La Sala penal del Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a 7 anys de presó i 3 anys i mig d’inhabilitació especial per a l’exercici de la professió de metge i de psicoterapeuta a un psiquiatre per abusar sexualment d’una pacient a Santa Cruz de Tenerife.
El tribunal ha desestimat el recurs de cassació interposat pel condemnat contra la sentència de l’Audiència Provincial de Santa Cruz de Tenerife, que li va imposar per un delicte continuat d’abús sexual amb accés carnal a la pena de presó i inhabilitació, així com el pagament d’una indemnització de 20.000 euros a la víctima pels danys soferts.
La Sala rebutja la tesi del recurrent, que sostenia que del contingut dels missatges ‘sms’ i ‘whatsapp’ entre la denunciant i l’acusat, aportats per la pròpia víctima al procediment, es desprèn que les relacions eren totalment consentides, i que no pot justificar-se la “incapacitat per a dir que no” que va al·legar la víctima.
Assenyala que la sentència recorreguda sí que va analitzar la prova de descàrrec consistent en els missatges de ‘sms’ i ‘whatsapp’, el contingut del qual segons el recurrent posa en dubte la versió de la denunciant, “i que han de ser interpretats en el context d’aquesta relació de superioritat entre l’acusat psiquiatre i el seu pacient, la víctima, i com destaca el Ministeri Fiscal en el seu escrit d’oposició al motiu, no és simplement una relació entre dos adults, cadascun casat, que lliurement accepten mantenir entre ells de manera secreta un ‘affair’ que es prolonga en el temps durant un període de temps”.
Afegeix que per contra és una situació que “declara el fet provat en el qual l’acusat és el psiquiatre de la dona i ho és durant gairebé 9 anys durant els quals comença a tenir relacions sexuals amb ella després de conèixer per la seva professió totes les intimitats, totes les febleses, tots els ressorts emocionals i presentar-se com la persona que a canvi de rebre diners per això podia curar-la dels seus problemes d’anorèxia i bulímia”.
En aquest sentit, precisa que la víctima acudia periòdicament a buscar consell mèdic, medicació, i pautes per a la seva curació i “es troba amb una persona que abusa d’aquesta situació i provoca una relació sexual en el qual el consentiment de la víctima apareix completament viciat”.
NO ÉS UNA RELACIÓ ENTRE IGUALS
La sentència exposa que “és cert que en els missatges, com diu el recurrent, es poden llegir en moltes ocasions textos que fan pensar en una relació entre dos amants però la cosa canvia si es repara en la particular relació entre tots dos: no són només dos adults, es tracta d’una dona medicada per l’acusat, confiada en el seu criteri mèdic, en el seu coneixement de la ment i dels problemes que ella tenia, i del psiquiatre que la va assistir durant 9 anys, rebaixar la posició del metge a una mera relació entre iguals no és raonable i no ho fa el Tribunal”.
Així mateix, indica que el testimoniatge de la víctima és coherent i persistent en la seva incriminació i que la sentència recorreguda ho va considerar creïble i suficient per a provar els fets.
A més, subratlla que va ser corroborat per altres elements — declaracions testimonis, informes pericials– que “apuntalen de manera ferma i sòlida el relat de la denunciant sobre que quan va tenir les relacions sexuals el seu consentiment no va ser lliure i conscient, sinó que es trobava manipulat pel processament, qui continuava tractant-la terapèuticament”.
