Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Els estats membres de la Unió Europea han fracassat aquest dilluns en l’intent d’apujar els impostos mínims del tabac i d’estendre la fiscalitat a nous productes, com el vapeig i els cigarrets electrònics, arran del rebuig de Malta. La reunió dels ministres d’Economia i Finances de la UE, celebrada a Brussel·les, s’ha allargat més del previst després que Eslovènia, Finlàndia i Malta rebutgessin la proposta inicial.
Després de diverses hores de negociacions bilaterals, tots els països excepte Malta han acabat donant suport al text. La iniciativa, però, necessitava unanimitat i el ministre maltès de Finances, Clyde Caruana, ha anunciat que la rebutjaven. Tot i això, no ha tancat la porta a les "futures negociacions perquè la feina feta tingui el seu resultat".
Espanya, en canvi, hi estava a favor. El vicepresident primer i ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ha subratllat que, des del principi, l’executiu espanyol ha defensat l’augment dels gravàmens mínims al tabac. "Hem sigut constructius", ha sentenciat en arribar a la reunió. Per aquest motiu, ha explicat que Espanya donava suport a l’última proposta presentada per la presidència del Consell de la UE, que ara mateix ostenta Irlanda.
Finlàndia, Eslovènia i Malta frenen la proposta inicial
La trobada s’ha allargat més del previst després que Finlàndia, Eslovènia i Malta rebutgessin la primera versió de la presidència irlandesa. En aquell moment, la viceprimera ministra finesa, Riikka Purra, ha anunciat a la sala que no donaven suport a la proposta perquè el nivell d’ambició s’havia "reduït significativament".
El principal punt de fricció s’ha concentrat en la negociació de les bossetes de nicotina. L’ús d’aquests productes ha augmentat entre la població jove finesa i, per a Finlàndia, qualsevol compromís havia de tenir en compte aquesta realitat. Purra també ha denunciat a primera hora de la tarda que les autoritats estan detectant un creixement del mercat il·legal de bossetes de nicotina comprades en altres estats membres de la UE per un preu inferior.
En aquest sentit, el ministre irlandès ha reconegut poc abans de l’anunci de Finlàndia que es tractava d’una legislació necessària perquè l’actual està "desactualitzada" i hi ha molts productes que no hi queden coberts. Segons ha explicat, aquesta situació afavoreix les empreses productores de tabac, perquè "dissenyen" nous productes per "eludir" la normativa vigent i promocionen les novetats entre els joves per "enganxar" les noves generacions als productes amb nicotina.
"Hem d'actuar ara mateix per protegir els nostres ciutadans, principalment els més joves", ha sentenciat Harris abans d’iniciar un debat que s’ha hagut de suspendre durant hores per obrir un període de converses entre els estats membres.
Hores més tard, i després de reunions bilaterals, Finlàndia i Estònia han defensat la proposta de "consens" que hi havia sobre la taula. En aquest cas, però, no ha estat suficient per desencallar la decisió.
Un suport de 26 països que no ha estat suficient
Harris ha assegurat que el darrer esborrany de la presidència incloïa les bossetes de nicotina, però deixava el debat sobre el tipus impositiu per a més endavant. D’aquesta manera, s’analitzarien els patrons de consum i quin seria l’"enfocament més adequat".
Tot i el bloqueig final, l’irlandès ha ressaltat la "increïble" fita d’haver aconseguit el suport de 26 dels 27 països i ha qualificat el resultat de "mostra clara" de suport a la sanitat pública, a la salut dels més joves i a la resposta als "horrors" del tabac arreu de la UE. En la seva intervenció final, ha admès que cal unanimitat i ha defensat el diàleg per aconseguir-la. La seva intenció és arribar a un acord abans que acabi l’any.
Per la seva banda, el ministre maltès ja havia anunciat abans de l’inici de les negociacions que s’hi oposaven, tot i reconèixer que hi havia hagut diversos "avenços" en les últimes trobades. Caruana ha afirmat que les preocupacions del país mediterrani encara "persisteixen".
A més d’uns tipus mínims "molt superiors als nivells nacionals actuals", Malta considera que els augments "corren el risc de tenir efectes desproporcionats a Malta". També ha criticat els mecanismes de preus actualitzats periòdicament mitjançant ajustos basats en fórmules. El govern maltès sosté, igualment, que les diferents propostes sobre els mecanismes d’ajust de l’índex de nivell de preus "augmenten la complexitat i no proporcionen una flexibilitat genuïna per tenir en compte les condicions fiscals, econòmiques, socials i de mercat nacionals".
La proposta de la Comissió Europea i els nous tipus impositius
La Comissió Europea va proposar el juliol del 2025 una revisió dels impostos europeus del tabac amb l’objectiu de "restaurar" l’efectivitat dels gravàmens mínims a tot el bloc comunitari. La iniciativa també pretenia gravar nous productes i s’emmarca en l’objectiu d’aconseguir una generació lliure de tabac el 2040. Segons l’executiu comunitari, l’increment dels impostos havia de servir per apujar els preus i reduir el consum entre els joves.
Segons Eurostat, el 2006 el 31% dels ciutadans majors de 15 anys reconeixien que fumaven, mentre que el 2023 la xifra havia baixat fins al 24%. Un estudi de la Comissió Europea apuntava que al voltant del 40% de la reducció del tabaquisme a la UE es podia atribuir als impostos sobre el tabac. A més, l’executiu comunitari calcula que cada any es deixen d’ingressar uns 13.000 milions d’euros pels baixos impostos del tabac arreu de la UE.
La directiva actual està en vigor des del 2011 i no s’ha modificat des d’aleshores. Manté el mateix impost mínim i no té en compte formes noves de consum, com els cigarrets electrònics.
Segons la normativa vigent, l’impost especial que grava les cigarretes ha de representar almenys el 60% del preu mitjà ponderat de venda al detall de cada estat membre i no pot ser inferior a 90% per cada 1.000 cigarretes. La proposta de la Comissió elevava aquest mínim al 63% i, com a mínim, a 215 euros per cada 1.000 unitats.
En el cas dels cigars i els cigarrets petits, la proposta mantenia congelat l’impost en el 5% o 12 euros per 1.000 unitats o per quilogram fins a final del 2029, mentre que el feia pujar al 40% o 143 euros a partir del 2032. Per al tabac de picadura fina per enrotllar cigarrets, la taxa mínima europea, fixada des del 2011 en el 50% del preu mitjà ponderat de venda al detall o 60 euros per quilogram, passaria al 62% o 215 euros per quilogram.
L’executiu comunitari també volia incloure les pipes d’aigua, conegudes com a catximbes, amb un impost mínim del 20% del preu de venda o 22 euros per quilogram a partir del 2028, fins a arribar al 50% o 107 euros per quilo el 2032. En el cas dels productes de tabac escalfat, la taxa hauria de representar el 45% del preu de venda, o bé 88 euros per cada 1.000 unitats, o 125 euros per quilo, amb un increment posterior fins al 55%, 108 euros per 1.000 unitats o 155 euros per quilogram.
Pel que fa a les bossetes de nicotina, la Comissió Europea proposava que no tinguessin cap gravamen mínim fins al 2030 i que, a partir d’aleshores, fos del 25% del preu de venda o 71,5 euros per quilo. Dos anys més tard, el 2032, el gravamen pujaria fins al 50% o 143 euros per quilo.
I, en el cas dels cigarrets electrònics, també coneguts com a vapejadors, la proposta fixava el preu en mil·lilitres. Per als líquids amb menys de 15 mil·ligrams de nicotina per mil·lilitre, el tipus seria del 20% del preu de venda al detall o 0,12 euros per mil·lilitre. Per als líquids amb més de 15 mil·ligrams de nicotina per mil·lilitre, passaria al 40% del preu de venda o 0,36 euros per mil·lilitre.
El comissari europeu per al Clima, Zero Emissions i Creixement Net, Wopke Hoekstra, ha reconegut la predisposició de Finlàndia i Estònia a arribar a una entesa durant les negociacions de la tarda. També ha dit que respecta les posicions nacionals de cada país, però ha advertit que el procés "s'ha d'acabar" perquè ha de ser un acord "ressenyable".
