Marc Giró va posar punt final a la seva etapa al programa Late Xou amb una intervenció que va sorprendre. En el seu darrer monòleg al programa, el presentador i humorista va decidir trencar el guió habitual de l’humor lleuger per obrir una reflexió crua, directa i profundament personal sobre l’alcoholisme, una realitat que va assumir públicament sense embuts.
Giró va explicar que conviu amb aquesta condició i que forma part del grup de persones que han deixat de beure, tot i remarcar que l’alcoholisme no desapareix mai del tot. Amb el seu estil irònic, però punyent, va denunciar una de les idees més esteses: la creença que si algú no mostrava signes evidents quan bevia, aleshores no podia tenir cap problema. Segons ell, aquesta percepció diu més del context social normalitzat de l’alcohol que no pas de la realitat de qui el consumeix.
Al llarg del discurs, el presentador va diferenciar entre aquells que continuen bevent i els que han pres la decisió de deixar-ho. Va descriure com, sovint, l’excés es disfressa de vida social intensa, de caràcter obert o fins i tot d’una suposada alegria vital, quan en realitat pot amagar una dependència.
Un dels moments centrals del monòleg va arribar quan Giró va subratllar que el problema no és una copa puntual, sinó "tot el que ve després". Va explicar que, si una persona amb alcoholisme fos capaç de limitar-se a tastar una mica de vi, brindar i gaudir tranquil·lament de la conversa, senzillament no tindria aquest problema. Però la realitat, va dir, és una altra: "darrere la primera copa sempre n’hi ha una segona, i una tercera", fins que el límit desapareix.
Giró també va fer referència a la manera com entitats com Alcohòlics Anònims entenen l’alcoholisme: "una condició crònica que no es cura, sinó que es controla". Per això, moltes persones continuen presentant-se com a alcohòliques encara que portin anys sense beure. No és una etiqueta del passat, sinó una manera de recordar-se a si mateixes on són els límits.
La crítica social va ser un altre dels eixos del discurs. El presentador va carregar contra la insistència constant perquè tothom begui en qualsevol celebració. Va posar en qüestió que es jutgi amb més duresa algú que brinda amb un refresc o amb aigua que no pas altres comportaments socialment molt més greus. Amb un to entre sarcàstic i seriós, va demanar que "es deixi d’interrogar i pressionar aquelles persones que decideixen no beure", perquè darrere d’aquesta decisió pot haver-hi una lluita personal que no necessita explicacions.
També va desmuntar el tòpic que brinda mala sort fer-ho amb aigua. Segons Giró, la veritable mala sort és que algú surti d’una celebració sota els efectes de l’alcohol i prengui decisions irresponsables, com conduir en lloc d’utilitzar el transport públic.
El monòleg va anar pujant de to fins a convertir-se en una autèntica performance. Giró va escenificar què pot passar quan algú accepta “només una copa”, exagerant les conseqüències fins a acabar cantant La Internacional damunt del mobiliari del plató.
Sense un comiat formal ni nostàlgic, Giró va tancar la seva intervenció amb una darrera ironia sobre les celebracions familiars i religioses, reivindicant la llibertat personal tant per no beure com per viure al marge de determinades imposicions socials. Així es va acomiadar Marc Giró de RTVE, deixant enrere una etapa exitosa a la televisió pública i avançant el seu futur professional després d’anunciar el seu fitxatge per Atresmedia. Ho va fer, fidel al seu estil, convertint l’humor en una eina per sacsejar consciències i posant sobre la taula un debat incòmode, però necessari, sobre la relació de la societat amb l’alcohol.