El Suprem ha confirmat la condemna d’11 anys de presó a un home que va agredir sexualment a una dona a la seva casa de Tomiño (Pontevedra), on va entrar de matinada disfressat i fingint que era una veïna fins al punt que va posar veu de dona perquè li obrís: «Carmen soy Aurora, pódesme abrir»
La Sala penal ha dictat una sentència que desestima el recurs del condemnat contra la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Galícia que al seu torn va ratificar la sentència de l’Audiència de Pontevedra.
Aquest tribunal li va condemnar pels delictes de violació de domicili, agressió sexual en la modalitat de violació i lesions amb l’agreujant de disfressa a onze anys de presó i li va imposar, a més, la prohibició d’acostar-se i comunicar-se amb la víctima fins a passats cinc anys del compliment de la pena privativa.
Els fets van ocórrer sobre les 5.45 hores del 8 de setembre de 2018, quan el condemnat es va acostar al domicili de la dona en el municipi de Pontevedra de Tomiño mentre ella dormia.
Ho va fer disfressat per a ocultar la seva identitat. Amb una dessuadora amb caputxa que li cobria el cap, guants i una peça que li cobria el rostre, excepte els ulls, es va aproximar a l’alba a la porta i fingint que era una veïna va dir amb veu de dona: «Carmen soc Aurora, pódesme obrir».
El seu pla va ser efectiu perquè la dona es va aixecar del llit i va obrir la porta per a veure què li passava a la seva veïna, però en veure que no era Aurora, va intentar tancar encara que no va poder perquè l’acusat la va agarrar fort pels braços i la va empènyer cap a l’interior de l’habitatge.
En arribar al saló la va tirar al terra i va començar a agredir-la sexualment mentre ella cridava i tractava de llevar-li la peça que li tapava el rostre, sense aconseguir-lo, per la qual cosa l’home la va tapar amb una mà el nas i la boca al mateix temps que amb l’altra mà va continuar realitzant tocaments pel cos.
Tot seguit, el condemnat la va agafar pel cap i la hi va colpejar repetidament contra el terra, després de la qual cosa va sortir corrent de la casa deixant a la dona tirada a terra.
En el seu recurs, el condemnat va al·legar errors en la valoració de la prova, especialment en les mostres d’ADN, si bé el Suprem li respon que els seus documents són «incomplets» i que, a més, «cita de manera esbiaixada una part del contingut de les proves pericials ometent precisament aquells punts tinguts en compte pel tribunal com a prova de càrrec suficient».
Així, la Sala assenyala que «la prova biològica d’ADN, va determinar contundentment que es va trobar material genètic del processament no sols en l’habitatge, a la qual mai havia accedit abans, sinó també en el pijama que portava Carmen durant l’agressió i sota les ungles de la víctima qui va tractar de llevar-li la caputxa».
