Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Alejo Vidal-Quadras ha sacsejat el debat polític a les xarxes amb una publicació a X en què dona pràcticament per feta una victòria d’Aliança Catalana a les pròximes eleccions al Parlament del 2028. L’exdirigent del PP i fundador de Vox assegura que “experts en sociologia electoral a Catalunya” li han traslladat que la formació de Sílvia Orriols serà “sense cap dubte” la primera força política catalana.
El missatge va més enllà del pronòstic electoral i incorpora un marc dur sobre immigració, identitat i islam, en afirmar que els catalans preferirien “una Catalunya blanca i occidental separada d’Espanya” abans que “una Catalunya musulmana dins d’una Espanya islamitzada”.
La publicació de Vidal-Quadras arriba en un moment de creixement demoscòpic clar d’Aliança Catalana. Els darrers sondejos situen el partit d’Orriols molt per sobre dels dos diputats que va obtenir a les eleccions catalanes del 2024 i el projecten com una de les grans forces del Parlament.
Segons una enquesta de Gesop publicada per El Periódico, Aliança Catalana podria arribar als 25-28 diputats i convertir-se en segona força, per darrere del PSC. El mateix sondeig situa els socialistes encara en primera posició, amb una forquilla de 34-37 escons. ERC quedaria tercera, amb 24-27 diputats, i Junts cauria fins als 15-18.
CREIXENT, PERÒ ENCARA LLUNY DEL PRIMER LLOC
El baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió també reflecteix una pujada important d’Aliança Catalana, però tampoc avala que ara mateix sigui primera força. Segons el CEO, el PSC guanyaria les eleccions amb 36-38 diputats, ERC seria segona amb 24-26 i Aliança quedaria tercera, amb 23-25 escons, superant clarament Junts.
En percentatge de vot, el CEO situa el PSC entre el 23% i el 25%, mentre que Aliança Catalana es mouria entre el 14% i el 16%. La formació d’Orriols multiplica així el 3,8% que va obtenir el 2024, però encara queda lluny del lideratge socialista en estimació de vot.
D’ON SURT EL CREIXEMENT?
Les dades apunten que Aliança Catalana estaria captant votants de diversos espais polítics. Segons l’anàlisi de SER Catalunya sobre el CEO, el partit d’Orriols es nodreix especialment de l’electorat de Junts, però també rep suports d’antics votants de Vox, ERC i PP.
Aquest element sí que encaixa parcialment amb la idea expressada per Vidal-Quadras sobre una transferència transversal de vot. Ara bé, les enquestes disponibles no permeten concloure que aquest moviment sigui suficient per convertir Aliança Catalana en primera força el 2028.
La diferència és important: Vidal-Quadras planteja una predicció política a dos anys vista, mentre que les enquestes actuals només són una fotografia del moment. I aquesta fotografia mostra una Catalunya amb un PSC encara al capdavant, una ERC que resisteix, una forta caiguda de Junts i un ascens molt notable d’Aliança Catalana.
Per tant, el missatge de l’exdirigent popular connecta amb una tendència real —el creixement de l’extrema dreta independentista—, però va més enllà del que ara mateix acrediten els sondejos. Aliança Catalana puja, i molt, però cap de les últimes enquestes publicades la situa com a primera força al Parlament.
