La visita del papa Lleó XIV a Barcelona continua generant expectació… i també polèmica. El Vaticà ja ha confirmat que el pontífex, en la seva estada al nostre país, visitarà la Sagrada Família, Montserrat, una església agustiniana al Raval, la presó de Can Brians i que celebrarà una missa multitudinària a l’Estadi Olímpic Lluís Companys.
El papa arribarà a Catalunya el 9 de juny i concentrarà tots els actes en menys de 48 hores. La decisió de celebrar la missa a l’Estadi Olímpic, però, ha provocat la reacció de l’associació ultracatòlica Abogados Cristianos, que considera “un sacrilegi” que l’acte es faci en un recinte que porta el nom de Lluís Companys.
"És indignant que el mateix papa que eleva a l'altar celebri un acte en un estadi que homenatja el seu assassí", reblen els ultracatòlics.
UNA CARTA AL VATICÀ
L’entitat ha enviat una carta a la Santa Seu demanant que es replantegi l’escenari de la missa. Segons defensen, durant el mandat de Companys a la Guerra Civil espanyola van morir milers de catòlics, inclosos religiosos i bisbes.
En un vídeo publicat a les xarxes socials, l’associació assegura que “és indignant” que el mateix papa que ha autoritzat la beatificació de desenes de màrtirs celebri un acte en un estadi dedicat, segons la seva versió, a qui consideren responsable de la persecució religiosa.
El coordinador de la visita papal a Catalunya, Enric Puig, ha explicat que inicialment es va valorar celebrar la missa al Camp Nou, però les obres de remodelació ho van descartar. De moment, el Vaticà manté l’acte previst a l’Estadi Olímpic.
FALSEJAR LA HISTÒRIA
La figura de Lluís Companys durant la Guerra Civil espanyola continua sent objecte de debat polític i històric, però la gran majoria d’historiadors coincideixen que no hi ha cap prova que ordenés directament assassinats de religiosos.
Després de l'alçament militar del 18 de juliol del 1936, Catalunya viu una situació de gran descontrol. Milícies anarquistes i grups revolucionaris liderats per la FAI prenen el control de molts carrers i es desencadena una intensa persecució religiosa, que acaba amb nombrosos assassinats de capellans, monges i membres de l’Església. Durant aquell període van morir milers de religiosos a la rereguarda republicana.
Malgrat que Companys presidia la Generalitat de Catalunya, el fet és que, en els primers compassos de la guerra, el govern havia perdut gran part del control efectiu davant el poder de les milícies armades.
De fet, hi ha nombrosa documentació i testimonis que indiquen que el govern de la Generalitat va intentar frenar la violència i salvar centenars de persones perseguides, inclosos religiosos.
Companys en persona va facilitar refugis, salconduits i evacuacions per protegir persones amenaçades. Companys era una persona catòlica d'idees republicanes i catalanistes, i l'acció dels grups incontrolats, i el fet de no poder frenar-la ràpidament, va turmentar-lo fins a la seva mort a mans de l'exèrcit franquista.
EL VALLE DE LOS CAÍDOS, SÍ
Paradoxalment, després d'aquest falsejament de la història, Abogados Cristianos insta al Sant Pare a visitar el Valle de Cuelgamuros, (conegut per la seva nomenclatura franquista: Valle del os Caídos) veritable santuari d'exaltació franquista, desvinculant-lo de la seva història tràgica, edificat per mà d'obra republicana esclavitzada, en condicions més que precàries i amb milers de restes robades de republicans morts.