Una notícia sorprenent que ben aviat pot deixar de ser-ho. Així és com l’Amèlia i el Leo, una parella trans, han pogut aconseguir el seu somni de ser pares. Ara, amb tres setmanes de vida, la Diana és la filla d’una excepcional parella, segons n’informa el 324.
L’Amèlia i el Leo són una parella trans, és a dir, els dos en un moment determinat van canviar de sexe, ja que se’n sentien del contrari. Cap dels dos es va operar per a canviar els òrgans reproductors, per tant, podien concebre una criatura.
El problema va venir quan els tractaments hormonals per a fer el trànsit i l’edat dels dos els va anar a la contra a l’hora de concebre de forma natural, per la qual cosa -com tantes parelles- van haver de seguir un tractament de fertilitat i sotmetre’s, en Leo, a una fecundació in vitro amb l’esperma de l’Amèlia.
LA LLEI ELS EMPARA
Les tècniques de reproducció assistida es van incloure inicialment dins la sanitat pública per a parelles heterosexuals amb problemes de fertilitat, però a mesura que han avançat les tècniques i l’entorn social, s’han anat actualitzant i ampliant els supòsits: a les dones soles, lesbianes i finalment a les persones trans.
Per a seguir el tractament de fertilitat, que han seguit a la Unitat de Fertilitat de la Fundació Puigvert–Hospital de Sant Pau van haver de deixar-se d’hormonar i això els va provocar alguns dubtes i problemes.
“Va ser un període de reflexió perquè la societat et diu: ‘ser trans està malament, us esteu equivocant, no és natural’. I per a mi va ser replantejar-me les coses. Va fer adonar-me que sí, soc trans, que m’agrada com soc i que no ho puc canviar. En realitat, no és una tria, per mi.”, explica l’Amèlia.
NOUS CASOS, NOUS PROCEDIMENTS
Els serveis de reproducció assistida, que fins ara només tractaven dones, s’han hagut d’adaptar a la nova situació. Han format el personal en aquesta realitat perquè sàpiguen com tractar-los.
També han adaptat alguns espais perquè ningú se senti incòmode: tant els homes trans com les dones que es troben un senyor amb barba que es tracta del mateix que elles.
“Sr. Leo, obro les cames i el que veuen és una vulva. I tornem a això de: ‘És home, però aquí tots els documents són Sra. embarassada, embarassada…'”, explica en Leo.
UN EMBARÀS NORMAL
“L’embaràs no el vaig viure tan difícil, perquè sortia al carrer i semblava un senyor cerveser. Com que estava grassonet no es notava. Pujava al metro, amb la panxota, els peus inflats i la gent no em deixava lloc perquè deien: aquest grassonet…”, assegura en Leo.
“El que feia por era exposar-me a situacions de violència. No ho puc dir, que estic embarassat, perquè no sé a qui ho puc dir. Potser ho dic a algú que no ho entén, o potser algú se’n mofa o m’agredeixen“, rebla en Leo.
Sortosament, tot va anar bé i el part, bromes a part, va ser normal malgrat l’astorament inicial de les infermeres.
UNA VIDA NORMAL PER A LA DIANA
Tant l’Amèlia com el Leo han viscut algunes situacions violentes i desagradables arran de la seva condició. Ara el que els preocupa és que la Diana no visqui cap d’aquests episodis pel fet de ser filla d’una parella trans. A en Leo, per exemple, dos dels seus germans li han dit que fent això fan mal a la nena i què ‘allò seu’ no és una família.
“Nosaltres no estem fent res de dolent, al contrari, estem cuidant una nena molt bonica que es diu Diana. Ella, el que vol és amor, afecte, seguretat… i això l’hi estem donant”, assegura l’Amèlia.