Ulleres de realitat virtual a les presons per combatre la violència masclista

L’ús de la realitat virtual immersiva (RVI) als centres penitenciaris catalans s’ha consolidat com una eina innovadora per reforçar la rehabilitació de les persones condemnades per delictes de violència masclista.

Mitjançant la realitat virtual i l’ús d’unes ulleres preparades per a l’aplicació d’aquesta tècnica, els participants poden experimentar situacions de violència des de la perspectiva de la víctima, una experiència que afavoreix la millora de l’empatia, la responsabilització i la presa de consciència sobre les conseqüències de la conducta violenta.

Aquesta tecnologia forma part dels programes especialitzats de tractament que el sistema penitenciari català desenvolupa des de fa més de trenta anys per abordar la violència masclista i reduir el risc de reincidència. El programa s’aplica a tots els centres penitenciaris de règim ordinari de Catalunya, excepte el Centre Penitenciari Brians 1, que és el centre de referència per a interns preventius.

El projecte està dissenyat per ajudar les persones condemnades a identificar i modificar els factors psicològics, emocionals i socials relacionats amb la conducta delictiva. Per participar-hi, només calen unes ulleres de realitat virtual i dos comandaments que permeten reproduir dins l’entorn virtual els moviments corporals de l’usuari. L’aplicació d’aquesta tècnica és possible gràcies a la capacitació dels professionals encarregats dels programes de l’àmbit de la rehabilitació de les presons catalanes.

POSAR-SE EN LA PELL DE LA VÍCTIMA

L’experiència immersiva possibilita que la persona interna pugui veure, sentir-hi i sentir-se, durant uns moments, com una víctima de violència masclista. Aquest fet genera un impacte emocional, cognitiu i conductual que facilita la reflexió sobre les conseqüències de la violència exercida i afavoreix els processos de canvi personal.

Per aconseguir-ho, el programa utilitza diferents escenaris virtuals. El més conegut és l’anomenat embodiment (o corporeització), que permet experimentar una situació des del cos de la víctima, una tècnica sobre la qual s’han desenvolupat diversos estudis i publicacions científiques. També es fan servir altres escenes, com l’observació d’una discussió de parella en un establiment públic o una conversa simulada entre agressor i víctima, en què el participant alterna els dos punts de vista.

La iniciativa continua evolucionant per adaptar-se a nous perfils i necessitats d’intervenció. És per això que el passat 16 de juny es va celebrar una jornada d’actualització dels professionals penitenciaris que fan servir aquesta tecnologia, durant la qual es va presentar una nova escena immersiva específica per a persones condemnades per incompliments d’ordres de protecció i allunyament. Aquesta nova eina ja s’ha incorporat als dispositius dels centres penitenciaris catalans.

PUJA UN 38% LA PARTICIPACIÓ EN PROGRAMES DE REHABILITACIÓ

Durant el 2025, un total de 1.344 interns van passar per les presons catalanes per delictes relacionats amb la violència de gènere. D’aquests, 596 (un 44%) van participar en programes especialitzats de rehabilitació per a la violència masclista, una xifra que representa un increment del 38% respecte de l’any anterior, quan hi van participar 431 persones.

Així, les dades globals de participació en programes de tractament no equivalen necessàriament al nombre d’interns que han fet servir les ulleres de realitat virtual. La participació en aquestes sessions depèn de la planificació terapèutica individual i dels objectius específics establerts pels professionals.

La participació en aquests programes ha passat del 34,9% l’any 2024 al 44,3% l’any 2025, fet que suposa gairebé deu punts percentuals més en només un any. Aquest increment consolida la tendència creixent en l’accés als recursos especialitzats d’intervenció i rehabilitació.

Cal tenir en compte que els programes de tractament no s’apliquen de manera universal a totes les persones condemnades per violència masclista. La intervenció penitenciària respon a criteris tècnics i individualitzats que adapten la intensitat del tractament al nivell de risc i a les necessitats específiques de cada persona. Així mateix, la participació en aquests programes s’organitza en funció del moment de compliment de la condemna i dels objectius de la intervenció.

Per aquest motiu, les dades de participació no s’han d’interpretar com una manca d’accés al tractament, sinó com l’aplicació d’un model d’intervenció personalitzat que prioritza les necessitats rehabilitadores de cada cas. A més, alguns dels interns condemnats per aquesta tipologia delictiva poden haver participat en el programa en anys anteriors.

UNA EINA COMPLEMENTÀRIA EN UN TRACTAMENT COMPLEX

La realitat virtual immersiva és una eina integrada dins dels programes de rehabilitació, però no substitueix la resta de components terapèutics que desenvolupen els equips professionals dels centres penitenciaris. El seu valor afegit rau en la capacitat de generar experiències vivencials que faciliten el treball sobre l’empatia, la responsabilitat personal i el reconeixement del dany causat.

La incorporació d’aquesta tecnologia reforça el compromís del sistema penitenciari català amb la innovació, l’evidència científica i la rehabilitació efectiva, amb l’objectiu de promoure canvis estables de conducta, afavorir una millor protecció de les víctimes i reduir el risc de reincidència.

En aquest sentit, cal destacar que la taxa de reincidència en els delictes de violència de gènere és del 17,7%, 3 punts per sota de la taxa de reincidència general, que és del 21,1% segons la darrera recerca de reincidència penitenciària publicada l’any 2023 pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).

CATALUNYA PIONERA EN LA REALITAT VIRTUAL A LES PRESONS

Catalunya és una de les administracions penitenciàries europees amb més trajectòria en l’aplicació de la realitat virtual immersiva a la rehabilitació de persones condemnades per violència masclista. El projecte es desenvolupa en col·laboració amb equips de recerca especialitzats i ha donat lloc a estudis científics, publicacions internacionals i presentacions en congressos especialitzats.

En aquesta línia, el director del centre penitenciari de Mas Enric, Nicolás Barnes, va presentar el passat mes de maig, a la seu del Consell d’Europa (Estrasburg), l’experiència de la realitat immersiva en el tractament de la rehabilitació dels condemnats per violència masclista a les presons de Catalunya.

Dades clau

• Durant el 2025, un total de 1.344 interns van passar per les presons catalanes per delictes relacionats amb la violència de gènere. D'aquests, 596 (un 44%) van participar en programes especialitzats de rehabilitació per a la violència masclista, una xifra que representa un increment del 38% respecte de l'any anterior, quan hi van participar 431 persones.

• La participació en aquests programes ha passat del 34,9% l'any 2024 al 44,3% l'any 2025, fet que suposa gairebé deu punts percentuals més en només un any.

• La taxa de reincidència en els delictes de violència de gènere és del 17,7%, 3 punts per sota de la taxa de reincidència general, que és del 21,1% segons la darrera recerca de reincidència penitenciària publicada l'any 2023 pel Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.