Greenpeace denuncia que volar pot ser fins a 26 vegades més barat que viatjar en tren en rutes internacionals a Europa, segons un estudi que analitza 142 trajectes a 31 països. El cas més extrem detectat és el de Barcelona a Londres amb vols que poden costar només 14,99 euros, mentre que el tren per la mateixa ruta pot arribar als 389 euros.
L’organització denuncia que les aerolínies de baix cost s’imposen gràcies a avantatges fiscals com l’exempció d’impostos als carburants i l’IVA. Mentrestant, el tren —molt menys contaminant— assumeix costos elevats. “Cada ruta més barata en avió que en tren és un fracàs polític”, denuncia Herwig Schuster, expert en transports de Greenpeace. L’informe denuncia que les aerolínies de baix cost com Ryanair, Wizz Air, Vueling o easyJet dominen més de la meitat de les rutes transfrontereres amb preus "injustos" que se situen "sovint per sota de les taxes de l'aeroport i de gestió" gràcies als incentius fiscals, mentre el tren continua sent l’opció més cara.
Així, el 54% de les 109 rutes internacionals de menys de 1.500 quilòmetres analitzades eren més assequibles de fer volant que anant amb tren. Les diferències més clares s'han trobat en la ruta Barcelona-Londres, 26 vegades més cara; en la de Londres-Bratislava, que és 23 vegades més costós i entre París i Copenhaguen (21,7 vegades). L'estudi també destaca la variació de preu entre el trajecte Barcelona-Milà, que és el desè del rànquing amb avions per menys de 20 euros i trens per sobre dels 215.
En l'extrem contrari hi ha els països bàltics —Estònia, Letònia i Lituània— en els quals el tren sempre és més barat que l'alternativa de transport aeri i també Polònia i Eslovènia amb un 89% i un 80% de rutes transfrontereres amb preus més competitius als trens que als avions, respectivament.
Segons Greenpeace, aquests preus "només existeixen gràcies als combustibles i als bitllets exempts d'impostos" mentre que els trens han de pagar l'IVA, els costos energètics i les tarifes de circulació. "No hi ha un terreny de joc equitatiu", insisteix Schuster. L'única ruta transfronterera predominantment més barata en tren que en avió és la de Lisboa-Madrid que, tot i això, requereix com a mínim dos transbords. Segons Greenpeace, "una connexió directa entre aquestes dues capitals és una de les més urgents per al sistema ferroviari europeu".
Un obstacle important que assenyala Greenpeace és la manca d’un sistema ferroviari europeu realment integrat, cosa que provoca que les empreses de tren que vulguin operar rutes internacionals hagin d’afrontar procediments llargs i complexos per obtenir permisos, complir requisits legals diferents i coordinar-se amb operadors nacionals.
Schuster també posa el focus en el paper dels governs, que sovint destinen molts més recursos a carreteres i aeroports que no pas al ferrocarril. Pel que fa a l’Estat espanyol, destaca que alguns trajectes com Madrid–Barcelona o Sevilla–Barcelona ja són competitius en preu respecte a l’avió. No obstant això, les rutes internacionals continuen sent molt més cares, especialment les que passen per França.
“Viatjar en tren entre Barcelona i París és caríssim perquè només hi ha dues o tres freqüències al dia”, explica. L'activista de Greenpeace atribueix aquesta manca de competitivitat a la ruta, principalment, a les polítiques del govern francès.
A banda d'això, una altra raó per a la manca de competitivitats dels trens transfronterers que passen per l'Estat és que la majoria de rutes requereixen comprar dos tiquets separats, fent el total del viatge més car que si fos directe. De fet, Espanya és el segon país amb una pitjor comparativa amb un 92% de rutes transfrontereres analitzades més cares en tren que en avió.
L’organització ecologista reclama mesures urgents per fer el ferrocarril assequible i prioritari. En concret, demanen una reforma profunda del sistema europeu de transports: crear un sistema fiscal just, simplificar la reserva de bitllets de tren i redirigir inversions públiques cap al ferrocarril i el transport públic.
Els passatgers admeten que no tenen gaire en compte el factor sostenibilitat
Diversos passatgers confirmen que el preu és un dels factors determinants a l'hora d'escollir amb quin mitjà de transport es desplacen. "Jo trio el més econòmic", afirma l'Adam. "L'avió és el més ràpid, però prefereixo el més barat", insisteix en declaracions a l'ACN mentre espera per agafar un vol a l'aeroport del Prat. Viatja amb un amic seu, el David, que hi coincideix. Preguntats per si tenen en compte la petjada ecològica, admeten que no ho miren "gaire". "La culpa no és tant dels civils, com de les grans empreses", etziben.
Al seu torn, l'Hugo tria en funció del destí on vagi i, sobretot, es fixa en el factor temps. "En el cas de Madrid – Barcelona, prefereixo tren. El temps que puc guanyar en avió el perdo estant dues hores abans a l'aeroport", afirma. En relació amb la qüestió climàtica, també admet que no ho té "massa" en compte. "No crec que jo canviï gaire la història", apunta. "L'avió sortirà encara que jo no hi sigui", afegeix.
En canvi, la Nadine defensa el tren i nega que sigui més car que l'avió. "Considero que els serveis són molt millors i és més agradable i relaxat", opina. "Hi ha menys estrès que a l'avió, és molt més bonic i la qüestió de l'ecologia és un punt més", agrega.