El sindicat educatiu USTEC ha qualificat de “de mínims” i “totalment insuficient” la proposta del Departament d'Educació d’incrementar en quatre anys uns 1.500 euros anuals les retribucions dels docents. Davant d’aquesta oferta, el sindicat ha demanat una reunió urgent amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i ha advertit que “el conflicte anirà a més”.
Segons la proposta del Departament, es preveu incrementar progressivament el complement específic amb una pujada anual del 3,75% fins a arribar al 15% el 2029. Això suposaria, a la pràctica, un augment d’uns 1.500 euros anuals en quatre anys per als prop de 97.000 docents de Catalunya: 1.480,36 euros per als mestres de Primària i 1.513,68 euros per als de Secundària. La mesura tindria un impacte pressupostari d’uns 300 milions d’euros addicionals.
USTEC admet que l’oferta “reconeix la complexitat creixent dels centres, admet la sobrecàrrega que pateix el professorat, assumeix que cal una millora salarial, obre un calendari en matèria de ràtios i situa l’educació inclusiva com a estructural”. Tanmateix, considera que el document “presenta problemes estructurals i és completament insuficient”.
El sindicat critica que la proposta “barreja mesures de naturalesa molt diferent” i que incorpora qüestions que ja eren obligacions legals o compromisos previs. A més, denuncia que moltes iniciatives no inclouen memòria econòmica ni concreció pressupostària, fet que, assegura, genera incertesa sobre el seu desplegament real.
Increment salarial insuficient
En l’àmbit retributiu, el Departament ofereix un increment del complement específic del 15% en quatre anys —entre 105 i 108 euros mensuals segons el cos— i un augment del 25% del complement de coordinació digital fins al 2030. Per a USTEC, però, aquesta proposta és insuficient per compensar la pèrdua de poder adquisitiu acumulada en els darrers 15 anys.
La reivindicació inicial del sindicat era un augment del 25% del salari o del 100% del complement específic, i lamenta que no s’hi inclogui cap clàusula vinculada a l’IPC ni cap mesura per saldar el deute acumulat. A més, denuncia que l’increment es vinculi a noves funcions que el professorat ja desenvolupa. “No podem acceptar propostes molt inferiors a les concedides a altres treballadors públics i que ens segueix mantenint en la franja més baixa entre les retribucions del personal educatiu de la resta de comunitats de l’Estat”, afegeix.
Inclusiva i ràtios: manca de concreció
En educació inclusiva, el Departament planteja el desplegament progressiu dels SIEI+, la incorporació de 85 nous mestres d’Audició i Llenguatge i la creació de 300 noves figures d’atenció educativa el curs 2027-2028. També es preveu revisar les ràtios i dotacions dels EAP i avaluar el model abans de finalitzar aquell curs.
No obstant això, USTEC considera que no s’especifica amb prou detall quines seran aquestes figures, com es distribuiran ni quin impacte real tindran en les plantilles. Tampoc s’estableix un calendari per assolir un increment estructural de la inversió educativa fins al 6% del PIB. “Sense personal estable, planificació i reducció efectiva de ràtios, la inclusiva no serà real”, adverteix.
Pel que fa a les ràtios, la proposta fixa un objectiu progressiu de 20 alumnes a Primària i 27 a 1r d’ESO fins al curs 2028-2029. El sindicat qualifica el calendari de “lent i poc ambiciós” i reclama situar l’horitzó en 15 alumnes a Infantil i Primària i 20 a Secundària. També denuncia que no s’abordin qüestions com la matrícula viva, el +10% ni el còmput específic de l’alumnat amb necessitats educatives especials.
Burocràcia i altres punts controvertits
En matèria de desburocratització, el Departament proposa crear una subcomissió i elaborar un pla abans del juny de 2026. USTEC replica que “no n’hi ha prou amb comissions: calen concrecions immediates”, com la unificació d’aplicatius, el principi d’“una dada, una sola vegada”, l’eliminació de programacions exhaustives o la derivació real de tasques administratives al personal d’administració i serveis.
Pel que fa als processos selectius i l’ocupació pública, el sindicat assegura que la proposta inclou mesures que ja responen a obligacions legals, com l’execució de places pendents o el pagament de tribunals. També qüestiona la regulació de les compensacions per abús de temporalitat, que considera restrictiva i derivada d’un mandat legal estatal.
Davant aquesta situació de bloqueig, USTEC ha reiterat públicament la petició d’una reunió amb Salvador Illa —sol·licitada al gener i recordada el 3 de febrer— per encarrilar les negociacions amb la màxima autoritat del país i donar una resposta política al conflicte educatiu obert.