes, que han tornat abans a la feina presencialment.

La recomanació del permís de paternitat i maternitat, que hauria d’aprovar l’Estat perquè és qui en té competències, va adreçada tant a l’empresa pública com privada i busca com a objectiu evitar un “retrocés” en la igualtat de gènere ni suposi una sobrecàrrega laboral i emocional sobre les dones. El document es fa ressò de les “nombroses incògnites” que encara hi ha sobre l’escenari laboral i escolar del setembre i avisa que si la situació no s’aclareix les dones serien qui possiblement acabarien demanant poder teletreballar, reduir la jornada i en casos més extrems deixar la feina.

El passat mes de maig, el president de la Generalitat, Quim Torra, ja va demanar al president del govern espanyol, Quim Torra, una ajuda econòmica per als pares que no poguessin anar a treballar presencialment perquè han de tenir cura dels fills, una mesura que el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, va proposar a l’inici de la crisi sanitària però que no es va acabar concretant.

L’informe cita un estudi de Forenmy, Sorribas, Navarro i Vall Castelló (2020) segons el qual les dones han tingut més preocupacions i malestar psíquic arran del confinament i detalla que un altre estudi, de Funcas, ha conclòs que les dones van dedicar 4,3 hores a entretenir i ajudar els fills davant les 3,1 hores dels homes. En resum, ha suposat una major sobrecàrrega per a les dones, que han comptabilitzat amb el treball domèstic amb la seva feina ja que el confinament ha obligat les llars a fer-se càrrec de l’educació, les cures o les feines de la llar, tasques que habitualment estan externalitzades.

Sobre el repartiment de tasques, l’informe es remet a un estudi de Farré i González (2020) a partir d’una enquesta a 5.000 persones que mostra que de mitjana un 61% han anat a càrrec de les dones i un 39% dels homes. Segons sosté, s’observa una “reassignació” de tasques malgrat que els homes s’han implicat més en les que comportava haver de sortir de casa, en especial per fer la compra o per alguna activitat d’oci dels fills.

El document elaborat pel Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda cita una conclusió tant del CEO com de Funcas que conclou que el teletreball està més estès entre les dones (51,4% segons el CEO) i que a mesura que avança l’estat d’alarma els homes han pogut tornar presencialment a la feina. Un dels possibles motius seria que els homes tenen una feina més vinculada amb la indústria mentre la de les dones és més de caire administratiu i poden continuar fent la seva feina a distància. Tot i així, l’informe avisa que quan les mesures de desconfinament es vagin relaxant seran les dones les que potser es quedaran més a casa, ja sigui per teletreballar o perquè hauran perdut la feina.

Més pèrdua de feina entre les dones a curt termini

Una altra de les conclusions de ‘L’impacte econòmic de la crisi de la covid-19 en perspectiva de gènere’ a partir d’altres enquestes és que les dificultats econòmiques i la pèrdua de feina han estat més presents entre les dones pel tancament de les escoles i de centres de dia que fan créixer les necessitats de cura i avisa que podria comportar el cas que renunciïn a la seva feina o haver-se de quedar a casa teletreballant.

Així per exemple, abans del confinament el 50,3% de les dones treballaven davant el 47,2% dels homes, mentre que després de la crisi el 75,1% dels homes afirmava seguir cobrant per una feina i entre les dones el percentatge era del 72%.

Fort impacte de la crisi entre les famílies monoparentals i les dones maltractades

L’estudi de la Generalitat també determina un fort impacte en les llars monoparentals, on en la gran majoria de casos (79,9%) hi ha dones al capdavant que han tingut moltes dificultats en la conciliació professional i personal, a les quals s’hi han afegit els problemes econòmics. El 7,9% de les dones vivien amb els seus infants, un percentatge que es redueix a la meitat entre els homes.

Un altre col·lectiu molt afectat per aquesta crisi ha estat el de les dones maltractades ja que molta violència ha quedat “invisibilitzada” perquè les víctimes no han pogut sortir de casa. En aquest sentit, l’estudi remarca que el nombre de trucades a l’Institut Català de les Dones es va disparar un 88%, de 26 trucades diàries a 47.

Sobre les treballadores de la llar, ressalta la seva situació de “precarietat” i “desprotecció” i demana regularitzar de la seva situació administrativa per poder garantir els seus drets laborals i socials. Moltes d’elles no estan donades d’alta a la Seguretat Social i de fet en l’actualitat només n’hi ha 410.000, de les quals un 96% són dones i un 42% estrangeres.

Altres recomanacions incloses en l’informe de la Generalitat són mesures de protecció social i suplement d’ingressos per a mares soles amb fills i dones maltractades, juntament amb altres com l’avançament en la reforma horària per facilitar la conciliació laboral i familiar; una major flexibilitat horària i jornades més compactes.