L’Audiència de Pontevedra ha condemnat a 24 anys de presó un home que va violar de forma continuada a la seua filla des que tenia tot just 5 anys i fins que el va denunciar, quan la menor tenia 17 anys.
A aquesta condemna per un delicte continuat d’agressió sexual sobre menor d’edat, el tribunal hi ha sumat els delictes de violència psíquica habitual i agressió sexual sobre la seua dona, que va patir aquest maltractament des que es van casar, el 1990, fins 2019. Les magistrades de l’Audiència de Pontevedra l’obliguen a més a indemnitzar-les amb 65.000 euros pels danys morals causats, 50.000 per a la seua filla i 15.000 per a la seua esposa.
El condemnat no podrà atansar-se a cap d’elles durant els propers 37 anys, segons recull la sentència, que ha divulgat el Tribunal Superior de Justícia de Galícia. La sentència recull que el tribunal considera que la declaració de la jove contra el seu pare va ser “seriosa, clara i creïble”, una credibilitat a què ha sumat “dades corroboradores” exposades tant per la seua mare com pels seus germans.
Després de quedar provades les conseqüències físiques i psíquiques d’aquests abusos, que li van motivar problemes d’estrès i ansietat, la sala fa referència en la sentència als “morats” que tenia al cos o al seu canvi de caràcter una vegada interposada la denúncia. Quant als fets relatius a la seua esposa, l’Audiència recalca que les proves practicades porten a considerar que el maltractament psicològic “s’ha produït i que ha estat de forma habitual”.
Les magistrades expliquen que no es tracta d’”expressions puntuals” que siguin injurioses o vexatòries, sinó d’una forma “contínua i normalitzada” de tracte a la seua dona, que mantinguda en el temps va arribar a anul·lar-la com a persona. A més, indiquen que les accions de l’acusat van incloure tots els aspectes de la vida de la perjudicada, fins convertir-la, com ella mateixa va assenyalar, “en una dictadura”.
El condemnat ostentava el “control dels diners”, que li restringia a la seua dona “fins arribar a impedir qualsevol tipus de vida social, amenaçant-la de prendre-li els seus fills” si quan ell no hi era anaven homes a casa. No li permetia a més relacionar-se amb els veïns o amb la seua família, tret d’amb els pares, “limitant la seua llibertat en qüestions sense aparent transcendència”, recalca el tribunal, com el fet que no li permetés anar a veure jugar al futbol als seus fills”.
Aquesta situació de “control i dominació”, conclou la sentència, es va estendre a les relacions íntimes del matrimoni, “sent l’acusat qui determinava i decidia quan i com es mantenien, arribant a imposar la seua voluntat a la seua dona”.
